Resultats de la cerca
Es mostren 1835 resultats
Ofoni Tigel·lí
Història
Prefecte del pretori de Neró.
D’origen humil, fou administrador de la casa de les germanes de Calígula acusat d’adulteri amb una d’elles, Agripina, fou exiliat 39 Amic de Neró, fou nomenat prefecte dels vigiles i successor de Burre en el pretori 62 Omnipotent després de la conjura dels Pisons, en el perill abandonà l’emperador Condemnat a mort per MS Otó, se suïcidà
Faruk I d’Egipte
Història
Rei d’Egipte (1936-52) i del Sudan (1951-52).
Fill i successor de Fu'ad I , el seu govern intentà un equilibri impossible entre les intervencions britàniques i les radicals aspiracions del partit nacionalista Wafd , encapçalat pel ministre Naḥhās En un cop d’estat militar, el 1952, fou obligat a abdicar en el seu fill Fu'ad II el 1958 fou privat de la nacionalitat egípcia, i adoptà la monegasca
Justí I
Història
Emperador bizantí (518-527).
Cap de la guàrdia palatina, aconseguí d’ésser proclamat emperador en morir Anastasi I La seva política s’encaminà a restaurar l’ordre a les grans ciutats, a rebutjar les diverses invasions que es produïren als seus dominis i a reprendre les relacions amb Roma, per a la qual cosa perseguí el monofisisme Fou assistit pel seu nebot i successor Justinià I
hitita
Història
Individu d’un poble indoeuropeu que, segons els texts de les colònies comercials assíries de Capadòcia, entrà a Anatòlia a l’inici del II mil·lenni aC i s’establí al sud del país dels ḫatti.
En el decurs del temps, els hitites s’imposaren als ḫatti , dels quals prengueren el nom, i amb els quals es fongueren Vers el 1792 aC, Anitta, rei hitita de Kuššar, establí la seva capital a Kaneš segurament Neša i ocupà una part de l’Anatòlia oriental Amb tot, la història hitita no començà veritablement fins al segle XVII aC, quan Labarnaš I ~1680, figura d’historicitat discutida i sense cap lligam amb Anitta, esdevingué el primer sobirà del Regne Antic ~1680-1500 aC Labarnaš II Hattušiliš ~1660 aC, el seu successor, traslladà la capital a Hattuša, conquerí Alalah i atacà Arzawa, estat que…
Alfons II d’Astúries
Història
Rei d’Astúries (791-842).
Fill de Fruela I i de Múnia En morir el rei Silo 783 fou escollit com a successor, però fou desposseït per un fill illegítim d’Alfons I, Mauregat, i s’hagué de refugiar a Àlaba El 791, després de la renúncia de Beremund I, successor de Mauregat, pujà al tron Alfons establí la cort a Oviedo El 794 s’enfrontà amb els exèrcits de l’emir Hišām I de Còrdova Com a contrarèplica, el 795 ‘Abd al-Karīm prengué Àlaba i obligà Alfons a refugiar-se prop del Nalón El 799, Alfons aprofità les dissidències del nou emir al-Ḥakam, fill de Hišām I, amb el seu oncle Sulaymān per tal de…
Josep Cau
Música
Compositor català.
El 1792 fou nomenat mestre de capella de la basílica de Santa Maria del Mar, en substitució de Pere Antoni Monlleó És autor de nombroses obres religioses servades en diversos arxius, entre els quals cal esmentar el de la Biblioteca de Catalunya, el Museu Episcopal de Vic i l’arxiu capitular de Màlaga El seu successor al capdavant de Santa Maria del Mar fou Francesc Andreví
ducat de Pulla
Història
Territori format el 1059 per Robert I d’Hauteville, dit Guiscardo, després d’haver estat conquerit als bizantins pel seu germà Guillem d’Hauteville, que en feu un comtat (1042).
Al fill i successor de Robert I, el duc Roger I, el succeïren el seu net Guillem I, el seu nebot, Roger II i el fill d’aquest, Roger III, a la mort del qual restà integrada al regne de Sicília i més tard al de Nàpols Filla del duc Robert I fou Mafalda de Pulla-Calàbria , comtessa de Barcelona i vescomtessa de Narbona
Gaietà de Planella i de Fiveller
Filosofia
Humanista.
Cinquè comte de Llar i vuitè baró de Granera, com a successor del seu pare Francesc Gaietà de Planella i de Llar Membre de l’Arcàdia de Roma amb el nom de Bianoris Ippolimici , el 1816 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Collaborà en el Diccionari català de Pere Labèrnia i deixà inèdites nombroses composicions poètiques en català, castellà i llatí
Offa de Mèrcia
Història
Rei de Mèrcia (757-796).
Successor d’Etelbald Casà dues filles seves amb els reis de Wessex 789 i Northúmbria 792, fet que contribuí a la consolidació de l’hegemonia de Mèrcia sobre els altres regnes anglosaxons Fou el primer a prendre el títol de rei d’Anglaterra i el 796 signà un tractat de comerç amb Carlemany Construí el mur d’Offa, que separa Anglaterra del País de Galles
Wilhelm van Enkevort
Cristianisme
Eclesiàstic.
Datari pontifici, el 1523 el papa Adrià VI, malalt, el nomenà successor seu al bisbat de Tortosa i el creà cardenal malgrat l’oposició del collegi cardenalici No visità mai la seva diòcesi, de la qual prengué possessió per procurador Durant el seu episcopat, el 1524, l’impressor Rosembach imprimí, per encàrrec del capítol, un missal i un ordinari per a la diòcesi de Tortosa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina