Resultats de la cerca

Classificat com a conjunt històric, hom hi celebra actes patriòtics, tradicionalment circumscrits a l'independentisme radical, amb poca o nulla representació institucional, molt especialment en les celebracions de l' Onze de Setembre El 1999 la Generalitat declarà el lloc bé cultural d'interès nacional i el 2001 s'hi construïren els elements commemoratius del 1714, amb un peveter i una làpida amb els versos de Frederic Soler "Al fossar de les moreres / no s'hi enterra cap traïdor / fins perdent nostres banderes /serà l'urna de l'honor" Des de l'abril del 2002, l'associació Memorial 1714 hi…

Hi ha claps de roures, garrigues i algun alzinar La superfície agrícola és de 150 ha, 41 de les quals són de vinya que produeixen vi, en part, amb denominació d’origen controlat, 3 ha d’hortalisses, 15 ha de cereals i 86 ha de pastures i farratge El cens ramader és de 10 bovins, 90 ovins i 5 equins Damunt la Matassa hi ha l’antic molí de Perles La població ha estat tradicionalment escassa El poble 50 h agl 1982 510 m alt és en un coster, al voltant de l’església parroquial, al camí que duu a Sant Pau de Fenollet per la collada de Ventafarines 632 m alt prop de la Matassa, dalt un…

Com a topònim, a més de les comarques de la Marina, ha estat aplicat tradicionalment, a Barcelona, a les costes d’enllà dels deltes del Besòs i el Llobregat la Marina o Costa de Llevant era, en sentit estricte, el Maresme i, per extensió, les marines de la Selva, l’Empordà i àdhuc del Vallespir la Marenda la Marina o Costa de Ponent comprenia, a més de Garraf i el Baix Penedès Marina del Penedès, la del Camp de Tarragona El terme de marina és aplicat també a la costa del Baix Ebre fins i tot a les goles del riu i fins a la del Baix Maestrat A les Balears, sol ésser un topònim…

Comprèn tres grups ètnics originàriament diferenciats els twa, pigmeus encara molt dependents de la caça i la recollecció uns 250000 el 1990 probablement els primers pobladors d’aquesta àrea els hutus o rundis rundi, bantús, tradicionalment agricultors, població majoritària en ambdós estats prop del 85%, i, finalment, els tutsis, d’origen nilòtic, que arribaren al segle XV Malgrat la seva inferioritat numèrica actualment el 14% de la població en ambdós estats, sotmeteren els hutus i els relegaren a un estrat inferior en els regnes que fundaren, dels quals formaren l’aristocràcia…

Entorn de l’antiga abadia de Westminster que li ha donat el nom, aplega els edificis més importants de la ciutat el parlament, el Buckingham Palace, Saint James’s Palace, Laws Courts, Whitehall, National Gallery, etc Els edificis actuals de l’abadia segles XI-XIII foren iniciats el 1050 per Eduard III de Wessex Successives ampliacions i reformes fins al segle XVIII li donaren la forma actual Panteó reial, hom hi corona tradicionalment els reis anglesos El parlament —destruït per diversos incendis— és una reconstrucció del s XIX en l’estil gòtic Tudor Administrativament, el barri…

Les places del Carme, de la Santa Creu, de l’Àngel, de l’Arbre, de Na Jordana i de Mossèn Sorell i el popular carrer Baix, on hi ha les Escaletes decorades amb ceràmica, en són els indrets més característics Els seus habitants pertanyen a les classes mitjana i popular, i en llur majoria són autòctons viuen en cases de pisos vuitcentistes, amb petites botigues i tallers als baixos ha estat tradicionalment un nucli republicà Hom hi ha mantingut la construcció d’altars i de representacions de miracles per a la festa de sant Vicent L’ampliació de l’avinguda de l’oest comporta la…

És situada entre la línia de crestes que forma la frontera d’Andorra i el Cadí, el qual correspon a un escarpament de falla que ha orientat el curs del Segre d’est a oest i ha format un llarg congost El seu nom deriva del de l’antic pagus i després sotsvegueria Actualment sota aquest nom són inclosos els termes municipals de Martinet i de Llés amb la vall de la Llosa de la Baixa Cerdanya,i del Pont de Bar i part del de Cava el Quer Foradat, a l’Alt Urgell Dedicat tradicionalment a l’explotació forestal i la ramaderia, ha sofert un fort despoblament Antic lloc de pas de la Strata…

En el medi rural tradicionalment la valorització dels residus orgànics s’ha fet aplicant-los en camps de conreu En condicions adequades de temperatura, humitat i disponibilitat de nutrients minerals, aquesta matèria orgànica és utilitzada com a substrat alimentari per animals, fongs i bacteris del sòl que els transformen en substàncies húmiques i minerals que exerceixen una funció molt important en la restitució de l’humus i dels elements nutritius del sòl que es perden durant el cultiu Quan es produeixen concentracions humanes, ramaderes o industrials elevades, la gestió…

Fou concedit als grans d’Espanya Els consellers de Barcelona allegaren tradicionalment aquest privilegi La seva defensa donà lloc a diversos incidents amb les autoritats civils i eclesiàstiques, sobretot durant el s XVII amb la publicació d’opuscles i d’un extens Memorial en justificació de la prerrogativa, el 1632, fins a l’obtenció d’un privilegi afirmatiu, el 1689, en l’atorgament del qual intervingué el conseller Rafael de Grimosacs Fou abolit pel decret de Nova Planta 1714 L’exercici del privilegi durant les cerimònies religioses, igualment en discussió al s XVII, fou resolt…

La capella de Sant Pere del castell de Montsoriu es trobava a la part sud-est del recinte superior o del que envoltava la torre mestra i el castell pròpiament dit Allò que hom coneix tradicionalment com a capella —en té clars indicis d’haver-ho estat—, és una estança rectangular, adossada a la muralla, de la que resta una part dels murs perimetrals, un d’ells amb un finestral gòtic molt notable, amb calats de pedra malmesos La capella és documentada des del 1279 i devia ésser molt més antiga En aquest temps i durant el segle XIV tenia rector o sacerdot beneficiat adscrit El…