Resultats de la cerca
Es mostren 10059 resultats
Efectes transitoris de l’abandó del tabac
Durant els primers dies de l’abandó del tabac l’organisme de l’exfumador experimenta un procés d’adaptació, ja que s’havia habituat a funcionar amb uns nivells constants de nicotina i d’altres substàncies tòxiques En aquest procés d’adaptació es poden presentar alguns efectes que de vegades sorprenen la persona que ha deixat de fumar, perquè semblen un empitjorament de l’estat de salut Moltes persones que han deixat de fumar se senten ansioses els primers dies, estan més irritables del que és habitual, o tenen dificultats per a concentrar-se Aquests símptomes són predominantment d’origen…
poder separador
Física
Característica d’un sistema òptic que determina la distància mínima que hi ha d’haver entre dos punts perquè, en observar-los a través del sistema, hom els pugui veure separats.
El poder separador d’un sistema òptic és directament proporcional a la longitud d’ona de la radiació que illumina l’objecte observat, i hom el mesura en unitats angulars El poder separador de l’ull humà rep el nom d' agudesa visual , i hom la considera normal, per a llum blanca, quan l'angle visual de dos punts que arriben a veure's separats és d’1 minut de grau =2,910 - 4 radiants, bé que les característiques físiques de l’ull, segons el criteri de Rayleigh, pot ésser de 0,45 minuts =1,310 - 4 radiants
pernil

Pernil salat tallat a llesques
© Fototeca.cat
Alimentació
Cuixa o espatlla de porc o de senglar salada en sec, en humit o per injecció de salmorra, i posteriorment dessecada a l’aire, per cocció o fumatge, perquè es conservi.
És un aliment energètic i plàstic, gràcies al greix i a les proteïnes, respectivament L’elaboració, a més de les etapes de salament, rentament i assecatge, consta del procés de maduració, en què s’esdevenen un seguit de reaccions característiques, afavorides per lactobacils, en un ambient adequat d’humitat i de temperatura Aquest procés dura si fa no fa un any Hi ha diverses denominacions d’origen reconegudes
aparell digestiu

Esquema de l’aparell digestiu humà
© IDEM
Biologia
Zoologia
Conjunt d’òrgans que intervenen en la digestió i converteixen els aliments en molècules prou petites perquè puguin ésser absorbides i passar a l’interior del cos de l’ésser viu.
L’aparell digestiu és un tub que normalment té dues obertures, una per a l’entrada dels aliments i una altra per a la sortida dels residus no digerits Durant l’evolució, el tub digestiu ha sofert una diferenciació en regions anatòmiques i fisiològiques ben particularitzades En els espongiaris, els cnidaris i els ctenòfors hom no pot encara parlar d’un tub digestiu tenen solament una cavitat gastrular amb un forat únic, on té lloc una digestió extracellular En els cucs plans platihelmints el tub digestiu, poc o molt ramificat, té un sol forat i comunica amb una faringe que, sovint, es pot…
imposar
Disseny i arts gràfiques
Disposar (un determinat nombre de pàgines), en ordre i posició preestablerts i amb els marges indicats, damunt una superfície adequada perquè, un cop impreses i plegat el foli, restin correctament ordenades.
frigorigen
Física
Dit del fluid que hom fa evolucionar per un cicle frigorífic perquè prengui la calor en un medi a baixa temperatura i la restableixi en un medi a temperatura més elevada.
Hom pot escollir un frigorigen en funció de criteris termodinàmics obtenció del rendiment òptim, de criteris tècnics acció sobre els materials que constitueixen la màquina i els olis de greixatge, de criteris de seguretat toxicitat, inflamabilitat i de criteris econòmics Els frigorígens més utilitzats són l’amoníac NH 3 per a les installacions d’alta potència a temperatura mitjanament baixa, els hidrocarburs halògens com el R-12 CF 2 Cl 2 per als refrigeradors econòmics o comercials, el R-11 CFCl 3 , el R-113 C 2 F 3 Cl 3 o el R-114 C 2 F 4 Cl 2 per a les màquines de condicionament d’aire…
flam

Flam
© Borja - Fotolia.com
Pastisseria
Dolç gelatinós fet amb llet, sucre, ous i de vegades també farina que hom posa en un bany maria dins un motlle en forma de tronc de con, perquè es prengui.
xurmer | xurmera
Ramaderia
Dit del xai o del cabrit que ha de mamar d’una ovella o d’una cabra que no és la seva mare, perquè aquesta és morta o no el vol.
caputxa
Indumentària
Part d’un capot, mantell, etc, destinada a cobrir el cap, generalment de forma cònica i prou ampla perquè amb facilitat pugui ésser tirada sobre el cap o deixada penjar enrere.
cadència
Literatura
Bona distribució d’accents i paraules en una frase, i en un vers, l’efecte de tenir l’accent i l’acabament que li corresponen perquè no resti dur o defectuós.