Resultats de la cerca
Es mostren 1173 resultats
codi genètic
Biologia
Informació genètica continguda en la seqüència de bases de la cadena de l’àcid nucleic.
Cada tres bases consecutives codó o triplet codifica un aminoàcid i s’estableix una correspondència entre la seqüència de bases de l’ADN i la proteïna En general, la síntesi de les proteïnes no s’efectua en contacte directe amb l’ADN, sinó que hi ha un intermediari, que és l’ARN missatger Com que la molècula de l’àcid nucleic té 4 bases diferents, teòricament seria possible de codificar 4 3 = 64 aminoàcids però això no s’esdevé, puix que només hi ha 20 aminoàcids, alguns dels quals són determinats per més d’un codó codi degenerat, i també hi ha alguns codons que són els punts o finals de…
I macchiaioli

La toilette del mattino (1898), obra de Telemaco Signorini
Pintura
Grup de pintors italians format a Florència vers el 1855 i cristal·litzat a l’inici del decenni següent.
Amb el suport teòric del crític Diego Martelli, l’integraven Telemaco Signorini —considerat el cervell del grup—, Giovanni Fattori, Silvestro Lega, Adriano Cecioni —pintor i teòric—, Giuseppe Abbati, Cristiano Banti, Serafino De Tivoli, Vincenzo Cabianca, Raffaello Sernesi, Odoardo Borrani i altres Fou aglutinat a les tertúlies del cafè Michelangelo Inserit en el corrent realista, el seu art es basa en la taca macchia de color —són característics els olis amb àmplies extensions de colors gairebé plans i vius—, en la quotidianitat de la temàtica, en la inserció de la figura al…
Nicolas de Staël
Pintura
Pintor rus naturalitzat francès.
Sortí de Rússia a causa de la Revolució del 1917 A París 1943, després de molts viatges, conegué GBraque i FLéger i s’orientà vers l’abstracció Una posterior visita al Museo del Prado el féu tornar a un tipus de figurativisme, amb influències realistes, que fou posteriorment imitat i desenvolupat per nombrosos artistes en un intent de seguir el seu estil El seu temperament frenètic —posà fi a la seva vida llançant-se a la mar per la finestra del seu estudi— es posa de manifest en la seva obra La pintura de la seva època abstracta és feta a base de colors purs i vius disposats…
donació
Dret civil
Dació gratuïta, acte de liberalitat pel qual una persona, el donant, disposa gratuïtament d’una cosa a favor d’una altra, el donatari.
En la doctrina jurídica actual predomina la concepció contractualista, que considera la donació un contracte que necessita per a la seva perfecció l’ animus donandi i l’acceptació del donatari acceptació de donació El Codi Civil espanyol segueix aquesta doctrina i considera la donació com una forma d’adquisició de la propietat Estableix un concepte únic de donació, superant la distinció entre donació entre vius i donació per causa de mort Constitueixen limitacions a la donació el fet que el donant tingui capacitat de contractar i pugui disposar dels seus béns, que el donatari no…
Síndrome 4p- o de Wolff
Patologia humana
Genètica
És anomenada síndrome 4p- o síndrome de Wolff una greu alteració cromosòmica consistent en la deleció dels braços curts del cromosoma 4 L’alteració es presenta aproximadament en 1 de cada 45000 nadons vius, i en són afectades dues nenes per cada nen El defecte cromosòmic és causa de diverses alteracions hipotròfia greu, microcefàlia, encefalopatia profunda, aspecte facial característic denominat fàcies de casc de guerrer grec , paladar fes, malformacions oculars, escoliosi, espina bífida, luxació del maluc, malformacions cardíaques, hipospàdies i endarreriment mental greu El…
lamarckisme
Biologia
Teoria de l’evolució exposada per Lamarck el 1809 en la seva obra Philosophie zoologique
.
Les idees fonamentals són dues el paper dels òrgans durant el desenvolupament individual atès que la necessitat crea l’òrgan i la fixació hereditària dels canvis aconseguits Les dificultats que trobà Lamarck per a classificar les grans colleccions d’animals inferiors del Musée National d’Histoire Naturelle el feren reflexionar sobre la noció d’espècie, posar en dubte la seva significació absoluta i estudiar la possible connexió i unitat d’origen de les diferents espècies Segons Lamarck, la natura ha produït per generació espontània els éssers vius més simples els infusoris, i tots els altres…
Concepte de nutrient i d’aliment
Són anomenats genèricament nutrients o substàncies nutritives els elements, de molt diversos tipus, que els organismes vius han d’incorporar, més o menys periòdicament, per tal de mantenir llurs funcions Les funcions dels nutrients necessaris a un organisme viu són molt diverses proporcionar l’energia que cal per a produir treball i calor, proveir els materials que s’utilitzen per a elaborar i reparar les pròpies estructures orgàniques i, també, garantir o regular l’equilibri existent entre els diversos components líquids i sòlids que formen l’organisme Cada espècie d’ésser viu…
Nutrició i metabolisme dels bacteris
Patologia humana
Per a sobreviure i desenvolupar-se, els bacteris necessiten absorbir del medi extern diversos elements que, una vegada incorporats, poden convertir-se en elements constitutius del bacteri i passar a formar part de les seves estructures, o poden entrar en combustió, la qual cosa proporciona al bacteri una energia indispensable perquè efectuï el seu metabolisme Entre aquests elements necessaris s’inclouen els inorgànics, com l’aigua, els minerals, o el diòxid de carboni, continguts en la matèria inorgànica i els orgànics, com ara proteïnes, hidrats de carboni, àcids nucleics o lípids, que es…
arcaisme
Lingüística i sociolingüística
Ús de mots, formes o construccions antiquats.
Molts arcaismes del català tenen aquest caràcter respecte al català central, car en zones isolades mantenen llur vitalitat així torcar , ‘eixugar’, par ‘sembla’, colcar ‘cavalcar’, ‘muntar’, pus ‘més’, etc són encara vius a les àrees occidentals o baleàriques i alguns escriptors d’aquestes contrades se'n serveixen adesiara A més dels dialectes perifèrics, els últims refugis dels arcaismes són les frases fetes, les locucions, els proverbis, les llengües de grup llenguatges tècnis d’oficis, etc, els usos metafòrics, l’onomàstica, les oracions i pregàries, les cançons populars, etc…
cicle biosfèric

Esquema del cicle biosfèric del nitrogen
© Fototeca.cat
Ecologia
Cicle que completa un element químic o un compost a la natura.
Atès que no hi ha, pràcticament, bescanvi de matèria entre la biosfera i les capes més superiors de l’atmosfera o entre aquella i les capes profundes de l’escorça terrestre, els éssers vius disposen d’una quantitat fixa d’elements químics a la biosfera, els quals passen per cicles geometeorològics com el cicle de l aigua o biològics com els cicles del carboni , del nitrogen , de l’ oxigen , del fòsfor i del sofre El cicle biosfèric és energèticament mantingut pel balanç energètic de la Terra El funcionament del cicle ecològic és fàcilment exemplificable en el cas del carboni…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina