Resultats de la cerca

Passà la infantesa a Blanes i diverses temporades a Arenys de Mar i, ultra cursar la carrera de dret, que no exercí, administrava les seves propietats rurals Format en la lectura dels clàssics —Homer, Cervantes, Shakespeare—, per la influència del seu amic, el metge Ramon Turró , escriví en llengua castellana relats, drames romàntics de temàtica medieval i la tragèdia de tema històric  Roderico , que quedà inèdita, com la resta de producció en castellà, excepte la narració El canto de la pescadora , inclosa en el volum Composiciones literarias 1878 de Turró A trenta anys, però, es produí un…

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, on completà la seva formació com a romanista, introduint-se en el coneixement de la literatura catalana Tingué com a mestres, entre d’altres, Antoni Rubió i Lluch i Jordi Rubió i Balaguer D’aquesta època daten les seves collaboracions a l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, on treballà amb Tomàs Carreras i Artau i Josep M Batista i Roca Fruit d’això fou el recull d’articles publicats en la revista  Penedès  durant la dècada de 1920, titulat  Folklore del Penedès Primers estudis literaris  …

De família urbana benestant, estudià a l’Institut Balear, on fou deixeble de Pons i Gallarza i condeixeble, entre d’altres, de Costa i Llobera, Joan Ll Estelrich i Antoni Maura El 1869 inicià la carrera de dret a Barcelona, on refermà la seva afecció literària, entrà en contacte amb el moviment de la Renaixença i escriví bona part dels seus primers poemes i narracions, alternativament en castellà i en un català dialectal i insegur Les seves primeres publicacions poètiques les donà a conèixer des de les pàgines de Revista Balear  1872-74 Després d’obtenir, a vint-i-quatre anys, el títol d’…

La cultura popular a Catalunya és una obra que planteja les principals actuacions relacionades amb la cultura popular dutes a terme des de la Renaixença fins a l’època franquista Enciclopèdia Catalana Fa poc més de vint-i-cinc anys, tres joves antropòlegs, Llorenç Prats, Joan Prat i jo mateixa, vam escometre amb entusiasme la tasca d’establir un canemàs de la història de l’estudi de la cultura popular a Catalunya el darrer segle i mig, i vam trobar editor, Josep Molí, que va publicar, el 1981, a l’editorial Alta Fulla, el resultat del nostre treball amb el títol de La cultura popular a…

C’est oublier l’immense domaine de la littérature de voie orale qui, pendant des siècles, est malgré tout parvenu à satisfaire les besoins d’art, d’éducation et de rêve d’une enfance qui dans sa grande majorité ne savait pas lire ou n’était pas destinée à apprendre a lire Marc Soriano Vida i paraules Aquells que pronunciaren en el passat i aquells que avui tornen a pronunciar les paraules que quotidianament es fan servir, tant si arriben des de la nit del temps com si es desprenen de l’actualitat més pròxima, tant si han sorgit en un barri perifèric d’una gran ciutat, en un poble perdut entre…

Data ja de la Grècia clàssica, on la música era estudiada juntament amb altres disciplines La pedagogia musical tenia, en la cultura grega, dos aspectes molt diferenciats l’ensenyament teòric purament especulatiu i la interpretació, que era apresa mitjançant la imitació d’instrumentistes o cantants A l’Edat Mitjana els principis teòrics de la música formaven una de les quatre parts del quadrivi Els intèrprets eren formats a les capelles musicals d’esglésies o monestirs Eren iniciats com a escolans, més tard com a cantors o instrumentistes i alguns com a mestres de capella, que…

La memòria i la transmissió de coneixements La memòria ha estat, tradicionalment, un instrument clau per a la conservació i la transmissió de coneixements, records i sentiments També ho és ara a l’època informàtica, comptabilitzada en bits, megabits i gigabits Juntament amb l’enteniment i la voluntat, la memòria era una de les “potències de l’ànima” S’ubicava a la part inferoposterior del cap, com indiquen les expressions populars “caure de memòria” –d’esquena, pegant de cap a terra–, o “dormir de memòria” ajagut panxa enlaire “Digues un vers, au, digues un vers”, és un requeriment que en l’…

Vida Alumne de GB Pescetti i F Pacini a l’escola de San Marco a Venècia, fou dut a Viena pel mestre de capella de la cort L Gassmann El 1770 estrenà la seva primera òpera, Le donne letterate , i a la mort de Gassmann, quatre anys més tard, ocupà els càrrecs de director de l’orquestra del teatre imperial i de compositor de la cort que aquest deixà vacants A partir d’aquest moment tingué un notable èxit i fou convidat a moltes ciutats d’Europa per a la representació de les seves òperes El 1778 anà a Milà per a la inauguració del Teatro alla Scala, on presentà L’Europa riconosciuta , i el 1784 a…

Vida Estudià arquitectura i, parallelament, música Inicià la seva formació amb un parent seu, Francesc Laporta, estudis que més tard amplià amb Enric Morera Entre les primeres composicions de Pahissa cal esmentar la música per a la tragèdia de Sòfocles Èdip rei i el Trio en sol Fou, però, la música incidental de La presó de Lleida , amb text d’Adrià Gual -estrenada el 1906 al Teatre Principal-, l’obra que el consagrà en els ambients musicals modernistes de Barcelona El 1928 fou representada la versió operística d’aquesta obra al Gran Teatre del Liceu amb el nom de La princesa…

Vida Fill d’actors aficionats que s’hagueren de professionalitzar per motius econòmics, de ben petit demostrà el seu talent musical i el gust per escriure petites composicions Estudià piano amb JH Griebel i teoria amb CF Rungenhagen Quan la família es traslladà a viure a Breslau continuà estudiant, en part de manera autodidàctica, diferents instruments de corda, i perfeccionà els seus coneixements de teoria i de composició amb els llibres de JG Albrechtsberger En aquesta època collaborà en la companyia dels seus pares, no tan sols tocant el violí i el violoncel a l’orquestra i component…