Resultats de la cerca

Es formà a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble del pare Narcís Casanoves En aquest monestir estudià orgue, violí i violoncel Aquest bagatge musical li procurà, amb només disset anys, el lloc d’organista i mestre de capella a l’església del Sant Esperit de la seva ciutat natal Posteriorment obtingué, per oposició, la plaça de mestre de capella de la catedral d’Eivissa Probablement, ja era prevere quan exercí l’esmentat magisteri eivissenc Després, fou organista de la catedral de Palència Finalment, guanyà la plaça d’organista de l’església del Palau de la Comtessa, de Barcelona Pau…

Després de nou anys d’estada a l’Escolania, on encara es beneficià dels darrers temps de mestratge del pare Narcís Casanoves 1747-1799, vestí l’hàbit monàstic el 1801 Fou un excellent intèrpret tant del violí com del violoncel, instrument aquest darrer amb el qual aconseguí un gran prestigi, corroborat pels seus mateixos contemporanis Exercí, dins les propietats del monestir, càrrecs d’administració que l’obligaren a absentar-sedurant vuit anys A més, les desgavellades circumstàncies polítiques del segle, a partir del 1811, el foragitaren de Montserrat tres vegades Amb tot, sempre fou dels…

Vida Pèrit mercantil, es dedicà professionalment al comerç de primeres matèries tèxtils Interessat per l’art, la música, el cinema i la fotografia, la popularització de les càmeres de 16 mm i altres innovacions en la tècnica cinematogràfica el portaren a unes primeres incursions en el cinema amateur la dècada de 1960, activitat a la qual es dedicà intensament des d’aleshores Interessat sobretot en els personatges, la seva prolífica producció constitueix un destacat document gràfic de la societat catalana durant el franquisme Filmà indistintament jerarques del règim entre d’altres l’alcalde de…

Jugà en la màxima categoria amb el Club de Bàsquet Granollers 1965-68 i el Futbol Club Barcelona 1968-76 Guanyà cinc Lligues 1966-69, 1973 i tres Copes 1969, 1972, 1973 estatals Era extrem i fou el màxim golejador del campionat de Lliga diverses temporades Amb la selecció espanyola, debutà el 1964, jugà 84 partits i disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972 Rebé la medalla d’or al mèrit esportiu 1972

Arribà al Reial Club Deportiu Espanyol l’any 1945, on jugà deu temporades, vuit com a integrant de la primera plantilla Migcampista, disputà 135 partits de Lliga amb l’Espanyol en la primera divisió i aconseguí 29 gols Abans de retirar-se jugà una temporada al Cádiz Club de Fútbol Fou internacional amb la selecció espanyola en una ocasió

Cursà els estudis d’interpretació al Centre Dramàtic del Vallès Debutà professionalment l’any 1979 en Bestiari , de Pere Quart i Manuel Oltra, L’oncle Vània , de Čekhov, i Tafalitats , de K Valentin, obres dirigides per Pau Monterde D’ençà d’aleshores participà en nombrosos espectacles, com ara Veus familiars 1990, de H Pinter  Carícies 1992 i Morir 1998, de S Belbel  La corona d’espines  1994, de J M de Sagarra, obra per la qual rebé els premis de la Crítica 1994 i Butaca 1995  Els gegants de la muntanya  1999, de Pirandello  Tartuf o l’impostor 2000, de Molière, i Enric IV , de Pirandello,…

Feu els estudis d’economia a les universitats de Barcelona, i després també a Oxford i a lowa S’interessà pels problemes agraris de l’Amèrica Llatina Durant set anys treballà en un projecte de cooperació internacional i de reforma agrària als departaments de Junín i Pasco del Perú, país on residí i on fou assessor del Ministeri d’Agricultura També ensenyà política econòmica agrària a la Universidad Católica del Perú 1969-70 A partir del 1971 ingressà a I’Instituto Iberoamericano de Ciencias Agrícolas, per al qual treballà en alguns països de l’Amèrica Central, Bolívia i Haití, entre d’altres…

Collaborà amb treballs humorístics en diverses publicacions i escriví per al teatre algunes obres còmiques Remei de gelosia 1881, Els amors d’un guerrero 1882, Qüestió de faldilles 1883, etc

Alumne de Francesc Galí a Barcelona fou influït per Josep Llimona i pel francès Joseph Bernard La seva producció se centrà en estatuetes de terra cuita i bronze

Es destacà com a novellista Homes i màquines 1933, anàlisi de problemes socials, Vida triomfal 1935 i Auli, fill de Pilat 1954 Es dedicà també a la pintura