Resultats de la cerca
Es mostren 7050 resultats
olfacte
Biologia
Sentit químic que permet de detectar la presència de substàncies volàtils en el medi.
En els invertebrats no artròpodes apareix ja en les meduses, i bàsicament consta de fossetes amb pestanyes recobertes per cèllules epitelials que comuniquen amb fibres nervioses Aquestes fossetes són localitzades per tot el cos, o bé radiquen en tentacles o apèndixs de situació generalment cefàlica En els artròpodes, l’olfacte radica a les antenes en els insectes, a les antenes i antènules en els crustacis, i als pèls sensorials en els aràcnids En els vertebrats, consta d’un parell de fosses nasals, en els peixos dos, situades a la superfície cefàlica i envoltades interiorment per cèllules…
fiscalització
Dret administratiu
En sentit estricte, control de l’activitat administrativa realitzat per la jurisdicció contenciosa administrativa.
alambinar
Examinar atentament (alguna cosa) fins a treure’n el sentit, el mèrit, la utilitat.
mirar
Aplicar el sentit de la vista (a una persona o cosa), per veure-la.
grup fònic
Fonètica i fonologia
Element o conjunt d’elements lingüístics dotat de sentit i limitat per dues pauses.
inversor de marxa
Tecnologia
Aparell o dispositiu per a invertir el sentit de la marxa d’una màquina.
minoria
En una votació, part més petita dels vots emesos en un o altre sentit.
reculant
Lloc d’un riu on l’aigua va en sentit contrari al del corrent.
subnormal
Pedagogia
Psicologia
En sentit genèric, dit d'allò situat per sota del que és considerat normal
Hom aplicà inicialment aquest terme al domini de la psicologia i també al de la pedagogia per a referir-se a persones amb disminució psíquica, especialment pel que fa a capacitats cognitives Actualment és un terme científicament en desús per la dificultat de definir el concepte de normalitat i d'establir-ne la frontera, per la inclusió indiscriminada dins d'aquest terme de tipologies molt diverses de disminució psíquica i, sobretot, per les connotacions pejoratives que el terme adquirí, que l’han convertit en un insult en l’ús colloquial
baile
Música
En sentit genèric, acció de ballar al ritme de la música amb passos coreogràfics.
Més en particular, peça de caràcter popular que té el seu origen en les músiques que solien interpretar-se durant els entreactes i al final dels entremesos i sainets del teatre castellà dels segles XVI-XVIII Acompanyades generalment d’instruments de corda pinçada guitarres, violes de mà, foren conegudes també amb el nom de bailetes