Resultats de la cerca

Fundat el 1990 i impulsat pel genet Víctor Álvarez, l’acrònim del nom prové de Centro de Adiestramiento Víctor Álvarez Organitza cursos de formació professional eqüestre i cursos de l’Associació Britànica d’Escoles d’Equitació ABRS És un dels centres hípics de referència a l’Estat espanyol Des del 2002 també imparteix cursos de tècnic esportiu d’equitació Té escola d’equitació de competició i de base, i el 2009 obrí el Pony Club CAVA Organitza concursos i campionats de doma clàssica i de salts d’obstacles en l’àmbit estatal i català També organitza clínics d’equitació, cursos d’hipoteràpia i…

Debutà el 1959 amb els SEAT 600 que es preparaven als tallers familiars i aquells primers anys, per distingir-se del seu pare, sovint s’inscriví amb el pseudònim de Runner El 1961 aconseguí la victòria al Ralli de la Vall d’Aran, i el 1963, amb un FIAT Abarth, guanyà el primer Trofeu Juan Jover celebrat al circuit de Montjuïc Aquell mateix any guanyà el Campionat d’Espanya de rallis, copilotat per Artemio Eche El 1965 es proclamà triple campió en guanyar els títols d’Espanya i de Catalunya de rallis i el català de muntanya En aquells campionats guanyà proves com la primera…

Fou inaugurat el 1919 per la companyia francesa Lignes Aériennes Latécoère , antecessora d’Aéropostale i que posteriorment fou adquirida per Air France Des del 1918 la companyia utilitzava el camp d’aviació de la Volateria com a escala de la ruta Tolosa-Casablanca, primer vol de línia comercial d’Espanya Tingué desavinences amb Tallers Hereter, empresa que en aquells moments gestionava la Volateria, motiu pel qual la companyia francesa optà per buscar un nou emplaçament per al seu aeròdrom S’installà en uns terrenys propietat d’August Casanovas i Montero i construí el nou…

El gremi de carnissers de València era representat al Consell General des del 1283 rebé les ordinacions de Joan I el 1390, i el de Barcelona les rebé de Pere III el 1380 El gremi fou, a l’edat mitjana, un dels més influents a totes les grans ciutats els carnissers, però, foren sovint mal considerats, sobretot al segle XVIII, que foren exclosos del govern municipal a Barcelona, el 1707, i fins i tot foren prohibits a llurs descendents els beneficis eclesiàstics i, a València, alguns càrrecs municipals aquesta situació acabà amb una ordre de Carles III 1773 Normalment els gremis de carnissers o…

Jean Arnold Antoine Tuerlinckx Aarschot, Brabant 1753 - Mechelen, Brabant 1827 en fou el primer membre Fill d’un rellotger que era clavicembalista aficionat, començà a fabricar instruments a divuit anys El 1782 s’establí a Mechelen com a fabricant d’instruments de vent de fusta Amb el temps guanyà fama, amplià el negoci i arribà a tenir dos tallers, un per a instruments de metall i l’altre per a instruments de fusta També feu incursions en el món de l’edició musical A partir del 1820, però, l’aparició d’instruments més barats el perjudicà, i la seva empresa començà a declinar El…

Fou el punt de partida d’una revitalització de la música d’arrel tradicional als Països Catalans a partir del principi dels anys noranta Creat el 1988 per l’Associació Cultural TRAM, una entitat formada per persones interessades en la promoció de la música i la cultura tradicional catalana, com ara el músic Jordi Fàbregas, Tradicionàrius ofereix una programació de concerts i balls durant els mesos de gener a març El 1993 TRAM, mitjançant un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Gràcia, l’ICUB Institut de Cultura de Barcelona i el Centre de Promoció de la Cultura Popular i…

Imprès als tallers del clausurat El Mercantil Valenciano , tingué un breu precedent en Avance  30 de març – 15 d’abril de 1939 i fou l’òrgan, primerament, de FET y de las JONS i, després, de la cadena periodística del Movimiento En foren directors, entre d’altres, Sabino Alonso-Fueyo, Adolfo Cámara i José Molina Plata Entre els seus collaboradors i redactors cal citar Carles Sentís, Gonçal Puerto, Diego Sevilla, Lluís Font de Mora, Vicent Diego Salvà, Joan Fuster i Francesc de Paula Burguera Acabat el franquisme, el 1977 se’n feren càrrec els Medios de Comunicación Social del…

Inicià les seves investigacions en el formigó armat a l’empresa constructora de la seva família l’any 1890 Si en els habitatges del carrer Flanklin, a París 1903, cal subratllar el dinamisme de la planta per evitar els volums estàtics, a l’església de Notre-Dame de Raincy 1922-23, partint de la concepció gòtica en l’ús de la planta i de la llum, fixà un dels models de la renovació arquitectònica religiosa del s XX A Grenoble, el 1925, construí un teatre amb tres escenaris i una torre de 95 m que té una certa semblança amb el campanar de Raincy Però en els encàrrecs de construccions…

Titulat el 1910 Fou un temps arquitecte municipal d’Olot El seu estil evolucionà 1912-36 des d’un Modernisme veí a Alfred Paluzie i Lucena al Noucentisme de Masó cases Masllorens al carrer de Fontanella, casa Bassols, garatge Sacrest i fàbrica Descals al de Vilanova, fàbrica Manufactures Olot al carrer del Bisbe Guillemet i elèctrica Bassols 1927, a Olot Projectà cinc grups escolars, com el de Ripoll, on apareix la influència de RGiralt, l’escorxador de Portbou, etc A Girona projectà, entre d’altres, la casa Barceló 1925, la casa i tallers Dalmau-Carles-Pla i la Central Elèctrica…

Llicenciat en filologia catalana, és professor de valencià de batxillerat i collabora, així mateix, en publicacions periòdiques El gruix de la seva obra són reculls poètics La fi de l’hemicicle 1988, El subratllat és meu 1988, Sobre l’hamada 1989, premi Vicent Andrés Estellés de poesia, Buirac d’amor 1998, premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de poesia 1999, Elogi de la llibertat 2001, De l’ànima 2006, premi Ciutat de Xàtiva-Ibn Hazm de poesia i Nadir 2010, premiat als Jocs Florals de Barcelona És també autor de la novella El temps passarà 1993 i de l’assaig Sobreviure a la…