Resultats de la cerca
Es mostren 2184 resultats
zonació
Geobotànica
Disposició de la vegetació o dels sòls en zones (geogràfiques) o bandes (locals) més o menys paral·leles entre elles.
Se sol produir quan un factor ambiental decisiu varia regularment en un sentit determinat Quan el paisatge és constituït per diverses comunitats d’organismes o per diverses menes de sòl, que es reparteixen el terreny d’una manera més o menys regular a claps, d’acord amb la distribució dels factors determinants, que varien d’una manera discontínua, hom parla de mosaic
associació
Geobotànica
En diverses escoles geobotàniques, altres que la sigmatista, unitat de significació diversa, emprada en l’estudi de la vegetació.
sòls anàlegs
Geologia
Sòls que, tot i ésser diferents en llurs propietats, són capaços de sostenir aproximadament un mateix tipus de vegetació.
mantell marginal
Geobotànica
Vegetació pròpia de les vores de bosc, integrada bàsicament per comunitats arbustives, que viuen en condicions de mitja ombra.
viari | viària
Ecologia
Dit de la vegetació i de les plantes pròpies de camins, de vores de camins i de llocs calcigats.
siamang
Zoologia
Gènere de primats antropomorfs de l’infraordre dels catarrins, de la família dels hilobàtids, inclosos dins el grup dels gibons i caracteritzats per la presència d’una membrana interdigital ben desenvolupada entre els dits segon i tercer del peu.
Inclou l’espècie S syndactylus o siamang vulgar , d’uns 90 cm de llargada, de pelatge negre i amb sacs laringis que formen un bony mancat de pèl, el qual habita a Sumatra en muntanyes de vegetació selvàtica fins els 3000 m d’altitud, i l’espècie S klossi , d’uns 45-50 cm d’alçada, de pelatge negre i sense sacs laringis, propi d’unes illes a l’oest de Sumatra
allargar
Tecnologia
Augmentar la superfície del suro que hom pela, en relació amb la que havia estat pelada en les operacions anteriors.
Hom arrenca, a més del suro pròpiament dit emprat per a fer-ne taps o peces, part del suro pelagrí de la soca, que no havia estat encara arrencat mai A les suredes, en condicions favorables de vegetació, el fet d’allargar el suro n'augmenta la consistència i en disminueix el gruix excessiu, però si hom allarga massa, a més d’obtenir un suro massa prim, posa en perill la vida del mateix arbre
Iemen
Regió del SW d’Aràbia que s’estén per tota la costa de la mar Roja des d’Al-Ḥiĝāz fins a l’estret de Bāb al-Mandab.
Limita amb el desert central i l’Ḥaḍramawt per l’est i amb el golf d’Aden pel sud País muntanyós, posseeix els més alts nivells de la península De nord a sud s’estén una altra calma plena de formacions volcàniques Des de la costa hi ha un seguit de terrasses àrides, que s’endinsen 50 i 80 km a l’interior i formen unes valls riques de vegetació tropical i subtropical
Sierra Madre Oriental
Serralada
Serralada de Mèxic, que s’estén al llarg de la costa del golf de Mèxic des del SW de Texas fins a l’eix volcànic, al Cofre de Perote (Veracruz).
Té una longitud d’uns 1 300 km i una amplada mitjana de 50 km La direcció és N-S, i l’alçada mitjana és d’uns 1 500 m Assoleix la màxima altitud a Peña Nevada 4 056 m Constitueix la vora oriental de l’altiplà mexicà La vegetació és de boscs de coníferes a les zones més humides i de plantes xeròfiles a les més seques Hi ha jaciments de petroli
Alagón
Riu
Riu de la península Ibèrica, afluent per la dreta del Tajo (209 km).
Neix a la Sierra de Peña de Francia i, tallant el desnivell entre ambdues Mesetas, flueix entre esquists d’escassa vegetació i argiles fèrtils Vega de Coria el curs alt és aprofitat per al regadiu i l’energia elèctrica embassaments de Gabriel y Galán y de Valdeobispo Desemboca prop d’Alcántara Té un cabal de 49,59 m 3 /s a Alcántara i el seu règim és pluvionival oceànic amb influència mediterrània