Resultats de la cerca
Es mostren 5087 resultats
rata dormidora

Rata dormidora grisa
(cc-by-sa-2.5) Azay
Zoologia
Nom donat a alguns rosegadors pertanyents a la família dels glírids, de petites dimensions, amb la cua bastant llarga i molt pilosa, quatre dits a les potes anteriors i cinc a les posteriors, i dentadura amb una dent incisiva a cada mandíbula, cap ullal, una premolar i tres molars.
Són nocturns, es nodreixen preferentment de fruita, tenen costums arborícoles i gregaris i presenten una letargia hivernal prolongada La rata dormidora grisa o liró Glis glis , d’uns 13-19 cm, de pelatge grisós argentat per sobre i d’orelles petites, habita en boscs de roures i d’altres arbres de fulla caduca, jardins, parcs i camps de fruiters o d’avellaners És comuna a gairebé tot Europa, llevat d’Escandinàvia, la Gran Bretanya i Irlanda i una gran part de la península Ibèrica És freqüent als Països Catalans La rata dormidora rogenca o liró Muscardinus avellanarius , més…
bròquil
bròquil
© Fototeca.cat
Horticultura
Botànica
Varietat de conreu de la col, de la família de les crucíferes.
Aquesta hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre, és de tija molt curta i dreta, portadora d’una inflorescència compacta anormal anomenada capça —part comestible de la planta quan les flors encara són poncelles—, que apareix a l’any següent de la plantació, de peduncles curts, carnosos i molt ramificats, generalment descolorits, acabats en flors i bràctees avortades, de coloració sovint morada o verdosa Hom lliga les fulles, fortament ascendents, al voltant de la inflorescència per tal de blanquejar-la Necessita un terreny adobat…
Tractat de Tudillén
Tractat de Tudillén en el qual queden delimitades les zones de reconquesta d’Aragó i Castella
Cloenda de la Conferència de Ialta
Es clou la Conferència de Ialta s’acorda la divisió d’Alemanya en zones d’ocupació
miasi cutània
Patologia humana
Malaltia produïda per larves de mosques que tenen necessitat de viure sota la pell i que originen galeries lineals que són perceptibles en l’epidermis.
Es produeix després de la posta d’ous de mosques en zones ulcerades de la pell
pal·lestèsia
Sensibilitat per a percebre vibracions.
Hom l’explora mitjançant diapasons de vibració lenta, collocats sobre zones cutànies que recobreixen les superfícies òssies
aigua capil·lar
Geologia
Part de l’aigua del sòl mantinguda al seu lloc per les forces capil·lars.
Tendeix a repartir-se uniformement de les zones més humides a les més seques, i circula lentament
cocodril palustre

Cocodril palustre
Tim Ellis (CC BY-NC 2.0)
Herpetologia
Cocodril, de la família dels crocodílids, que ateny poc més de 5 m de longitud; el cap no és rugós, i és un animal força agressiu.
És asiàtic, i viu en els rius i zones pantanoses de l’Índia, Sri Lanka, Birmània, etc
Cames llargues
El cames llargues Himantopus himantopus un típic ocell d’aiguamoll, és inconfusible per les llargues potes rosades a què alludeix el seu nom, que en vol li sobrepassen llargament el cos En període estival, normalment el mascle té el plomatge del cap negre, com es veu a la fotografia d’un exemplar del delta de l’Ebre La femella, en canvi, té el cap, i el coll blancs a l’època de la reproducció sol veure’s volant baix sobre els aiguamolls tot emetent el seu crit característic, protegint el niu L’adult ateny fins a 38 cm Marcella Chinchilla Dins del territori estudiat, és un ocell estival que…
uombat
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels marsupials, de la família dels fascolòmids, el més gros de la seva família, d’aspecte semblant a una marmota.
Habita a les zones muntanyoses de l’Austràlia sud-oriental, a Tasmània i a l’illa de Flinders
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina