Resultats de la cerca

Vida La seva carrera començà en el camp de la distribució i el doblatge, a partir del 1933 als estudis Metro-Goldwyn-Mayer de Barcelona i després com a director de doblatge a les empreses Fono Barcelona, Acústica, Orphea i Parlo Films Debutà com a realitzador amb el thriller Enemigos 1943 i les aventures La noche del martes 1944, abans d’abordar temàtiques religioses, des del drama Almas en peligro 1951 i la comèdia Sucedió en mi aldea 1954 Contractat per la productora d’Ignasi F Iquino, dirigí el drama Hospital de urgencia 1956 i els policíacs El presidio 1954, El ojo de cristal 1955 i…

Si bé en els estatuts advocava genèricament per una unió de totes les classes socials per a la “superación de España”, en manifestos posteriors es declarà específicament antidemocràtica, partidària del nacionalsindicalisme i de l’estat totalitari i corporatiu Mitjançant l’accés als càrrecs de president i secretari, la direcció fou controlada el 1934 per elements feixistes, com l’“ibérico” Francisco Palau Rabassó i l’escriptor Luis Gutiérrez Santamarina, que acabaven de participar en la creació de Falange Española FE a la ciutat i n’eren dirigents i adheriren la USH a FE El mateix 1934 es…

El 1962 adoptà el nom actual De periodicitat trimestral i confinada a la clandestinat, durant el franquisme estigué domiciliada a Mèxic, a càrrec dels catalans exiliats Els primers números s’editaren totalment a Mèxic, però a partir del número 9, les planxes per a la publicació es preparaven a França i després s’imprimien clandestinament a Catalunya fins que la revista fou legalitzada el 1977 A Mèxic la dirigí Francesc Vicens i, quan se'establí la redacció a Catalunya, Manuel Sacristán Han estat collaboradors de la revista en les seves diferents èpoques RVidiella, G Aribau, G López Raimundo,…

Vida i obra Fou collaborador a La Publicitat i altres diaris De caràcter més aviat popular i sentimental, publicà novelles — Epistolari d’una dona de món 1927 i Una vida 1934— i teatre Comèdia d’amor i de dolor 1926, El ram de Sant Joan 1933, La sang als ulls 1937 i El malalt incomprès 1938 També és autor de l’assaig La força social i revolucionària del teatre 1938, amb una ideologia compromesa amb la situació de la guerra civil Cal esmentar, a més, els articles “Els perills de la reraguarda” 1937 i “La força social i revolucionària del teatre” 1937 S’exilià el 1939 a la República Dominicana…

Fill de Mateo Albéniz , a deu anys ja tocava l’orgue a la parròquia de San Vicente, a Sant Sebastià El 1826 es traslladà a París, on estudià amb H Herz i F Kalkbrenner A la capital francesa entrà en contacte amb G Rossini, que el protegí quan començà a compondre obres destinades a recitals públics El 1829 retornà definitivament a Espanya, on el 1834 fou nomenat organista de la capella reial i el 1837 pianista del rei Fou el primer professor de piano del Conservatori de Madrid arran de la seva obertura l’any 1830, des d’on introduí la tècnica del piano romàntic al país Fou una de…

Estudià biofísica a la Universitat de Rochester, i es graduà el 1943, i posteriorment en medicina a la Universitat de Harvard el 1946 Després d’uns anys de recerca amb Linus Pauling , Max Delbrück i John Enders , durant el servei militar 1950 descobrí l’origen de la mortalitat associada a una febre hemorràgica entre els soldats dels EUA a Corea del Sud Fins a mitjan anys cinquanta treballà per al Centers for Disease Control CDC, i posteriorment amb F Macfarlane Burnet al Walter and Eliza Hall Institute of Medical Research de Melbourne El 1957 fou enviat a Nova Guinea a investigar…

L’expressió ha estat aplicada amb significats diversos En sentit més estricte, fa referència al període de la història de la música europea comprès entre 1740/50 i 1820/30, sobretot amb compositors com F J Haydn, WA Mozart o L van Beethoven En un sentit més colloquial, la música clàssica s’oposa a altres corrents, com ara el jazz , el pop, el rock o la música popular categorització de la música L’expressió, a més, s’usa per a referir-se a una tendència estètica, present al llarg de la història no solament en la cultura europea, que identifica la bellesa artística amb el…

El seu contingut literari es basava en la poesia amatòria i en ocasions la poesia satírica Les formes poètiques que adoptava eren, generalment, la barzelletta la més popular, l’oda, el capitolio i l' strambotto , i més tard també la canzone i el soneto Des del punt de vista musical, la frottola era composta, generalment, per a quatre veus, d’estil primer bàsicament homofònic i, posteriorment, més contrapuntístic D’harmonia senzilla i diatònica, la veu superior era la més important i, el baix, el contracant principal, mentre que les veus de contralt i tenor tenien la funció de farciment…

Vida i obra Publicà un llibre de poemes, Paraula del vent i del foc 1976, però, sobretot, es donà a conèixer com a guanyador del premi Sant Jordi 1977 amb la novella Coll de serps 1978 d’escriptura densa i argument de violència continguda La publicació de La regina de la Pobla de les fembres peccadrius 1980, més desenfarfegada i irònica, i amb llenguatge a voltes deliberadament arcaïtzant, tingué una notable acollida crítica Posteriorment publicà El cant de la Sibyla 1983 Aquestes dues novelles tenen fons històric i se situen en els moments de màxima plenitud de la societat valenciana També…

Autodidacte, inicià la seva formació musical després de la Guerra Civil i el 1945 contactà amb Cristòfor Taltabull, que li obrí les portes al desenvolupament de la seva personalitat artística Fou membre fundador del Cercle Manuel de Falla Influït per la música francesa, les seves composicions semblen més el resultat de processos intuïtius que no pas de l’aplicació de les regles acadèmiques, per la qual cosa, en algunes ocasions, ha estat comparat amb E Satie, per la seva tendència a la simplicitat i per la llibertat en l’ús de la tonalitat La influència de F Mompou, considerat…