Resultats de la cerca
Es mostren 2040 resultats
ruanda
Antropologia
Història
Individu d’una de les diverses ètnies que viuen sobretot als territoris que formen els actuals estats de Ruanda i Burundi i que parlen dues llengües bantús estretament relacionades, el rundi i el ruanda.
Comprèn tres grups ètnics originàriament diferenciats els twa, pigmeus encara molt dependents de la caça i la recollecció uns 250000 el 1990 probablement els primers pobladors d’aquesta àrea els hutus o rundis rundi, bantús, tradicionalment agricultors, població majoritària en ambdós estats prop del 85%, i, finalment, els tutsis, d’origen nilòtic, que arribaren al segle XV Malgrat la seva inferioritat numèrica actualment el 14% de la població en ambdós estats, sotmeteren els hutus i els relegaren a un estrat inferior en els regnes que fundaren, dels quals formaren l’aristocràcia…
marina
Geografia
Sector de costa més o menys accidentat i cobert de vegetació (aquest terme no és emprat per als sectors d’espadats i les terres d’aiguamolls).
Com a topònim, a més de les comarques de la Marina, ha estat aplicat tradicionalment, a Barcelona, a les costes d’enllà dels deltes del Besòs i el Llobregat la Marina o Costa de Llevant era, en sentit estricte, el Maresme i, per extensió, les marines de la Selva, l’Empordà i àdhuc del Vallespir la Marenda la Marina o Costa de Ponent comprenia, a més de Garraf i el Baix Penedès Marina del Penedès, la del Camp de Tarragona El terme de marina és aplicat també a la costa del Baix Ebre fins i tot a les goles del riu i fins a la del Baix Maestrat A les Balears, sol ésser un topònim…
cobertura
Història
Privilegi de restar amb el cap cobert davant el rei i durant les cerimònies religioses.
Fou concedit als grans d’Espanya Els consellers de Barcelona allegaren tradicionalment aquest privilegi La seva defensa donà lloc a diversos incidents amb les autoritats civils i eclesiàstiques, sobretot durant el s XVII amb la publicació d’opuscles i d’un extens Memorial en justificació de la prerrogativa, el 1632, fins a l’obtenció d’un privilegi afirmatiu, el 1689, en l’atorgament del qual intervingué el conseller Rafael de Grimosacs Fou abolit pel decret de Nova Planta 1714 L’exercici del privilegi durant les cerimònies religioses, igualment en discussió al s XVII, fou resolt…
concili I de Nicea
Primer concili ecumènic (325), convocat per l’emperador Constantí I i ratificat pel papa Silvestre I.
Reuní uns 200 bisbes —encara que tradicionalment apareix la xifra de 318 com a nombre simbòlic— sota la presidència d’Osi de Còrdova Tingué com a finalitat combatre l’arianisme L’acta sinodal s’ha perdut, però n’han romàs el símbol de la fe, la carta sinodal i el recull de vint cànons La tesi d’Ari, sostinguda per Eusebi de Nicomèdia, fou condemnada, i fou aprovada la presentada per Marcel d’Ancira i per Atanasi d’Alexandria Hom insistí en el concepte teològic de l’ homooúsios , o sia, que el Fill és consubstancial amb el Pare El símbol proclamat es basa en un símbol baptismal de…
Sant Pere del castell de Montsoriu (Arbúcies)
Art romànic
La capella de Sant Pere del castell de Montsoriu es trobava a la part sud-est del recinte superior o del que envoltava la torre mestra i el castell pròpiament dit Allò que hom coneix tradicionalment com a capella —en té clars indicis d’haver-ho estat—, és una estança rectangular, adossada a la muralla, de la que resta una part dels murs perimetrals, un d’ells amb un finestral gòtic molt notable, amb calats de pedra malmesos La capella és documentada des del 1279 i devia ésser molt més antiga En aquest temps i durant el segle XIV tenia rector o sacerdot beneficiat adscrit El…
dissabte
Conjunt de les operacions necessàries per a fer la neteja a fons d’una casa, que tradicionalment hom feia en dissabte.
foc nou
Cristianisme
Foc que hom encén (tradicionalment amb pedra foguera) la nit de Pasqua i amb el qual és encès el ciri pasqual.
vici capital
Cristianisme
Nom donat tradicionalment a cadascun dels pecats capitals considerat no pas en la individualitat de l’acte, sinó com a habitud.
Nova Evangelització
Iniciativa impulsada pel papa Benet XVI per reevangelitzar Occident davant la secularització cada vegada més acusada de les societats tradicionalment catòliques.
El 12 d’octubre de 2010 la Santa Seu publicà una carta apostòlica en forma de motu proprio titulada Ubicumque et Samper en què Benet XVI instituïa un nou dicasteri de la cúria romana, el Consell Pontifici per a la Promoció de la Nova Evangelització, presidit per l’arquebisbe italià Rino Fisichella L’objectiu d’aquest organisme és reflexionar sobre com evangelitzar societats de tradició catòlica que han entrat en un procés de secularització També té com a objectiu estudiar i afavorir la utilització de les formes modernes de comunicació com a instruments per a la nova evangelització en estreta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina