Resultats de la cerca
Es mostren 1853 resultats
solènids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de closca allargada i rectangular, amb els extrems anterior i posterior oberts.
Viuen colgats en fons de sorra o fang a poca fondària i en posició vertical Són comestibles i molt apreciats Entre les espècies més comunes a les costes dels Països Catalans hi ha la navalla Ensis ensis , el ganivet Ensis siliqua i la caravella Solenocurtus antiquatus
sabèl·lids
Helmintologia
Família d’anèl·lids de la classe dels poliquets, de cos allargat, amb el tòrax ben diferenciat de l’abdomen, el prostomi molt reduït i la boca envoltada d’una corona de tentacles disposats en espiral o en cercle.
Sedentaris i fixos, viuen allotjats dins un tub membranós de natura còrnia o mucosa Pertanyen en aquesta família els gèneres Sabella , amb Sabella pavonina sabella o cuc emplomallat, Spirographis , amb Spirographis spallanzanii espirografis o cuc de flor, Myxicola , amb Myxicola infundibulum cuc de funda i Branchioma
arriet
Carcinologia
Gènere de crustacis peracàrides, de l’ordre dels isòpodes, d’un o dos cm de llargada, amb el cos segmentat, oval i deprimit, sense closca.
Tenen les antènules diminutes i les antenes molt llargues Són marins, però viuen fora de l’aigua, a la zona litoral Llur activitat és preferentment nocturna Les dues espècies més conegudas són L italica , abundant a la Mediterrània, i L oceanica Són també anomenats paneroles de mar
canac | canaca
Etnologia
Individu d’un poble melanesi que viu a Nova Caledònia i a les illes Loyauté, on constitueix prop del 50% del total de la població.
Els canacs uns 82 000 individus viuen de l’agricultura i la pesca La colonització francesa ha menat a l’aparició d’un sentiment d’unitat cultural i social, malgrat la diversitat lingüística, ja que parlen una trentena de llengües o dialectes de la família austronèsica
antílop

Antílop defassa mascle (Kobus defassa defassa)
© Xevi Varela
Mastologia
Nom donat globalment a tots els individus de la subfamília dels antilopins, pertanyents a diversos gèneres, i a algun artiodàctil no bòvid, com és el cas de l’antílop americà.
Els antílops tenen en comú les formes elegants i generalment esveltes, les dimensions petites o mitjanes i el tipus de vida que menen Les potes són llargues i primes, i acaben en dits fins protegits per peülles El coll és allargat Tenen banyes persistents, de tipus cavicorne, ben desenvolupades en els mascles i més petites o absents en les femelles Són de costums preferentment nocturns El dimorfisme sexual és, en general, acusat Viuen en regions desèrtiques, estepes i sabanes, sovint en grups de diversos individus Algunes espècies habiten l’Àsia, però la gran majoria habita l’…
dasicladals
Botànica
Ordre de clorofícies amb el tal·lus cenocític constituït per un eix uninucleat amb ramificacions verticil·lades.
Les parets cellulars, formades bàsicament per mananes, són sovint incrustades de calcària Els plasts són nombrosos, sense pirenoides en lloc de midó elaboren fructosanes La reproducció sexual és generalment isogàmica, amb gàmetes biflagellats Viuen en mars calentes o temperades El principal representant a la Mediterrània és l’acetabulària
taliacis

Taliacis (coberta de Pyrosoma elegans)
Zoologia
Classe d’urocordats, mancats de notocordi en estat adult, amb el cos envoltat per una túnica molt prima, la qual cosa fa que el cos sigui transparent; tenen forma de bota, amb l’obertura cloacal i bucal als extrems.
La faringe i la cloaca ocupen pràcticament tot el cos En el cicle reproductiu s’alternen les generacions asexuades i sexuades Viuen solitaris o en colònies pelàgiques, i es nodreixen de microorganismes planctònics Habiten en mars càlides i temperades Es divideixen en tres subclasses pirosòmids, doliòlids i sàlpids
bràmids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, integrada per escassos representants, el més conegut dels quals als Països Catalans és la castanyola.
Tenen el cos oval i comprimit lateralment, el cap arrodonit i la boca obliqua La cua és falciforme, i les aletes dorsal i anal són llargues, així com les pectorals, que són punxegudes Viuen a l’Atlàntic, a l’Índic i al Pacífic, així com a la Mediterrània
cíclops
Carcinologia
Gènere de crustacis entomostracis de la subclasse dels copèpodes de petites dimensions, amb el cos allargat i format per un cefalotòrax, més o menys ovalat, i un abdomen cilíndric.
Les antènules són ben desenvolupades, especialment en els mascles Els sexes són separats, i les glàndules genitals, imparelles La respiració és cutània, i els aparells circulatori, digestiu i nerviós són poc evolucionats Viuen a les aigües dolces i són, com tots el copèpodes, un dels principals components del zooplàncton
Bounty
Història
Vaixell de la marina reial britànica, cèlebre per l’amotinament esdevingut el 1789 en el curs d’una navegació pel Pacífic.
El capità, William Bligh, i 18 membres de la tripulació foren abandonats en ple oceà i aconseguiren d’arribar en bot a Timor Un cert nombre d’amotinats s’establiren el 1790 a l’illa de Pitcairn Pacífic sud-oriental, on viuen els seus descendents, mestissats amb dones polinèsies
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina