Aquesta capella, situada a l’oest del poble de Codalet, a la riba esquerra del riu Lliterà, deu el nom a la seva situació, a poca distància de l’antiga via del Conflent, dita també strata francisca, la qual era designada en aquest punt, al segle X i possiblement des dels seus orígens, com a “via pública de les Dues Sors” (strata publica quae dicunt ad Duas Sorores, 950, 968 i 1011). Es deia així perquè a la vora de la via (entre Rià i Sirac) hi havia dos obeliscs naturals de factura ferruginosa, anomenats “les Dues Germanes” (o Sors), els quals encara es poden veure sota l’actual via del ferrocarril, paral·lela a l’antiga via romana, que dominen directament.
La capella és esmentada des del segle XIV (ecclesia Sancti Iohannis, 1350; capella Sancti Iohannis Planis de Ciracho, 1380; capella Sanctorum Iohannis et Blasii in plano dicto de Sirach, 1448; Sanctus Iohannes et Sanctus Blasius de Doceros, 1482), bé que segurament té un origen anterior.
Saquejada i profanada per les tropes franceses a mitjan segle XVII, restà un temps abandonada i s’enderrocà. Fou reparada el 1710 i a partir d’aleshores es convertí en una ermita. Anteriorment el culte era assegurat per un benefici, tingut per un capellà, dependent de Sant Miquel de Cuixà. (PP)
L’església de Sant Joan és un edifici de factura tardana, dins la tradició arquitectònica medieval, d’una sola nau, coberta amb volta de canó, reforçada lateralment amb contraforts exteriors i capçada a llevant per un absis semicircular, molt ample. L’únic element que sembla tenir una factura alt-medieval és la porta de la façana sud, molt retocada i resolta amb llinda i un arc de descàrrega, amb timpà obert. És possible que aquesta porta i part del mur sud, de reble molt irregular, com tot l’edifici, corresponguin a una fase alt-medieval de la construcció, en tot cas, molt modificada. (JAA)