Resultats de la cerca
Es mostren 544 resultats
serra del Carxe
Serra
Alineació muntanyosa (1371 m alt.), continuació meridional de les serralades preibèriques de la regió d’Alcoi, a l’W del Vinalopó, dins el terme de Jumella (Múrcia), continuada vers el NE per la serra de les Panses (1036 m alt.), dins el terme de Iecla (Múrcia).
El seu rocam calcareomargós, de modelat no gaire enèrgic, delimita pel N la conca diapírica del Pinós, fesa pels glacis quaternaris i allargassada segons la direcció estructural prebètica SW-NE Uns altres corredors transversals aïllen l’alineació, a llevant, de la serra de les Salines 1 237 m i, a ponent, de la Sierra Larga 869 m A l’E i, especialment, al S d’aquesta serra s’estén, fins a la serra de Quibes, una gran plana drenada per la rambla de la Raja, continuació vers l’E de la vall de Pinós, en la qual igualment com en la depressió estesa a migjorn, entre les serres de Quibes i de…
s’Albufera d’Alcúdia
Aiguamoll
Zona d’aiguamolls al NW de la badia d’Alcúdia, dins els municipis d’Alcúdia, Muro i sa Pobla (Mallorca).
Separada de la mar per un cordó litoral d’uns 8 km, originalment els aiguamolls ocupaven una superfície d’unes 2 600 ha en un perímetre de 32 km Alimentada per torrents diversos el d’Almadrà i el de Sant Miquel i l’aqüífer de Sa Pobla, a l’estiu és inundada en part per l’aigua de la mar La vegetació és típica de maresma salicòrnies, joncs, canyars, tamarius, oms, àlbers, etc i té una gran riquesa ornitològica flamencs, agrons, arpelles, fotges, nombroses espècies d’anàtides i de moixons, etc El 1863 la societat britànica New Majorca Land Co obtingué la concessió per a emprendre la dessecació…
Bec-planer
Als Països Catalans el bec-planer Platalea leucorodia és un migrador regular, però molt escàs des de la Catalunya Nord fins al País Valencià A les Balears és molt rar, o potser accidental, amb unes poques observacions a Mallorca, Menorca i Eivissa Malgrat que no s’ha pogut comprovar mai, sembla que antigament havia niat irregularment a l’albufera de València, i els anys 70 probablement va niar una parella a l’estany de Canet Rosselló El bec-planer és citat tots els mesos de l’any en total s’han recollit 58 observacions pel conjunt dels Països Catalans El pas primaveral comença al final d’…
illa d’en Prades
Illa
Antiga illa de l’Ebre, dins el terme general de Tortosa, vora mar, on hi hagué des del s XV unes salines.
na Moltona
Illa
Illot proper a la costa meridional de Mallorca, dins el terme de ses Salines de Santanyí, davant la platja de ses Roquetes.
albúmina
Bioquímica
Nom genèric d’un grup de proteïnes solubles en aigua pura i en solucions salines diluïdes, insolubles en alcohol de grau elevat.
Les albúmines són solubles en solució mig saturada de sulfat d’amoni, però precipiten si la solució se satura amb aquesta sal i abans de la saturació si el medi és àcid tenen caràcter àcid punts isoelèctrics ben inferiors a 7, pes molecular elevat i són susceptibles de cristallització en condicions adequades Llurs solucions es coagulen per la calor entre 70°C i 90°C En total absència de sals no hi ha coagulació, però es produeix tanmateix una desnaturalització irreversible Les albúmines són, generalment, riques en àcids glutàmic i aspàrtic, lisina i leucina, contenen asparagina i glutamina i…
s’Estany
Partida
Venda de l’illa de Formentera, dins la parròquia de Sant Ferran, que comprèn, entre altres llocs, ses Salines i es Pujols.
artèmia

Artèmia
© Fototeca.cat
Carcinologia
Crustaci branquiòpode de l’ordre dels anostracis, de color vermellós que viu a les aigües de les salines o en llacs salats.
Pot viure amb graus de salinitat molt variables, i sovint alts, que comporten un cert polimorfisme Presenta races partenogenètiques i poliploides, amb un nombre de cromosomes molt variable
Xarxet marbrenc
El xarxet marbrenc Marmaronetta angustirostris és el xarxet més gran ateny fins a 40 cm i, també, el més escàs El seu plomatge és poc vistent, tant en el mascle, que veiem a la fotografia, com en la femella La taca fosca que engloba l’ull és característica d’aquesta espècie Oriol Alamany A Europa, el xarxet marbrenc és un ànec escàs, que solament es reprodueix a Espanya i Turquia A casa nostra, el nucli més important és en les masses d’aigua del Migjorn valencià, on és actualment escàs i d’aparició irregular, sense descartar alguna nidificació actual esporàdica al Fondo i/o als marjals de…
proteïna

A l’esquerra i al centre, estructura secundària de les proteïnes; a la dreta, estructura terciària d’una proteïna globular
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Nom genèric de diferents polímers naturals formats per la unió d’aminoàcids (des de 100 fins a molts milers, mitjançant un enllaç peptídic).
Tenen un pes molecular superior a 10000 El nom de “proteïna” fou introduït per Berzelius el 1840 Les proteïnes, essencials per a qualsevol forma de vida coneguda, tenen una determinada disposició en l’espai, condicionada per la seqüència d’aminoàcids estructura primària Aquesta disposició és conseqüència de les forces d’unió enllaços disulfur, ponts d’hidrogen, enllaços iònics, enllaços hidròfobs entre diverses parts de la cadena i l’obliguen a adoptar l’aparença, en el seu conjunt, d’una hèlix- α o bé d’un full plegat estructura secundària i determinades disposicions en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina