Resultats de la cerca
Es mostren 7268 resultats
acord internacional
Dret internacional
Conveni entre estats per a establir una regulació comuna sobre qüestions d’interès mutu (comunicacions postals, aèries, intercanvi de ferits de guerra, etc).
Per a l’eficàcia d’aquests acords no cal la ratificació dels caps d’estat, sinó que és suficient la intervenció dels ministres d’afers estrangers o dels agents diplomàtics dels estats signataris Aquests acords són realitzats mitjançant diversos procediments com, per exemple, intercanvi de notes, cartes, declaracions
hipoclorit de calci
Química
Sòlid incolor, cristal·lí, soluble en aigua, amb la qual forma diversos hidrats.
És un compost endotèrmic, no gaire estable, que actua com a oxidant i tendeix a passar a clorur Generalment no és obtingut directament com a tal, més o menys pur, sinó en combinació amb clorur, en el producte anomenat clorur de calç, pólvores de blanqueig o “pólvores de gas”
Pèire Olieu
Cristianisme
Teòleg i místic llenguadocià.
Franciscà, defensà la postura més observant dintre l’orde Acusat d’illuminisme, no fou sinó després de mort que Joan XXII condemnà la seva Postilla super Apocalypsim 1326, juntament amb les doctrines dels espirituals Les seves 118 quaestiones in secundum Librum Sententiarum el colloquen entre els millors mestres franciscans
libel
Dret català
Clam, demanda, querella o denúncia.
Segons els juristes medievals catalans, els defectes en el libel no viciaven el procés, mentre hi constés la intenció del qui reclamava, però, una vegada arribat el tràmit de la litis-contestatio , no podia ésser canviat En causes verbals poc importants no calia libel, sinó només la compareixènça de l’interessat
teoria de l’esquema
Psicologia
Teoria de l’organització i funcionament del coneixement humà segons la qual la informació de què disposa l’individu sobre l’entorn apareix agrupada a la memòria formant unitats, les quals han estat elaborades a partir de les experiències prèvies.
Cadascuna d’aquestes unitats, que constitueix un esquema, conté una xarxa de relacions que formen un concepte Els esquemes no sols indiquen la manera com s’emmagatzema el coneixement de l’entorn a la memòria, sinó que collaboren activament en la integració de nous coneixements o en la modificació dels existents
estructuralisme
Filosofia
Moviment filosòfic poc definit, caracteritzat per la importància donada a la noció de funció, la tendència a entendre la realitat des d’esquemes sincrònics basats en relacions de significació i l’eliminació de l’home com a subjecte de la història.
Oposat sovint a atomisme i organicisme, la denominació d’estructuralista ha estat aplicada a autors com MFoucault, el qual, tanmateix, l’ha rebutjada Quan les estructures no són principis últims sinó més aviat principis d’explicació, sembla molt més adient pensar en l’estructuralisme com a metodologia que com a metafísica
La Ciropèdia
Literatura grega
Obra de l’escriptor grec Xenofont (segle IV aC).
Dividida en vuit llibres, narra no únicament l’educació de Cir el Gran, sinó també tota la seva trajectòria política Els fets històrics hi són tractats molt lliurement, de manera novellesca, i l’autor hi idealitzà la figura protagonista, i a través del personatge preconitzà les idees aristocràtiques i monàrquiques
accionalisme
Sociologia
Doctrina sociològica que s’interessa per la problemàtica de l’acció i del treball.
Contempla el treball com una activitat collectiva i considera que l’acció no és només una simple resposta a una situació social, sinó una manifestació creativa, simbòlica, que té dues dimensions el sistema d’acció històrica i el sistema de reaccions de classe N'és un representant destacat A Touraine
superfemella
Biologia
Individu portador d’una anomalia en els cromosomes sexuals.
El seu nombre cromosòmic és de 47, és a dir, 44 autosomes més XXX Posseeixen caràcters femenins normals o encara més marcats que no pas les femelles normals En estudis fets en Drosophila melanogaster hom ha demostrat que les superfemelles no apareixen com a intersexuals, sinó com a supersexuals estèrils
apologeta
Cristianisme
Nom donat a cadascun dels escriptors cristians que al s II feren la defensa de llur fe davant els emperadors, els pagans o els jueus.
Llur mètode consistia a mostrar que el cristianisme no era perillós a l’estat, sinó que era moralment i culturalment superior al paganisme Enfront dels jueus volgueren mostrar com les profecies de l’Antic Testament s’acomplien en Crist Els principals foren Aristides, Justí, Tacià, Atenàgores, Teòfil, Minuci Fèlix i Tertullià
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina