Resultats de la cerca

La denominació ’soprano’ aparegué al segle XVII i coexistí, fins a imposar-se com a denominació preferent a partir del segle XVIII, amb termes que també indicaven la veu més aguda, com el català tible o tiple, el castellà tiple , l’anglès treble tots tres derivats de l’antic triplum o el francès dessus Abans del segle XVII, la veu més aguda es denominà, segons les èpoques, triplum , quadruplum , discantus , cantus o superius Des d’aquest segle, la soprano és la part més important des del punt de vista melòdic

Comerciant de professió, fou escriptor de ploma fàcil i collaborà, sobretot amb versos de tradició jocfloraclesca i articles patriòtics, en nombroses publicacions locals i comarcals, com ara “La Costa de Llevant”, “La Veu de Tortosa”, “Lo Sometent”, “Lo Lliri” i “Les Quatre Barres” Més ocasionalment també escriví en periòdics de Barcelona, com La Illustració Catalana , “Catalunya Artística” i La Veu de Catalunya Al fulletó de La Renaixença publicà la seva única novella, Vora la mar 1896, que és un cant al seu ideal mariner frustrat i alhora un retrat costumista de la vila d’Arenys

Consistia en una xarxa de satèllits units digitalment que permetia transmetre arreu del món veu, documents escrits i dades Inicià les seves activitats al novembre del 1998, però al cap d’un any l’empresa féu fallida ja que només assolí un total de 55000 abonats Al desembre del 2000, un grup d’inversors privats constituí Iridium Satellite LLC en comprar la constellació de satèllits, la xarxa terrestre i els drets de propietat real i intellectual de l’antiga operadora Actualment proveeix de serveis de veu i dades amb cobertura mundial els seus usuaris utilitzant terminals de butxaca

Fou un dels intèrprets destacats del repertori wagnerià Estudià amb FP Lachner i Janke a Munic, ciutat on debutà quan només tenia vint anys Poc després cantà durant diferents temporades a Viena, Londres, Bayreuth i Nova York Posseïa una tècnica molt bona i un color fosc de veu Al seu temps fou considerat un dels millors intèrprets dels papers de Tristany i de Lohengrin Wagner opinava, però, que no tenia una veu prou heroica Encarnà també Parsifal i Sigfrid Compongué una òpera, Der Fremdling 'L’estrany', 1899 La seva dona, T Thoma, interpretava així mateix personatges…

Format per Mick Jones guitarra i veu, Joe Strummer guitarra i veu, Paul Simonon baix i Nicky "Topper" Headon bateria, el 1977 edità el seu primer disc, The Clash , amb unes lletres que eren manifestos clars sobre la revolució, la classe treballadora, el racisme, etc El seguiren London Calling 1979, Sandinista 1980 i Combat Rock 1982 El seu punk era obert al rock i al reggae , i els seus concerts, amb preus molt baixos, eren accessibles a tot tipus de públic Donà pas al moviment anomenat de la New Wave , i el 1986 el grup se separà

Integrat per Alan Price teclat, Hilton Valentine guitarra, Chas Chandler baix, John Steel bateria i Eric Burdon veu, van popularitzar el rhythm-and-blues , especialment amb la seva versió de La casa del sol naixent Del seu so salvatge destacava la veu de Burdon i el teclat de Price Per problemes personals amb Burdon, Price va deixar el grup el 1965 Amb el anys, el so del grup va passar del rhythm-and-blues al rock psiquedèlic A partir del 1969, amb el grup ja formalment dissolt, Burdon continuà la seva carrera en solitari tot reunificant el grup en diverses ocasions

Són anomenats laringitis una sèrie de trastorns caracteritzats per una inflamació de la mucosa de la laringe que provoca una alteració de la veu i pot arribar a ocasionar una obstrucció de les vies respiratòries A més de l’alteració del to de veu, les laringitis solen originar una sensació molesta al coll, com si hom hi tingués alguna cosa, que pot ésser dolorosa, obliga a escurar-se’l i produeix una tos seca i insistent El tabac, l’alcohol, una atmosfera contaminada o el mal ús de la veu predisposen a la inflamació de la laringe El tipus de laringitis…

Formada a Llotja Barcelona Dirigí l’Escola Municipal d’Oficis de la Dona 1911-51 Classificà els brodats de diverses colleccions i museus barcelonins Guanyà diversos premis oficials i collaborà en diverses publicacions Com a folklorista, es dedicà sobretot a l’estudi de les rondalles, de les quals en recopilà prop d’un centenar seguint les directrius de Rossend Serra , de qui fou deixeble Divulgà les seves investigacions en conferències i articles publicats a La Veu Comarcal Ripoll, Art Jove , Catalana , Catalunya , La Veu de Catalunya ,  Butlletí dels Museus  i d’altres Una…

Consistia a improvisar, a partir d’una melodia preexistent collocada a la part central, les parts superior i inferior a aquesta La part superior era formada per quartes paralleles a partir de la veu central i la inferior per terceres i quintes El resultat sonor del faburden era similar al del fals bordó francès, per bé que aquest darrer no s’improvisava sinó que s’escrivia i la melodia preexistent es collocava a la part superior en lloc de la part central Originàriament, el terme faburden servia per a designar la veu més greu d’aquest tipus de polifonia improvisada També podia servir per a…

Llicenciat en filosofia i lletres, es dedicà professionalment a l’ensenyament i prengué part molt activa en la represa cultural durant el franquisme a Vic, sobretot en el teatre autor d’una nodrida obra dramàtica, en part estrenada però encara inèdita, entre altres fou membre de la companyia La Gàbia 1963-69 Posteriorment fou fundador 1975, director fins el 1990 i professor de dicció 1991-2005 del Centre Dramàtic d’Osona, adscrit a l’Institut del Teatre, i fou també regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vic 1979-83 Principal impulsor 1977 i director de la revista de poesia  Reduccions  fins…