Resultats de la cerca
Es mostren 4211 resultats
supositori
Farmàcia
Forma farmacèutica sòlida emprada per a l’administració de medicaments per via rectal.
Tenen forma de projectil, generalment amb la punta ogival i la resta troncocònica i un pes entre 3 i 0,7 g segons que siguin per a adults, nens o lactants Són composts d’una massa d’un greix natural mantega de cacau o semisintètic, amb un punt de fusió no gaire inferior als 37°C El medicament hi va incorporat en una proporció inferior al 30% Hom els prepara generalment per fusió de la massa a uns 40°C, incorporant-hi els productes actius i vessant la massa fosa en motlles metàllics refredats, on se solidifiquen Els supositoris de glicerina , emprats com a laxants, són composts de glicerina i…
colpohisterotomia
Intervenció quirúrgica, realitzada per via vaginal, per tal de corregir una inversió uterina.
vancomicina
Farmàcia
Antibiòtic produït per Streptomyces orientalis
.
És una base amfòtera que forma sals amb els àcids la més coneguda és el clorhidrat de vancomicina És emprada contra els bacteris grampositius, especialment els estafilococs Per via oral no s’absorbeix, i és aplicada per via endovenosa
camí d’en Kane

Camí d’en Kane (Menorca)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Camí ral de Maó a Ciutadella fet construir pel governador britànic Richard Kane; iniciat el 1713, s’obrí a la circulació el 1720.
Tenia 51,5 km de llargada i una amplada de 30 peus anglesos 9,14 m Les obres foren dirigides per William Scholy És equidistant de les costes de Tramuntana i de Migjorn Fou restaurat en 1800-01 Fou la via de comunicació bàsica per a l’illa fins el 1900, any en què hom acabà l’actual carretera Es conserva una part del seu tram inicial, entre els voltants de Maó i es Mercadal Travessa gran part del camp interior de l’illa i al llarg del seu recorregut es troben exemples de l’arquitectura rural menorquina És utilitzat com a espai lúdic de passeig A partir d’es Mercadal,…
paraallaus
Construcció i obres públiques
Disposició constructiva adoptada en un talús d’una via de muntanya, per a evitar la formació o propagació d’allaus i protegir la plataforma de la via de llur acció.
Sant Joan de Dossorons o del Pla de Sirac (Codalet)
Art romànic
Aquesta capella, situada a l’oest del poble de Codalet, a la riba esquerra del riu Lliterà, deu el nom a la seva situació, a poca distància de l’antiga via del Conflent, dita també strata francisca , la qual era designada en aquest punt, al segle X i possiblement des dels seus orígens, com a “via pública de les Dues Sors” strata publica quae dicunt ad Duas Sorores , 950, 968 i 1011 Es deia així perquè a la vora de la via entre Rià i Sirac hi havia dos obeliscs naturals de factura ferruginosa, anomenats “les Dues Germanes” o Sors, els quals encara es poden veure sota l’actual via del…
la Verneda i la Pau
Barri
Barri del districte de Sant Martí (Barcelona), que inclou els antics barris de la Verneda i la Pau.
La nova divisió administrativa fou aprovada el desembre del 2006 Comprèn el territori situat entre la Gran Via de les Corts Catalanes, al S, la Via Trajana, a l’E, la Ronda de Sant Martí, al N, i el carrer de Cantàbria, al W
bandejat
Història
A l’edat mitjana, malfactor, efectiu o presumpte, que havia estat reclamat, per mitjà de ban o de crida, per a presentar-se davant la cort judicial o a constituir-se presoner.
Fetes les crides, si no es presentava, era publicat un nou ban en el qual hom feia públic que aquella persona tenia la consideració de bandejat, que podia ésser pres per qualsevol dels vassalls de la jurisdicció i dut a la cort i, a més, perseguit per via fora i sometent via fora
cesària
Extracció del fetus per una obertura quirúrgica practicada en l’úter.
És efectuada gairebé sempre per via abdominal i excepcionalment per via vaginal És practicada en casos de pelvis estreta, tumors, distòcies dinàmiques, placenta prèvia, procidència del cordó umbilical, presentacions fetals vicioses, embaràs prolongat, eclàmpsia, apoplexia uteroplacentària, etc Hom practica la cesària post mortem per intentar de salvar el fetus d’una embarassada que mor de mort violenta
bacitracina
Biologia
Farmàcia
Antibiòtic de molècula polipeptídica produït per algunes soques de Bacillus licheniformes, i de B. subtilis.
Es presenta en forma de pólvores blanquinoses, amargues, higroscòpiques, molt solubles en aigua i alcohol de 96° Presenta un ampli espectre microbià, però no pot ésser emprada per via parenteral, puix que produeix trastorns renals, ni per via oral, perquè es destrueix en l’aparell digestiu Altrament, és molt emprada en aplicacions tòpiques sobre ferides, afeccions de la pell, ulls, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina