Resultats de la cerca
Es mostren 2185 resultats
Els ambients litorals
Comunitats intermareals Roques intermareals de la Meda Xica Baix Empordà, poblades d’algues roges incrustants Jania rubens , d’algues brunes Cystoseira , d’algues verdes Ulva etc R Folch i Guillèn La nostra franja litoral està sotmesa a les condicions climàtiques generals de la zona mediterrània, però es veu afectada, a més, per diversos factors ecològics especials L’acció d’aquests factors impedeix la installació de les comunitats mediterrànies convencionals terra endins i determina l’aparició d’un seguit de comunitats permanents, específicament litorals Efectivament, la immediatesa de…
Sierra Madre Oriental
Serralada
Serralada de Mèxic, que s’estén al llarg de la costa del golf de Mèxic des del SW de Texas fins a l’eix volcànic, al Cofre de Perote (Veracruz).
Té una longitud d’uns 1 300 km i una amplada mitjana de 50 km La direcció és N-S, i l’alçada mitjana és d’uns 1 500 m Assoleix la màxima altitud a Peña Nevada 4 056 m Constitueix la vora oriental de l’altiplà mexicà La vegetació és de boscs de coníferes a les zones més humides i de plantes xeròfiles a les més seques Hi ha jaciments de petroli
Iemen
Regió del SW d’Aràbia que s’estén per tota la costa de la mar Roja des d’Al-Ḥiĝāz fins a l’estret de Bāb al-Mandab.
Limita amb el desert central i l’Ḥaḍramawt per l’est i amb el golf d’Aden pel sud País muntanyós, posseeix els més alts nivells de la península De nord a sud s’estén una altra calma plena de formacions volcàniques Des de la costa hi ha un seguit de terrasses àrides, que s’endinsen 50 i 80 km a l’interior i formen unes valls riques de vegetació tropical i subtropical
Alagón
Riu
Riu de la península Ibèrica, afluent per la dreta del Tajo (209 km).
Neix a la Sierra de Peña de Francia i, tallant el desnivell entre ambdues Mesetas, flueix entre esquists d’escassa vegetació i argiles fèrtils Vega de Coria el curs alt és aprofitat per al regadiu i l’energia elèctrica embassaments de Gabriel y Galán y de Valdeobispo Desemboca prop d’Alcántara Té un cabal de 49,59 m 3 /s a Alcántara i el seu règim és pluvionival oceànic amb influència mediterrània
erg

Erg del Sàhara
© Corel / Fototeca.cat
Geomorfologia
Extens terreny de sorra cobert de dunes que constitueixen alineacions poc o molt regulars, separades per depressions (gassi).
En les parts de depressió la sorra té menys gruix i sovint hi aflora la roca subjacent La vegetació de l’erg és escassa, de matolls xeròfits i espècies com el drinn Aristida pungens que es troben als vessants i a les parts més baixes Els principals ergs del Sàhara són el Gran Erg Occidental, al peu de l’Atles, i el Gran Erg Oriental, que arriba fins als límits de Tunísia
siamang
Zoologia
Gènere de primats antropomorfs de l’infraordre dels catarrins, de la família dels hilobàtids, inclosos dins el grup dels gibons i caracteritzats per la presència d’una membrana interdigital ben desenvolupada entre els dits segon i tercer del peu.
Inclou l’espècie S syndactylus o siamang vulgar , d’uns 90 cm de llargada, de pelatge negre i amb sacs laringis que formen un bony mancat de pèl, el qual habita a Sumatra en muntanyes de vegetació selvàtica fins els 3000 m d’altitud, i l’espècie S klossi , d’uns 45-50 cm d’alçada, de pelatge negre i sense sacs laringis, propi d’unes illes a l’oest de Sumatra
caracarà
Ornitologia
Ocell de rapinya de la família dels falcònids, d’uns 70 cm de llargada i una envergadura de més d’un metre.
El dors és de color castany amb fines ratlles blanques, el coll i el ventre, blancs, i la part superior del cap, negra, amb un plomall erèctil característic El bec és de color clar, gros, allargat, i les potes són de color groc S'alimenten de petits mamífers, sobretot rosegadors, d’ocells i de rèptils, així com de carronya Viuen en grups, en llocs de vegetació rasa Són propis del continent sud-americà
allargar
Tecnologia
Augmentar la superfície del suro que hom pela, en relació amb la que havia estat pelada en les operacions anteriors.
Hom arrenca, a més del suro pròpiament dit emprat per a fer-ne taps o peces, part del suro pelagrí de la soca, que no havia estat encara arrencat mai A les suredes, en condicions favorables de vegetació, el fet d’allargar el suro n'augmenta la consistència i en disminueix el gruix excessiu, però si hom allarga massa, a més d’obtenir un suro massa prim, posa en perill la vida del mateix arbre
Josep Borja i Carbonell
Botànica
Botànic.
Farmacèutic de formació, fou collaborador a l’institut botànic AJCavanilles, de Madrid Estudià la flora i la vegetació del País Valencià i d’altres indrets de la península Ibèrica, d’on revisà els gèneres Lythrum i Mendicago És autor, entre altres treballs, d' Estudio fitográfico de la sierra de Corbera 1948-49 i Estudio de la vegetación y flórula de los macizos de Gudar y Jabalambre 1961, en collaboració amb Salvador Rivas Goday
Construcció de la Torreta d’en Domènecs (Biosca)
Art romànic
Situació Mur nord d’aquesta possible fortificació, totalment malmesa i coberta d’enderrocs i vegetació EFS Aquesta construcció és situada al lloc anomenat la Torreta, al capdamunt del límit meridional de la serra de l’Aguda que corre parallela a la riba dreta del Llobregós, des d’on es domina tota la vall i també les elevacions de més al nord Aquestes restes foren localitzades per Jaume Coberó Mapa 34-14 361 Situació 31TCG654324 Cal arribar-hi des de Torà, on s’ha de prendre una pista que puja a l’Aguda Prop del cim, hi ha una desviació a l’esquerra que porta a les masies de Domènecs i de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina