Resultats de la cerca
Es mostren 1041 resultats
Castell de Sant Llorenç (Sant Julià de Vilatorta)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de la construcció M Anglada El castell de Sant Llorenç es troba al mateix indret on hi ha situada l’església de Sant Llorenç del Munt Per tant, el camí és el mateix Història El castell de Sant Llorenç estenia el seu terme inicial pels termes municipals de Sant Julià de Vilatorta, Folgueroles, Sant Sadurní d’Osormort, Espinelves i Calldetenes Les primeres notícies d’aquest castell es remunten al principi de la repoblació del comtat d’Osona, ja que és l’any 881, quan Ansebert i la seva muller Emoïga, juntament amb Ranemir i la seva muller Númia, vengueren a…
Castell de Rúbies (Camarasa)
Art romànic
Situació Mur est d’aquest castell de planta trapezoidal amb espitlleres, situat al nucli abandonat de Rúbies ECSA - J Bolòs Castell situat al poblet de Rúbies, gairebé al cim del Montsec de Rúbies, a l’extrem occidental d’aquesta serralada Hi ha una bona panoràmica sobre la vall d’Àger Mapa 33-12290 Situació 31TCG272545 Cal agafar la carretera asfaltada que surt de Vilanova de Meià cap a l’Hostal Roig i, després, la pista de terra que porta a Santa Maria de Meià Havent seguit durant 2 km aquesta pista, cal prendre un camí carreter que, tot seguint el replà que hi ha a la part alta de la…
Els cementiris sagnants de Mallorca
Retrat de G Bernanos, “Brisas”, Palma de Mallorca, abril del 1936 BBM / JG Quan el 1938 Georges Bernanos publicà la seva obra Les Grands Cimetières sous la lune , es desfermà una polèmica inacabable i en bona part estèril sobre la veracitat o la falsedat del seu testimoniatge Encara avui hi ha qui en dubta en bloc, sense admetre que la repressió duta a terme a Mallorca fou despietada i cruel i que adquirí unes dimensions enormes, dins una illa petita i més aviat d’idees moderades És cert que la visió de Bernanos en molts aspectes no és prou justa i lògicament està influïda per la seva manera…
Catalans i valencians a les corts de Cadis
JL Villanueva i Astengo, diputat valencià, sd ECSA Les corts de la monarquia espanyola aplegades a la ciutat de Cadis entre setembre del 1810 i setembre del 1813 van ser les primeres que no s’estructuraren en estaments Aquest fet no va ser pas el resultat d’un acte revolucionari, sinó d’una maniobra que, aprofitant les circumstàncies de la invasió napoleònica, va forçar una convocatòria reduïda tan sols als representants del braç popular diputats de les ciutats amb vot a les corts borbòniques, de les províncies a raó d’un diputat per cada 50 000 h i de les juntes Es coneix el…
Francesc Vidal i Barraquer
Francesc Vidal i Barraquer (dreta), amb el bisbe de Solsona (esquerra) i F.de Paula Vallet i Arnau, al santuari de Queralt
© Fototeca.cat
Cristianisme
Cardenal i arquebisbe de Tarragona (1919-43).
De família de propietaris rurals i de professionals liberals, un cop cursat el batxillerat, al collegi dels jesuïtes de Manresa i al seminari de Barcelona, es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, i s’hi doctorà a la de Madrid 1900 Els estudis jurídics li donaren una cultura i una actitud cíviques que el distingiren de molts altres eclesiàstics del seu temps Després d’haver exercit d’advocat a Barcelona, decidí de passar al servei de l’Església Dissuadit per Torras i Bages d’entrar a la Companyia de Jesús, per motius altament religiosos cursà els estudis de teologia i de dret…
baríton
Música
Cantant masculí amb veu més greu que la del tenor i més aguda que la del baix, amb una extensió del la1 al fa3, si bé pot estendre’s per ambdós extrems, particularment en composicions per a solista.
És la més comuna de les veus masculines Com a conseqüència de l’ampliació, al final de l’edat mitjana, de l’extrem inferior de la tessitura en la polifonia europea, aparegueren nous termes per a designar les veus que executaven les parts greus A més del comú contratenor bassus , s’empraven termes derivats del prefix grec bari- ’profund, greu’ com baripsaltes , bariclamans , baricanor , barisonans i, en particular, baritonans Aquest terme s’utilitzà per primera vegada en la música occidental en les composicions polifòniques sacres franceses, que daten del final del segle XI, i en aquesta…
L’altra arquitectura religiosa gòtica: les sinagogues, les mesquites
Al marge de la religió cristiana i també marginada dins les ciutats es trobava la comunitat jueva, reclosa als calls Els calls o barris jueus de les ciutats catalanes tenien els seus propis establiments públics i també la seva sinagoga, sovint anomenada «escola» En ciutats importants com Barcelona podia haver-n’hi més d’una, però en cap cas no van arribar a assolir un desenvolupament arquitectònic o artístic comparable al de les esglésies cristianes Generalment es devia tractar d’espais habilitats en edificis o cases particulars tal com donen a entendre documents com una autorització del rei…
L’aprofitament de l’aigua
El qanāt d’Aubenya, Algaida 1 Mantell freàtic 2 Pou mare 3 Pou d’aireig per a l’accés i neteja del canal d’aigua 4 Canal d’aigua 5 Safareig 6 Sortida d’aigua cap als camps 7 Terrasses de conreu irrigades Una de les característiques dels paisatges mediterranis de l’àrea musulmana europea és evidentment la presència important de les hortes irrigades Les més conegudes són la “Conca d’or” de Palerm i l’horta de València A continuació s’analitzen els aspectes principals d’aquesta irrigació de tradició musulmana els sistemes de canals d’irrigació, els més desenvolupats dels quals foren els de…
Flaçà

Vista del poble de Flaçà (Gironès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, estès a la riba dreta del Ter.
Situació i presentació El terme de Flaçà, d’una superfície de 6,53 km 2 , s’estén a la riba dreta del Ter, riu que fa de límit septentrional del municipi amb el de Sant Jordi Desvalls El municipi limita a més amb Foixà E i amb la Pera S, municipis ambdós del Baix Empordà al SW limita amb Sant Martí Vell, per les fonts de Moradells i d’Aleu, i a l’W amb Sant Joan de Mollet El terreny és pla excepte a la part oriental, que comprèn uns contraforts de la serra de Vall-lloreda, que arriben fins al Ter Aquesta part és coberta de bosc, no gaire poblat Reguen el terme, a més del Ter, la riera de la…
Sant Vicenç (Canet d’Adri)
Art romànic
Situació Vista general de l’església de Sant Vicenç de Canet d’Adri , un magnífic edifici de planta basilical, on destaca, per la seva perfecta conservació, la capçalera amb els tres absis F Tur L’església parroquial de Sant Vicenç es troba al bell mig del grup de cases disperses que formen el nucli de Canet d’Adri, situat a uns 10 km de Girona per la carretera de les Planes d’Hostoles per Sant Gregori Mapa L38-12295 Situació 31TDG787559 JAA Història El primer esment que es coneix d’aquesta església és de l’any 822, en què el bisbe de Girona Teuter en féu donació a la canònica El lloc sembla…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina