Resultats de la cerca
Es mostren 504 resultats
Joan Manuel Serrat i Teresa

Joan Manuel Serrat i Teresa
© Fototeca.cat
Música
Cantant.
Estudià peritatge agrícola El 1960 compongué la seva primera cançó Una guitarra Descobert per Salvador Escamilla, el 1965 ingressà a Els Setze Jutges, com a membre número tretze, i enregistrà un primer EP Una guitarra , que li donà una gran popularitat, confirmada el 1966 amb Cançó de matinada , rècord de vendes a tot l’Estat espanyol Altres grans èxits fores cançons com Ara que tinc vint anys, Paraules d’amor , El drapaire, La tieta , etc, que hom pot inscriure en el gènere melòdic, amb lletres que poetitzen la vida quotidiana Inicialment cantà només en català quan el 1968 fou…
,
Francesc Vallverdú i Canes

Francesc Vallverdú
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor, sociolingüista i editor.
Es llicencià en dret, i a la universitat entrà en contacte amb l’oposició antifranquista d’esquerres encapçalada, entre altres, per Jordi Solé i Tura En aquesta època publicà els primers poemes, de to acusadament sociopolític, a la Quarta antologia poètica universitàriats 1952-1956 Afiliat al Partit Socialista Unificat de Catalunya 1959, començà a treballar en el sector editorial, que durant uns anys compaginà amb l’exercici de l’advocacia, fins que l’any 1966 s’incorporà a Edicions 62 com a tècnic editorial i assessor lingüístic, de la qual amb el temps esdevingué un dels…
,
Emili Teixidor i Viladecàs

Emili Teixidor i Viladecàs
© Universitat de Vic
Educació
Literatura catalana
Escriptor i pedagog.
Condeixeble del poeta Miquel Martí i Pol , amb el qual l’uní una amistat que perdurà durant tota la vida, de jove formà amb ell i altres companys un grup literari Estudià dret, magisteri, filosofia i lletres i periodisme, i després de llicenciar-se en magisteri, exercí de mestre uns quants anys a la comarca d’Osona A la darreria de la dècada dels anys cinquanta es traslladà a Barcelona, on cofundà i dirigí 1958-75 l’escola Patmos, notable pels seus mètodes renovadors en contrast amb la tònica general de l’ensenyament franquista Alhora, collaborà en publicacions periòdiques i a la premsa…
,
Francesc Fontbona i de Vallescar

Francesc Fontbona i de Vallescar
© Arxiu personal F. Fontbona
Art
Historiador de l’art.
Llicenciat 1970 i doctorat 1987 en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en el coneixement de l’art català del període que va del Modernisme al Noucentisme i, a través dels seus estudis, ha definit el concepte de postmodernisme Ha publicat nombrosos estudis dedicats, entre d’altres, a Marià Pidelaserra, Antoni Vila i Arrufat, Joaquim Torres i García, Ramon Casas, Joan Miró, Pablo Ruiz Picasso, Josep Roca-Sastre, Josep Amat, Antoni Gaudí, Manolo Hugué, Carles Mani, Francesc Torras i Armengol i també a la crítica d’art Entre els seus llibres sobresurten La…
editorial
Disseny i arts gràfiques
Empresa que té com a finalitat la selecció, reproducció i venda de texts generalment a través de la impremta.
Ja a la Grècia i a la Roma clàssiques i a l’Egipte dels Ptolemeus hi hagué una activitat editorial important, mitjançant obradors on escrivans professionals o esclaus feien còpies múltiples de manuscrits destinades a la venda Però a partir del Baix Imperi i sobretot de l’alta edat mitjana, els copistes estigueren al servei de monestirs, catedrals, corporacions, magnats o sobirans, que n'eren els únics beneficiaris La difusió de la impremta s XV significà una veritable revolució, i el llibre adquirí novament interès comercial El negoci editorial, però, restà de moment a les mans dels…
wagnerisme
Música
Corrent integrat per músics i altres artistes i intel·lectuals en defensa de l’obra de R. Wagner.
Una obra, un pensament i un compositor tan influents deixaren una enorme petja tant en el terreny de la composició com en la recepció, i generaren arreu moviments associatius A França, el wagnerisme s’inicià a partir del 1861, després del fracàs antològic que patí Tannhäuser , i fou obra d’intellectuals i artistes, a excepció dels músics Ch Baudelaire redactà un dels primers articles en defensa de la música wagneriana E Reyer, des del "Journal des Débats", defensà la ideologia wagneriana a Europa, i alhora compongué una òpera, Sigurd, basada en el tema del Nibelung Un dels primers crítics que…
premi Sant Jordi
Premi de novel·la en llengua catalana atorgat anualment per Òmnium Cultural.
Fou creat el 1947 amb el nom de premi Joanot Martorell , i l’any 1960 canvià el nom per l’actual El premi fou lliurat durant la Nit de Santa Llúcia fins a l’edició del 2024, i l’obra guanyadora es publica l’any següent Entre el 1982 i el 2017, Fundació Enciclopèdia Catalana copatrocinà la concessió del guardó Del 2002 al 2017 Edicions Proa tingué en exclusiva la publicació de la novella guanyadora, i del 2018 al 2020 la publicació passà al Grup Enciclopèdia Catalana El 2021 Edicions Proa recuperà de nou l’edició de les novelles guardonades El novembre del 2025 s’anuncià que s’atorgaria…
La Bestorre (Monistrol de Montserrat)
Art romànic
Situació Les restes d’aquesta torre són enfilades dalt un pujol que, des de migjorn, senyoreja les cases de Monistrol, als peus dels alterosos relleus montserratins Long 1°50’48” - Lat 41°36’37” Aspecte que ofereixen les ruïnes des del costat de tramuntana A Mazcuñan-F Junyent Vista de conjunt de la torre, esfondrada, des del costat de ponent A Mazcuñan-F Junyent Hom hi va des de Monistrol de Montserrat emprenent la carretera que puja al monestir Poc després d’haver iniciat la pujada i abans d’arribar al quilòmetre 5, hom troba, a mà esquerra, un edifici de la Telefònica, al costat del qual…
Santa Maria de Llívia
Art romànic
Es desconeix amb seguretat on s’aixecava la primitiva església parroquial de Llívia Hom ha suposat que es devia trobar dalt del puig on hi havia l’antiga ciutat i el castell L’actual temple, al cap de la vila actual, és un edifici del segle XVI, fortificat No es pot descartar, però, que sigui el successor d’un edifici més antic situat no al puig del castell sinó en un indret més proper, a la vila mateix Cal tenir present que s’ha descobert una necròpoli medieval a la zona del carrer dels Forns Hom pot notar ací i allà la reutilització en els murs de l’església actual de fragments antics que…
Torre de la Vila (la Coma i la Pedra)
Art romànic
Situació Aquesta construcció, és bastida al cim d’una lleugera elevació —a uns 1 090 m d’altitud— situada a la part baixa d’una zona de camps o prats, des d’on hom domina una bona part de la vall del riu Mosoll Mapa 254M781 Situació 31TCG846705 Molt a prop del punt quilomètric 5 de la carretera que va de Sant Llorenç de Morunys a Tuixén, poc després de deixar a mà dreta el veïnat de la Pedra, cal agafar una pista que surt també a mà dreta, travessa la Ribereta i s’enfila fins als prats on hi ha aquesta construcció Torre Plantes i seccions dels diversos pisos de la construcció La torre de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina