Durant els primers dies de l’abandó del tabac l’organisme de l’exfumador experimenta un procés d’adaptació, ja que s’havia habituat a funcionar amb uns nivells constants de nicotina i d’altres substàncies tòxiques. En aquest procés d’adaptació es poden presentar alguns efectes que de vegades sorprenen la persona que ha deixat de fumar, perquè semblen un empitjorament de l’estat de salut.
Moltes persones que han deixat de fumar se senten ansioses els primers dies, estan més irritables del que és habitual, o tenen dificultats per a concentrar-se. Aquests símptomes són predominantment d’origen psíquic, per bé que poden atribuir-se parcialment als efectes físics de la manca de nicotina. Habitualment no són tan intensos que dificultin les activitats quotidianes ni alterin la convivència amb altres persones. A mesura que l’exfumador s’adapta a viure sense tabac, aquestes alteracions nervioses van cedint fins a desaparèixer. Si els trastorns són molt importants, encara que no hagués estat previst, pot ésser útil recórrer en aquest moment a alguna de les teràpies d’ajut que s’indiquen més endavant.
Poc després d’abandonar el tabac, alguns exfumadors senten a més símptomes molt diversos, com ara mareigs, sensació d’ofec o suors. En qualsevol cas, aquests símptomes no corresponen a cap trastorn greu ni indiquen cap perill, i van desapareixent a mesura que l’exfumador s’adapta a viure sense fumar.
També és molt comú que al cap d’uns dies de deixar de fumar es presenti més tos de l’habitual, i fins i tot gran quantitat d’expectoració que abans no es tenia. Aquest efecte és degut al fet que el fum del tabac provoca un augment de la formació de secrecions mucoses, i al mateix temps inhibeix el moviment dels cilis bronquials que haurien d’expulsar-les de les vies respiratòries. En deixar de fumar, els cilis recuperen llur activitat, les secrecions acumulades es mobilitzen i es desencadena el reflex de la tos per a acabar d’expulsar-les. La tos i l’expectoració que es presenten en deixar de fumar són transitòries, ja que a mesura que es van evacuant les secrecions acumulades disminueixen fins a desaparèixer.
Un altre efecte secundari que es pot presentar en deixar de fumar és un augment de pes. Això és degut en part al fet que, atès que un dels efectes que té la nicotina és reduir l’apetit, en suprimir la nicotina l’apetit sofrirà un lleuger increment. D’altra banda, el tabac altera les sensacions gustatives i olfactives, augmenta les secrecions gàstriques i redueix la motilitat de l’estómac. En definitiva, la persona fumadora està habituada a menjar amb un nivell d’apetit relativament baix, té reduïda la capacitat de gaudir de l’olor i del sabor del menjar, i sent aviat l’estómac ple. Per això, quan una persona deixa de fumar recupera l’apetit, gaudeix més de les qualitats del menjar i triga més a sentir-se plena. A més, moltes persones vencen millor les ganes de fumar si entretenen la boca menjant alguna cosa. Per això és normal que en deixar de fumar es tendeixi a menjar més del necessari i, com a conseqüència, les persones que tenen tendència a engreixar poden augmentar de pes.
No és convenient que la persona que està deixant de fumar s’obsessioni per controlar el seu pes en aquest moment, perquè això podria representar un esforç complementari excessiu. Tanmateix, és recomanable que adopti algunes precaucions senzilles per tal d’evitar el sobrepès, sense que això impliqui que hagi de passar fam ni que eviti el menjar quan en tingui ganes. Així, per exemple, és convenient que quan senti fam mengi preferentment aliments baixos en calories, com una peça de fruita, una pastanaga o api. Les verdures i vegetals en general han de constituir la part principal dels àpats per tal que aquests tinguin un volum suficient per a omplir l’estómac, sense un excés de calories. És convenient evitar especialment l’excés de greixos, de pa i de dolços.
Si malgrat que les precaucions adoptades s’augmenta una mica de pes, sempre es podrà regular més endavant mitjançant una dieta especial, quan s’hagi superat per complet la primera fase de l’abandó del tabac. Tanmateix, l’exfumador no es veurà obligat a seguir una dieta especial tota la vida, perquè a mesura que el seu organisme es va adaptant a funcionar sense nicotina, l’apetit s’estabilitzarà.