Resultats de la cerca
Es mostren 40705 resultats
abús d’autoritat
Dret administratiu
Extralimitació d’una autoritat en l’ús de les seves facultats o poders.
Tant en el dret públic com en el dret privat, fa perdre validesa jurídica a l’acte per mitjà del qual es manifesta, que esdevé per aquest motiu un simple acte d’autoritat de fet, però no de dret, i pot fer néixer responsabilitats fins i tot penals en el seu autor Hom pot citar com abús d’autoritat el funcionari que empra qualsevol artifici per defraudar l’estat, província o municipi Els actes que constitueixen abús d’autoritat poden ésser impugnats utilitzant els recursos o mitjans legals sigui davant els òrgans administratius, sigui davant els òrgans judicials segons els casos i…
Lleonard Soler de Cornellà
Historiografia catalana
Historiador i eclesiàstic.
Estudià al Seminari de Gómez de Terán i, posteriorment, es graduà en filosofia i teologia a les universitats d’Oriola i Gandia Fou rector a les parròquies d’Elx i Almoradí Ocupà la càtedra 1760-64 de sagrada escriptura al Collegi Conciliar d’Oriola El 1777 guanyà per oposició una canongia de la catedral d’Oriola, de la qual fou canonge magistral 1787-88 Fou catedràtic de filosofia i teologia a la universitat del mateix municipi S’interessà per l’arqueologia i, fins i tot, realitzà excavacions a l’Alcúdia Elx Mantingué correspondència amb Joan Antoni Maians i Siscar entorn de les…
Antoni d’Oms de Santapau i de Salbà
Història
Lloctinent general de Mallorca (1578-82).
Fill d’Antoni d’Oms de Santapau i de Sentmenat, de qui heretà la castellania de Cotlliure, que ell cedí finalment al seu nebot Galceran de Sentmenat Lloctinent general de Mallorca, promogué la construcció de torres i talaies a tota la costa de l’illa i sobretot la muralla de ciutat, i introduí algunes modificacions al projecte fet per Jacobo Paleazzo Fratin, fet que ocasionà la protesta dels jurats al rei Durant la seva lloctinència fou confeccionada la primera estimació general de béns rústics i urbans de l’illa, iniciada el 1578 en compliment de la sentència arbitral del 1512, cavall de…
Unió Esportiva Valls
Futbol
Club de futbol de Valls.
A partir dels anys deu del segle XX i fins a la Guerra Civil hi hagué diversos equips al municipi, però durant la dècada dels seixanta no n’existí cap El 1969, el Club Bàsquet Valls constituí una secció de futbol de la qual sorgí el Valls Club de Futbol 1972 L’any 1980, aquest club i el Club de Futbol Quatre Barres es fusionaren per crear l’actual Unió Esportiva Valls La temporada 1989-90 quedà campió de grup de primera territorial i ascendí a preferent En l’edició de 1996-97 es classificà en primer lloc i assolí la primera catalana Deu anys més tard estava en plena davallada…
Lloret de Mar
La platja de Fenals, de Lloret de Mar, a la comarca de la Selva
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de la Selva, a la Costa Brava.
Situació i presentació Limita amb els termes de Blanes W, Tossa de Mar E i Vidreres N-NE, així com amb un petit sector dels termes de Maçanet de la Selva N i Tordera NW, aquest últim pertanyent al MaresmeMorfològicament, la regió forma part del batòlit granític de la Serralada Litoral que constitueix la marina selvatana Els materials granítics formen un front abrupte amb esculls per la banda de mar i un seguit de turons de poca alçària vers l’interior, com el Montbarbat 332 m, al NW, el turó de Rossell 340 m, al NE, el puig d’en Pla 338 m, el Montgròs 332 m i el puig d’Altamira 350 m, al N El…
Puigcerdà
Vista de la vila de Puigcerdà
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació L’antic terme municipal de Puigcerdà, d’una extensió de 9,6 km 2 , s’engrossí el 1969 amb el proper de Vilallobent, que li fou annexat L’antic terme de Puigcerdà és situat a l’extrem oriental de la Cerdanya, a la línia que des del tractat dels Pirineus és frontera amb França Així, limita amb els municipis de l’Alta Cerdanya d’Enveig N, Ur NE, la Guingueta d’Ix E i Palau de Cerdanya E-SE Dins la pròpia comarca confronta amb Guils de Cerdanya NW, Bolvir W i Urtx W-SW El terme és a l’interfluvi del riu d’Aravó o de Querol límit NW amb Guils de Cerdanya i del Reür i el…
els Hostalets de Pierola

El Mas Carreras, a Pierola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, situat als vessants sud-orientals del turó de la Fembra Morta (766 m alt.), a la Serralada Prelitoral Catalana.
Situació i presentació El terme municipal dels Hostalets de Pierola, de 33,49 km 2 , és al sector SE de la comarca, a tocar de la comarca del Baix Llobregat Limita amb els municipis anoiencs de Masquefa al S, Piera a l’W i el Bruc al N amb Collbató i Esparreguera, municipis del Baix Llobregat, a l’E, i amb Abrera i Sant Esteve Sesrovires al SE Els vessants del serrat de Roques Blanques sector inclòs en el Pla d’espais d’interès natural, que culminen al turó de Fembra Morta 766 m, ja entre el Bruc i Piera, al NW, i la serra del Ginebrer 507 m, al sector septentrional del terme, són drenats per…
Sant Josep de sa Talaia
Sant Josep de sa Talaia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Eivissa, a la part occidental de l’illa.
Comprèn les parròquies de Sant Josep de sa Talaia, Sant Agustí des Vedrà, Sant Jordi de ses Salines, Sant Francesc de ses Salines o Sant Francesc de Paula i la Mare de Déu del Carme o des Cubells La costa s’inicia, al N, al fons de la badia de Sant Antoni o de Portmany i arriba fins al S de la vila d’Eivissa Els principals accidents són dins la badia de Portmany, les cales del port des Torrent de Bon i de Bassa a la costa occidental, les cales Corral, Tarida i Vedella a continuació ve el sector espadat del SW de l’illa Llentrisca 413 m alt, al puig i Jueu, amb algunes entrades com les cales…
Sant Martí d’Empúries

Vista general de Sant Martí d’Empúries
© Fototeca.cat
Poble
Poble (emporitans) del municipi de l’Escala (Alt Empordà), situat a la costa, en un petit promontori (antiga illa de Sant Martí d’Empúries, unida després a la costa), que correspon al primer establiment grec de la ciutat d’Empúries o Paleàpolis.
La decadència de la ciutat romana motivada per les invasions dels segles III i V i per les males condicions naturals del port motivaren que la població d’Empúries, a l’alta edat mitjana, es refugiés al promontori de Sant Martí l’església és esmentada ja el 842 Esdevingué la primitiva capital del comtat d'Empúries fins a les invasions normandes del segle IX el comte Gausbert féu restaurar o reedificar la població el 927 Detall de la porta d’entrada a l’església de Sant Martí © CIC-Moià Les restes de les muralles medievals i del castell d’Empúries són del segle XIII També en aquesta època fou…
Pallejà

Castell de Pallejà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat situat gairebé al centre de la comarca.
Situació i presentació Situat a la banda dreta del Llobregat, que fa de divisòria amb els termes de Sant Andreu de la Barca, del Papiol i de Molins de Rei, emplaçats a llevant El municipi forma part de la vall baixa del riu, encaixada en la Serralada Litoral, que el riu parteix ocupa la plana alluvial propera al Llobregat i part del massís de les Planes o Montmany, un dels contraforts més orientals del massís de Garraf-Ordal Les altituds més destacades són les Planes 269 m, el Guixar 322 m, el Cucut 328 m, el Cuixó 302 m i altres de menors com el puig de Gratallops El límit NW del terme, amb…