Resultats de la cerca
Es mostren 711 resultats
Francesc Ribera i Toneu

Francesc Ribera i Toneu
Música
Cantant de rock, activista polític i actor, més conegut pel sobrenom de Titot.
El 1990 fundà el grup Brams , del qual fou cantant, iniciat en els circuits comarcals i que edità diversos discs que destacaren pel to directe i, cada cop més, per la crítica antisistema i l’independentisme radical El grup es dissolgué el 2005, any que cofundà Dijous Paella, influït per la rumba catalana, conjunt amb el qual aquest any gravà un disc del mateix nom El 2000 formà el grup Mesclat, que combina música tradicional i rock formació integrada per músics de grups diversos Concebuda sobretot per als concerts en directe, el seu èxit l’ha portat, tanmateix, a editar diversos…
Supertramp
Música
Grup de pop-rock format a Londres el 1969 per Richard Davis (veu i teclats), Dougie Thomson (baix), Kevin Currie (guitarra), John Anthony Helliwell (saxo) i Bob Benberg (bateria).
Considerada una de les grans formacions de la segona meitat de la dècada dels setanta, la seva música conserva influències de rock amb protagonisme de melodies pop i piano Després d’editar el primer disc, Supertramp 1970, i de canvis en la formació, el 1974 publicà Crime of the Century El 1975 enregistrà el que fou el seu primer gran èxit, Crisis What Crisis Breakfast in America 1979 ocupà el número u de les llistes nord-americanes The Autobiography Of Supertramp 1988 marcà un llarg silenci que es trencà el 1997 amb el disc Some Things Never Change
Genesis
Música
Grup britànic de rock format el 1967 i integrat originalment per Peter Gabriel (veu), Anthony Phillips (guitarra), Michael Rutheford (baix), Toni Banks (teclats) i Chris Stewart (bateria, substituït poc després per Phil Collins).
Etiquetats dins l’art- rock , que barrejava la música d’avantguarda amb posades en escena pròximes a la performance , el millor de la seva producció precedí l’abandó del líder, Peter Gabriel, que el 1975 inicià una fructífera carrera en solitari Phil Collins es féu càrrec del grup, alternant el seu treball com a solista amb les gravacions amb Genesis, que els últims anys ha fet un gir radical cap al pop comercial Cal destacar els discs Trespass 1970, Selling England by the Pound 1973 i The Lamb Lies Down on Broadway 1974
Creedence Clearwater Revival
Música
Grup nord-americà de rock amb influències del rhythm-and-blues i de la música cajun format el 1967 i integrat per John Fogerty (veu i guitarra), Tom Fogerty (guitarra), Stu Cook (baix) i Doug Cosmo Cliford (bateria).
La crítica especialitzada el catalogà amb l’etiqueta de swamp-rock , o ‘música dels pantans’, una combinació de blues , soul , rhythm-and-blues i folk Entre els seus enregistraments destaquen Creedence Clearwater Revival 1968, Cosmo's Factory 1970, Mardi Gras 1972 i Golligows 1975 La banda es dissolgué a mitjan anys setanta i es tornà a reunir el 1996 per dur a terme una gira mundial
Yes
Música
Grup de rock format a Londres el 1968 per John Anderson (veu), Chris Squire (baix i veu), Peter Banks (guitarra), Bill Bruford (bateria) i Tony Kaye (teclats).
Formació emblemàtica del rock britànic dels anys setanta, els primers enregistraments foren Yes 1968, Time and a Word 1969 i The Yes Album 1971, aquest últim el més representatiu i amb la inclusió de Steve Howe a la guitarra El 1972 entrà a la banda Rick Wakeman teclats i debutà en l’elapé Fragile Seguiren Close to the Edge 1972, que entrà a les llistes angleses i nord-americanes, i Yessongs 1973 La seva música fou valorada en el seu moment com la “nova música clàssica” És destacable la collaboració de l’artista Roger Dean en les seves portades La banda ha canviat…
Companyia Elèctrica Dharma

Companyia Elèctrica Dharma
© J.M.Morales/Arxiu Elèctrica Dharma
Música
Grup instrumental de rock format el 1974 per Esteve Fortuny (guitarra) i els seus germans Joan (saxo soprano) i Josep (bateria), Carles Vidal (baix) i Jordi Soley (teclats), que el 1983 fou substituït per Lluís Fortuny.
El 1989 s’hi incorporà Maria Fortuny teclats com a membre estable Inscrit en el corrent jazz-rock , incorpora en el seu estil molts elements la tradició musical catalana i mediterrània La seva discografia comprèn Diumenge 1975, L’Oucomballa 1976, a partir de la collaboració en un espectacle de Comediants, Tramuntana 1977, L’àngel de la dansa 1978, Ordinàries Aventures 1979, L’Atlàntida 1981, Catalluna 1983, Força Dharma 1985, No volem ser 1986, Homenatge a Esteve Fortuny 1987, dedicat al membre del grup mort l’any anterior, Fibres del cor 1989, Tifa Head 1991, Que no es perdi aquest so 1993,…
,
Lax’n’Busto

Lax’n’Busto
© Joan Mateu / Lax’n’Busto
Música
Grup de rock format el 1986 al Vendrell i integrat per Pemi Fortuny (veu), Pemi Rovirosa (guitarra), Cristian Gómez Montenegro (guitarra), Jesús Rovira (baix) i Jimmy Piñol (bateria).
El 2001 s’incorporà Eduard Font als teclats, i el 2006 Salva Racero substituí Pemi Fortuny El seu debut discogràfic tingué lloc el 1989 amb el disc Vas de punt o què , seguit per Lax’n’Busto 1991, Inurted 1992, Qui ets tu 1993, La caixa que puja i baixa 1995, l’acústic Lax’n’Busto a l’Auditori 1996, Sí 1998, Llença’t 2000, premi SGAE al millor disc en català i cinc premis Enderrock, Morfina 2003, Amb tu en directe 2004, que rebé tres premis Enderrock, Relax 2007 i Objectiu la lluna 2008 És un dels grups de més èxit del rock català L’any 2011 el grup publicà el disc Simfònic ,…
John Nicholson Ireland
Música
Compositor anglès.
Estudià amb Ch Stanford Del 1904 al 1926 treballà com a organista i mestre de capella a St Luke, a Chelsea, i del 1923 al 1939 ensenyà composició al Royal College of Music, on tingué B Britten com a deixeble Durant el temps passat a St Luke es consolidà com una de les primeres figures de la seva generació gràcies, sobretot, a la música de cambra La seva Sonata per a violí núm 2 1915-17 ha estat una fita important dins la música anglesa de l’època De jove prengué J Brahms com a model, però l’impacte de C Debussy, M Ravel o I Stravinsky modificà les seves preferències musicals Algunes de les…
pop
Música
Música moderna que parteix del model marcat per The Beatles.
El terme pop té diversos significats D’una banda, és l’abreviació de música popular popular music en anglès i, per tant, abraça el rock i tot el que no és música clàssica i que és de consum popular Alhora, el terme també defineix un tipus de rock amb cançons que tenen com a base el model marcat pels Beatles dels inicis, és a dir, cançons curtes -de tres minuts-, comercials, amb ritmes senzills, melodies harmòniques i tornades enganxoses, aptes per a un públic molt més ampli que el del rock-and-roll , en especial, però no exclusivament, dirigides als…
fusió
Música
Terme amb què es designa la incorporació d’elements (harmònics, rítmics o instrumentals) propis d’un estil musical en un altre, donant com a resultat gèneres que amb el temps han aconseguit tenir nom propi.
El camp de la música popular ha estat, històricament, terreny adobat per a aquest fenomen, que té el seu exemple més clar en el rock-and-roll , nascut de l’evolució del blues Al costat del rock , que s’ha agermanat amb gèneres com el blues , el flamenc o les sonoritats llatines, el jazz ha originat també altres moviments com el latin jazz , el flamenc jazz o el jazz-rock
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina