Resultats de la cerca
Es mostren 466 resultats
la Clua

Vista general del poble de la Clua
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), a l’esquerra del barranc de la Clua
, afluent de la Noguera Ribagorçana.
Pertanyia al monestir de Lavaix la parròquia Santa Maria depenia de la d’Alsamora
la Llenca
Casa i antic terme del municipi de Valldellou (Llitera), a la dreta de la Noguera Ribagorçana, a l’indret del pantà de Santa Anna.
Depenia eclesiàsticament de Pinyana
la Noguera de Tor
la Noguera de Tor al seu pas per Barruera
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, a l’Alta Ribagorça, afluent esquerre de la Noguera Ribagorçana, al qual desguassa entre Castelló de Tor i el Pont de Suert.
La seva conca, fins a l’estret de les Cabanasses, constitueix la vall de Boí Neix als circs glacials del massís de Montardo, Comaloforno i tuc de Colomers, amb cims entre els 3 000 i els 2 800 m alt rep la ribera de Sant Nicolau i el torrent de Boí, i després de 27 km arriba a la confluència Té una conca de 249 km 2 , la capçalera de la qual és excavada en el granit, i la resta, en el paleozoic de la zona axial dels Pirineus Representa les restes de la glacera quaternària que acabava a Llesp Porta un cabal mitjà de 8,6 m 3 per segon Té un règim nival de transició, amb un màxim de juny doble…
Orrit

Aspecte del poble d'Orrit
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), de poblament disseminat i aturonat, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, enfront d’Areny de Noguera.
El ' pagus ' d’Orrit, manat segurament per un vescomte, tingué gran importància als segles IX i X fins al restabliment de Montanyana com a punt fortificat de la marca o frontera El seu terme comprenia l’antic terme de Sapeira, part o tot del de Sopeira i part del d’Espluga de Serra A la seva demarcació hom fundà el monestir d’Alaó 806-14, del qual fou una cella o establiment monàstic l’església de Sant Climent de la Vall d’Orrit El castell d’Orrit , esmentat des del 826, centrà l’antiga demarcació Es despoblà considerablement al segle XIX
el Guard
Riu
Afluent de la Noguera Ribagorçana per la dreta, format per diversos barrancs que baixen de la serra del castell de Llaguarres, prop de Benavarri (Ribagorça).
Rep per l’esquerra el riu de Queixigar i desemboca al seu collector prop de Blancafort Noguera
sequieta de Ratera
Canal d’aigua derivat de la Noguera Ribagorçana que rega el municipi d’Almenar, el d’Alguaire i el de la Portella (Segrià), on desguassa.
Arcalís
Poble
Poble del municipi de Soriguera (Pallars Sobirà), enlairat a 769 m alt., damunt la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, davant el poble de Baro.
De la seva església parroquial de Sant Lleir depèn el santuari d'Arboló El seu terme és, en gran part, boscat bosc d’Arcalís
La llúdria
La llúdria Lutra lutra experimenta un lent però continuat procés de recolonització Jordi Ruiz-Olmo Cap a mitjan dècada de 1980 s’estimava que la llúdria, o llúdriga Lutra lutra , arribaria a desaparèixer de casa nostra, però entre el 1987 i el 1989 es va produir un punt d’inflexió i un canvi en la tendència de la població catalana Amb els anys, s’ha pogut esbrinar que la causa principal d’aquest canvi de tendència va ser la millora de la qualitat de l’aigua gràcies a l’augment progressiu de la depuració d’aigües i l’abandonament de l’ús de substàncies contaminants bioacumulables que s’…
vall Fosca
La vall Fosca
© Fototeca.cat
Vall excavada pel riu Flamisell i els seus afluents de capçalera abans d’obrir-se a la conca de Tremp pel congost d’Erinyà.
Amb la vall de Manyanet, que hi aflueix per la dreta, constitueixen la conca alta i mitjana del Flamisell, d’unes característiques similars a les valls del Pallars mitjà i fins a algunes de l’Alta Ribagorça, però les comunicacions, orientades cap al Pallars Jussà per l’atracció de la Pobla de Segur, expliquen la incorporació de la vall Fosca a la comarca jussana Les altituds minven de nord a sud, seguint l’orientació del Flamisell, facilitada per una antiga vall glacial de 18,5 km de llarg que del massís granític dels Encantats actual Flamisell i de la cresta esquistosa que clou la capçalera…
Castell de Capella
Art romànic
El poble de Capella és situat a la riba dreta de l’Isàvena poc abans de la seva confluència amb l’Éssera Els inicis de la història de Capella van units als de la serra del Castell de Llaguarres, car també fou conquerit vers mitjan segle XI per Sanç III de Navarra i Aragó Arnau Mir de Tost tingué els castells de Capella, Llaguarres i Lasquarri al servei del reis d’Aragó, i comptant amb l’aprovació d’aquests, els deixà l’any 1072 a la branca dels comtes del Pallars Jussà representada per la seva filla Valença i el seu nét Arnau Ramon I Tanmateix, sembla que l’avinentesa va ésser aprofitada per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina