Resultats de la cerca
Es mostren 2426 resultats
Església d’Alcet (Peralta i Calassanç)
Art romànic
No se sap el lloc concret on era situat el nucli d’Alcet, però segons tots els indicis, s’emplaçava entre els pobles de Gavasa i Casserres El cavaller Rotlan Ramon, senyor d’aquestes contrades, deixà en el seu testament, datat el 1095, una llàntia a l’església de Santa Maria de Verneto , tal vegada una mala d’ Al-ceto L’any següent, el 1096, el cavaller Ramon Mir lliurà l’alou d’Alcet a la canònica de Santa Maria de Solsona amb la quarta part dels delmes, els censos i els serveis íntegres, cosa que palesa l’existència d’una parròquia sense diòcesi definida L’any 1151 el papa…
Gaietà Gil i Llagostera
Música
Compositor, flautista i violinista català.
Estudià amb Francesc Andreví, amb qui, segons algunes cròniques, aprengué des de solfeig fins a composició També estudià violí, amb Francesco Berini, i flauta, amb Ignacio Cascante Com a violinista se sap que fou membre de diversos quartets, però destacà com a intèrpret de flauta Fou un dels flautistes més importants del seu temps, i diverses fonts preuaren l’excellència de la seva sonoritat, el domini tècnic i l’agilitat Durant vint-i-dos anys fou primer flauta a l’Orquestra del Teatre de la Santa Creu, tasca que compaginà amb la de flautista de la capella de música de la…
Joan Escalas
Música
Compositor i flautista català.
Fou conegut durant la segona meitat del segle XIX com a compositor de música ballable i està documentat com a flautista en diferents orquestres de teatres barcelonins El 1875 era actiu al Gran Teatre del Liceu i també se sap que formà part de la Banda Municipal de Barcelona El seu prestigi com a solista feu que durant els darrers anys de la seva vida dugués a terme una intensa tasca pedagògica A més, li permeté de formar una orquestra de ball que gaudí de molta popularitat a Catalunya i amb la qual actuà arreu del país F Pedrell, en els seus escrits, el comparà amb el compositor…
Robert King
Música
Violinista, compositor i promotor de concerts anglès.
Es tenen molt poques dades sobre la seva biografia Se sap que estigué actiu a Londres entre el 1676 i el 1728 El 1680 fou nomenat músic privat de Carles II, lloc que conservà amb cinc monarques més El 1689 obtingué llicència reial per a organitzar uns concerts públics, que assoliren un èxit notable S’associà amb J Banister i es dedicà també a la venda d’edicions musicals arribades a Anglaterra des de Roma i Amsterdam, amb obres d’A Corelli i altres compositors El valor de la producció musical de King és irregular i mostra certa influència italiana El tractament melòdic de les…
Diego de las Muelas
Música
Mestre de capella i compositor castellà.
Es formà musicalment a la catedral de Sigüenza, on ingressà com a infant cantor el 1707 En 1717-18 exercí com a mestre de capella de la catedral d’Astorga, i se sap que fou candidat a la plaça de la catedral de Salamanca, intent en el qual no reeixí El 1719 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostella El 1723 es traslladà a Madrid, al monestir de La Encarnación, del qual havia obtingut la plaça de mestre de capella i on residí fins a la seva mort De la seva obra es conserven més d’un centenar de composicions llatines, com també una seixantena d’obres en…
Josep Jordà i Valor
Música
Organista, director i compositor valencià.
Es formà a València sota el mestratge de P Pérez i Gascón Les seves primeres ocupacions foren la d’organista de Sant Esteve i de la parròquia de Santa Maria, ambdues a Alcoi Com a compositor, es dedicà sobretot a la música profana Exercí de director de cor del Teatre Principal i del Teatre Ruzafa de València, on estrenà algunes de les seves sarsueles, com Gabriel el criollo 1865, El primer amor 1867 i Un parent de l’altre món 1872 A més, durant la seva estada a Alcoi, exercí la docència al Collegi de Sant Josep i dirigí la Banda de Música de Penàguila Gràcies a la documentació, se sap…
Otger
Història
Comte de Girona amb el pagus de Besalú (~862-~870), contemporani del poderós Bernat de Gòtia.
És probable que fos indígena i que es pugui identificar amb un Otger, fidel del comte Guifré I de Girona, que surt documentat en l’acta d’un judici del 850 Segurament aconseguí l’honor gironí vers el 862, en els primers moments de la revolta del marquès Unifred, quan Carles el Calb es proposà de deposar el rebel i de guanyar aliats en una zona secessionista Del comte Otger hom sap del cert únicament que el 866 era a Quierzy, on sollicità i aconseguí del sobirà un precepte per al monestir de Sant Julià del Mont, del pagus de Besalú El 869 Carles el Calb atorgà un nou precepte per a Catalunya,…
Taharka
Història
Faraó de la dinastia XXV o etiòpica (689-664 aC).
Fill de Piankhy, succeí el seu germà Šebitku Hom sap molt poca cosa sobre la seva política interior, tret de les construccions a Karnak, on aixecà un quiosc, avui mig destruït, a Medīnat Habu, a Adfu, a Tanis, la seva residència, segons sembla i de la seva religiositat A l’exterior s’enfrontà amb els assiris, perquè aquests cobejaven Egipte o perquè Taharka atiava els estats de Síria-Palestina contra ells Assarhaddon portà a terme 671 aC una campanya en la qual prengué el delta del Nil i el faraó fugí a Tebes Recuperà, però, el nord 669 aC després de la retirada del sobirà assiri…
helicobàcter ‘pylori’
Medicina
Bacteri del grup helicobàcter que colonitza la mucosa gàstrica humana.
Considerat durant molts anys com un bacteri no patogen, actualment se sap que està implicat en l’etiopatogènia de la gastritis crònica activa, del limfoma gàstric i de l’úlcera gastroduodenal i se'l considera un agent carcinogenètic gàstric El bacteri no n'és l’únic responsable, i no tothom que n'està colonitzat desenvolupa alguna d’aquestes malalties Per això, la comunitat científica recomana realitzar un tractament antibiòtic per a erradicar-lo només en aquells casos que hi hagi malaltia i que es demostri la presència del bacteri a la mucosa gàstrica El tractament antibiòtic, a…
Maria de França
Literatura francesa
Escriptora francesa.
Hom només sap de la seva vida el que ella en diu “Em dic Maria i soc de França” potser residí a Anglaterra —cal remarcar el caràcter dialectal del seu llenguatge—, on Elionor d’Aquitània havia creat un centre de cultura francesa Totes les seves obres conservades són escrites en versos apariats de vuit síllabes Traduí del llatí una sèrie de faules isòpiques Ysopet , ~1170 i una narració sobre el purgatori de sant Patrici Espurgatoire Saint Patrice , ~1190 La seva obra més important i personal són dotze Lais ~1167, narracions en vers, de caràcter amorós i fantàstic, sobre les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina