Resultats de la cerca

Són ovípars o vivípars, especialment diürns i d’hàbitats molt diversos Alguns habiten a la sorra, uns altres són arborícoles, etc Són generalment carnívors Inclou nombrosos gèneres i espècies, difosos especialment a Àfrica, al sud d’Àsia i a Austràlia, i amb alguns representants als Països Catalans bívia

El pelatge és arrissat i bastant llarg, de color negre al ventre, a les potes, a la cua i a la meitat inferior dels costats i del cap, i de color gris blanquinós a tota la part dorsal i a la meitat superior del cap i dels costats Les potes són curtes i armades de fortes urpes Els ulls són petits Viu en hàbitats molt diferents, llevat del desert Hàbil excavador, s’aixopluga en caus excavats en el sòl Omnívor, es nodreix d’aliments molt diferents, però prefereix els petits rosegadors, les serps, els saures, els insectes i també larves i adults d’abelles, els ruscs de les quals destrossa Habita…

El principal representant és la típula

És hervibor d’hàbits nocturns La repartició geogràfica és similar a la del panda

Es diferencia de l’os formiguer pels seus costums arborícoles i pel fet de tenir un musell més curt i unes orelles més grosses És cobert d’un pèl curt, atapeït i aspre De vida nocturna, s’alimenta d’insectes, sobretot de formigues, i també de mel L’àrea de distribució de l’espècie comprèn l’Amèrica Central i la del Sud fins a Bolívia

Tenen el sistema nerviós concentrat, i els sexes són separats La majoria són marins Algunes espècies són paràsites, i n'hi ha d’altres de depredadores o necròfagues Els representants més característics són el corn, el buccí i la ballaruga

El pèl, curt i llis, varia de color d’acord amb les estacions, i el pelatge hivernal presenta una característica taca blanca Considerat l’avantpassat més directe de l’ovella domèstica, és possible d’obtenir-ne híbrids fèrtils Originari de Sardenya, Còrsega i Xipre, ha estat introduït en altres punts d’Europa, en molts dels quals probablement s’havia extingit A la península Ibèrica, hom l’introduí a la serra de Cazorla el 1954 i, des del 1971, als ports de Beseit i, posteriorment, al Pirineu català Habita en ramats, dirigits per un mascle d’una certa edat El mufló canadenc Ovis canadensis és…

Habita a les praderies pantanoses, on forma ramats de fins a cinquanta individus, de Birmània i Indoxina

Les dents d’aquestes serps són a la part anterior de la mandíbula superior i estan connectades per la base a les glàndules verinoses Un verí potent i el gran angle d’obertura de la boca en el moment de mossegar fan d’aquestes serps uns animals perillosos per a les persones, ja que la posició de les dents especialitzades en la injecció de verí facilita que es puguin clavar a qualsevol part del cos Les dents inoculadores de verí són proveïdes d’un canal parcial A Catalunya no hi ha cap espècie d’ofidi proteròglif Les cobres, les mambes, les serps corall família dels elàpids i les serps marines…

Característiques de grup Els collèmbols són petits insectes de cos tou i de colors variats blanc, negre, vermells, verdosos i groguencs, formant dibuixos suggestius Salten d’una manera característica Viuen sempre a llocs humits, en petites escletxes dels troncs dels arbres, a sota d’objectes grans, etc No tenen metamorfosi i una característica peculiar és l’escàs nombre de segments que forma el seu abdomen, cosa que ha fet que se’ls anomenés, també, oligentomes Oligentoma o oligoentomats Oligoentomata noms que tenen aquest significat Els collèmbols tenen un indubtable valor econòmic D’una…