Fou creat el 1947 amb el nom de premi Joanot Martorell, i l’any 1960 canvià el nom per l’actual. El premi és lliurat durant la Nit de Santa Llúcia, i l’obra guanyadora es publica l’any següent. Entre el 1982 i el 2017, Fundació Enciclopèdia Catalana copatrocinà la concessió del guardó. Del 2002 al 2017 Edicions Proa tingué en exclusiva la publicació de la novel·la guanyadora, i del 2018 al 2020 la publicació passà al Grup Enciclopèdia Catalana. El 2021 Edicions Proa recuperà de nou l’edició de les novel·les guardonades.
Relació de guardonats
1947 | Primera part, de Cèlia Sunyol |
1948 | El cel no és transparent, de M. Aurèlia Capmany |
1949 | no convocat |
1950 | no convocat |
1951 | El carrer estret, de Josep Pla |
1952 | La família Rouquier, de Xavier Benguerel |
1953 | Com ganivets o flames, de Josep M. Espinàs |
1954 | Estrictament personal, de Manuel de Pedrolo |
1955 | Incerta glòria, de Joan Sales |
1956 | La maroma, de R. Folch i Camarasa |
1957 | El mar, de Blai Bonet |
1958 | Un camí de Damasc, de Miquel Llor |
1959 | Animals destructors de lleis, de Ricard Salvat |
1960 | Viure no és fàcil, d’Enric Massó |
1961 | L’últim replà, de Josep M. Espinàs |
1962 | Balanç fins a la matinada, de Manuel de Pedrolo |
1963 | L’ombra de l’atzavara, de Pere Calders |
1964 | La visita, de Ramon Folch i Camarasa |
1965 | La derrota, d’Estanislau Torres |
1966 | El carrer de les Camèlies, de Mercè Rodoreda |
1967 | 39º a l’ombra, d’Antònia Vicens |
1968 | Un lloc entre els morts, de Maria Aurèlia Capmany |
1969 | desert |
1970 | Nifades, de Josep Maria Sonntag |
1971 | Fes memòria, Biel, de Vicenç Riera i Llorca |
1972 | L’enquesta del canal quatre, d’Avel·lí Artís-Gener |
1974 | Pinyol tot salivat, de Josep Albanell |
1975 | Un regne per a mi, de Pau Faner |
1976 | El temps de les cireres, de Montserrat Roig |
1977 | Coll de serps, de Ferran Cremades |
1978 | Un home qualsevol, de Jordi Carbonell i Tries |
1979 | La senyora, d’Antoni Mas |
1980 | L’espectacle, de Joan Mas i Bauzà |
1981 | Evangeli gris, de Vicenç Villatoro |
1982 | Christian, d’Antoni Pascual |
1983 | La teranyina, de Jaume Cabré |
1984 | Al meu cap una llosa, d’Olga Xirinacs |
1985 | Els colors de l’aigua, d’Isidre Grau |
1986 | Les primaveres i les tardors, de Baltasar Porcel |
1987 | Posicions, de Ricard Creus |
1988 | Retrat de Carme en penombra, d’Agustí Alcoberro |
1989 | desert |
1990 | Línia trencada, de Ferran Cremades |
1991 | El sol de la tarda, de Robert Saladrigas |
1992 | Cames de seda, de Maria Mercè Roca |
1993 | La salvatge, d’Isabel-Clara Simó |
1994 | Gràcies per la propina, de Ferran Torrent |
1995 | Els fantasmes del Trianon, de Nèstor Luján |
1996 | El misteri de Berlín, de Jordi Mata |
1997 | L’atles furtiu, d’Alfred Bosch |
1998 | El Quincorn: Una historia romàntica, de Miquel de Palol |
1999 | El Llibre de les Mosques, d’Emili Teixidor |
2000 | Sota la pols, de Jordi Coca |
2001 | No miris enrere, de David Castillo |
2002 | Purgatori, de Joan Francesc Mira |
2003 | La meitat de l’ànima, de Carme Riera |
2004 | La ciutat invisible, d’Emili Rosales |
2005 | El metall impur, de Julià de Jòdar |
2006 | Sayonara Barcelona, de Joaquim Pijoan |
2007 | Les senyoretes de Lourdes, de Pep Coll |
2008 | El nas de Mussolini, de Lluís-Anton Baulenas |
2009 | Se sabrà tot, de Xavier Bosch |
2010 | L’home de la maleta, de Ramon Solsona |
2011 | Crim de sang, de Sebastià Alzamora |
2012 | Plans de futur, de Màrius Serra |
2013 | Dies de frontera, de Vicenç Pagès |
2014 | L’àguila negra, de Joan Carreras |
2015 | La vida sense Sara Amat, de Pep Puig |
2016 | El setè àngel, de David Cirici |
2017 | Jo sóc aquell que va matar Franco, de Joan-Lluís Lluís |
2018 | Digues un desig, de Jordi Cabré |
2019 | Les amistats traïdes, de David Nel·lo |
2020 | L’aigua que vols, de Víctor García Tur |
2021 | Morir-ne disset, de Sergi Belbel |
2022 | Les nostres mares, de Gemma Ruiz i Palà |
2023 | Confeti, de Jordi Puntí |
2024 | Somiàvem una illa, de Roc Casagran i Casañas |