Resultats de la cerca
Es mostren 1448 resultats
Abbiategrasso
Ciutat
Ciutat de la Llombardia, a la província de Milà, Itàlia.
És centre d’una rica zona agrícola, a la dreta del canal de Bereguardo, no lluny del Ticino Té indústria derivada de les activitats agrícoles i ramaderes centrals lleteres També té indústria del vidre, tèxtil i fabricació de sabons Conserva un castell del segle X, reconstruït l’any 1382
Tapissos i vitralls
Durant segles, la fredor de les parets i la plana claror dels finestrals aclaparà clergues i gran senyors En un món on els colors semblaven patrimoni exclusiu de la natura, els humans medievals s’esforçaren a combatre l’excés de llum blanca inexpressiva i la neutra gravetat de la pedra feta mur Cobriren els panys de paret amb llenços policromats i filtraren els raigs del sol amb vidres de tots colors Animaren esglésies i palaus amb l’alegre simfonia de tapissos i vitralls Es tractava de reproduir els tons de la natura amb tints i materials que la mateixa natura proveïa Millorant tècniques…
Kitakyūshū
Ciutat
Ciutat del ken de Fukuoka, a l’illa de Kyūshū, Japó.
És una conurbació industrial de cinc ciutats, reunides administrativament el 1963 Moji, Kokura, Tobata, Yahata i Wakamatsu, que, situada al N de l’illa, prop d’una conca hullera, és un gran complex siderúrgic També hi és important la indústria química, la tèxtil, la de la porcellana i la del vidre
autoclau de contrapressió
Tecnologia
Autoclau caracteritzada pel fet que en el seu funcionament existeix una contrapressió, feta amb aire comprimit des de l’exterior, que manté automàticament constant la pressió total en totes les etapes (escalfament, esterilització i refredament) i la fa independent de la temperatura.
Aquesta contrapressió ha de mantenir l’autoclau unes 0,2 atm per damunt de la pressió corresponent a la temperatura màxima La seva utilització fonamental és per a esterilitzar aliments continguts en envasos de vidre, en els quals un canvi de pressió pot fer saltar les tapes o trencar els envasos
xeringa
xeringa utilitzada en l’extracció d’un tap de cerumen
© Fototeca.cat
Medicina
Instrument destinat a la introducció o l’extracció de substàncies líquides en conductes, cavitats o teixits de l’organisme.
Consisteix en un tub de vidre, metall, plàstic, etc, dins el qual hi ha un èmbol desplaçable el tub acaba en un canonet prim on hom acobla l’agulla, el trocar, etc, segons l’ús Hi ha xeringues d’un sol ús , que hom llença un cop han estat usades
reactiu de Tollen
Química
Solució aquosa amoniacal de nitrat d’argent (AgNO3), emprada per a la identifació d’aldehids, basada en la capacitat reductora d’aquests composts sobre l’ió argent (I), el qual fet es posa de manifest per l’aparició d’un precipitat negre constituït pel metall en el seu estat lliure: .
Si la reacció és duta a terme en un tub d’assaig la superfície del qual sigui ben neta, hom pot aconseguir que el metall es dipositi en forma de partícules molt fines sobre la superfície del vidre, la qual cosa origina el que hom coneix com a mirall d’argent
Vierzon
Ciutat
Ciutat del departament de Cher, al Berry, França.
Situada a la riba del canal del Berry, prop de la confluència del Cher amb el Yèvre, a 30 km de Bourges, al NW, és un nus de comunicacions i un important centre comercial i industrial foneries, material agrícola, aparells elèctrics, ceràmica, indústria del vidre, productes farmacèutics, calçat, mobles, etc
glauberita
Mineralogia i petrografia
Sulfat de calci i de sodi, Na2Ca(SO4)2.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic És d’hàbit variable i es presenta en agregats arronyonats És incolora, però també pot ésser blanca, grisa, groguenca i rosada Té esclat de vidre i fractura concoidal La densitat és de 2,7-2,8, i té una duresa de 2,5
els Cosmati
Nom donat als marbristes romans que, des del començament del sXII fins a l’acabament del XIII, decoraren les esglésies de Roma i del Laci.
Llur estil decoratiu, d’origen bizantí, és basat en la combinació de marbres de diversos colors i de tesselles de vidre, tot formant motius geomètrics Hom en destaca la façana de la catedral de Cività Castellana, els claustres de Sant Joan del Laterà i de Sant Pau Extramurs, a Roma
Coblença

Plaça de la Ciutat Vella de Coblença, Alemanya
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat del land de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la confluència del Mosel·la i el Rin.
El seu emplaçament fa que sigui el centre comercial del land , amb un tràfic portuari molt important La seva indústria és derivada principalment de l’agricultura vi, pells, aliments, paper unes altres indústries són les de maquinària, de pianos i del vidre És també un centre turístic Encreuament de ferrocarrils i port fluvial
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina