Resultats de la cerca
Es mostren 10674 resultats
Kosmas Politis
Literatura
Pseudònim de l’escriptor grec Paris Tavelloudhis.
Compaginà la seva feina d’oficinista de banca amb la d’escriptor La seva primera novella Lemonodasos ‘Bosc de llimoners’, 1930 descriu la vida en una ciutat rural En general, però, la seva obra té un caràcter més líric i fantasiós que no pas realista Altres novelles seves són Eroica 1938 i Stou Khatzifrangou ‘A Khatzifrangou’, 1963
manifest de Brunsvic
Història
Proclama signada pel duc Carles-Guillem Ferran de Brunsvic a Coblença el 25 de juliol de 1792, en la qual, en nom de les potències coalitzades, amenaçava París amb la destrucció total, si la família reial patia el més petit ultratge.
Aquest manifest provocà en el poble de París una reacció que determinà l’atac a les Tulleries del 10 d’agost
Acción Republicana Democrática Española
Partit polític
Organització constituïda a primers de 1959 a París per la fusió del Partido Republicano Federal, d’Unión Republicana i Izquierda Republicana, partits que el 1949 havien format la Confederación Republicana Española.
El president fou José Maldonado i José M Calviño, el secretari general “Su ideario está constituido por los principios del humanismo democrático y pretende propiciar la orientación a un régimen republicano” “Hace pública y expresa condenación de la violencia, en todas sus formas” Es proclamaren hereus de la tradició republicana i de Manuel Azaña Fou legalitzat a l’agost de 1977 i des d’aleshores en van ocupar la presidència Emilio Torres Gallego, Eduardo Prada 1979, Emilio Torres 1981, Eduardo Prada 1982, Santiago Estecha 1985 i Eduardo Archaga 1987 Presentà diverses candidatures el 1979,…
Querelle des Bouffons
Música
Cèlebre controvèrsia que tingué lloc a París, entre el 1752 i el 1754, al voltant dels mèrits de la música francesa i de la italiana, especialment de l’òpera, i que implicà els compositors i literats més destacats del moment.
La polèmica es desencadenà l’1 d’agost de 1752, amb motiu de la representació -a càrrec d’una companyia italiana anomenada Les Bouffons- de l' intermezzo de GB Pergolesi titulat La serva padrona entre els actes d' Acis et Galatée , òpera de JB Lully Alguns mesos abans, el baró FM von Grimm, un diplomàtic alemany resident a París des del 1749, havia aprofitat la reposició de la tragèdia lírica Omphale , d’AC Destouches, per a criticar l’artificiositat de l’òpera francesa i declarar-se partidari de la naturalitat de l’òpera italiana Fins i tot JJ Rousseau escriví opinions similars en la seva…
Loira
El Loira al seu pas per Amboise
© Fototeca.cat
Riu
Riu de França, el més llarg del país, que drena el Massís Central, la conca de París i el S de Bretanya (1 020 km).
La seva conca 115 120 km 2 , més àmplia per l’esquerra —car hi rep gairebé tots els afluents— que per la dreta, ocupa una cinquena part de l’estat Neix a la muntanyes Jarbièr de Jòus i Mesen Massís Central, i tot seguit pren la direcció S-N, tot travessant entre gorges la conca de Pui, fins a arribar a la plana de Forez, fossa tectònica Prop de Digoin, agafa la de SE-NW i corre ja entre els materials secundaris i terciaris de la conca de París, alhora que s’eixampla considerablement i forma meandres Poc després de Nevers rep per l’esquerra l’afluent més llarg, l’Alier i, a Orleans, fa un gir…
Selva Negra
Vista del llac Titisee i del Feldberg des del Hochfirstturm
lt_paris (CC BY-NC-ND 2.0)
Massís
Massís hercinià del SW d’Alemanya.
El forma un sòcol granític i metamòrfic recobert en certs indrets per materials del Secundari, calcàries i gresos en particular La Selva Negra i els Vosges formaven en realitat un mateix massís, que fou profundament transformat pel contracop de l’orogènia alpina Terciari que l’enfonsà en la seva part mitjana plana d’Alsàcia El massís de la Selva Negra fou basculat pel mateix motiu del SW cap al NE Forma un veritable horst , bloc enlairat, que domina en forma abrupta la plana del Rin, amb una successió de falles verticals esglaons, i descendeix suaument cap al Württemberg, és a dir, cap a l’E…
ducat de Monteleone
Història
Títol senyorial concedit al regne de Nàpols el 1527 a favor d’Ettore Pignatelli e Carafa (mort el 1535), segon comte de Monteleone i tercer de Borrello, virrei i capità general de Sicília, ambaixador a París i comte consort de Caronia.
Ha passat, amb la grandesa d’Espanya annexa, als Llança, ducs de Solferino El comtat de Monteleone havia estat concedit el 1505 a l’avi del primer duc Ettore Pignatelli, primer comte de Borello, capità general de Nàpols i ambaixador a París
rem
Equip del Reial Club Marítim de Barcelona de vuit amb timoner de rem que participà en els Jocs Olímpics de París (1924)
Arxiu Omedes
Rem
Esport aquàtic consistent a disputar curses a bord d’embarcacions propulsades manualment per mitjà d’un rem que fa de palanca per a transmetre una força motriu i produir un moviment o impuls en impactar en l’aigua.
Les embarcacions poden ser de banc fix rem tradicional o banc mòbil rem modern o d’alta competició, i s’impulsen amb un sol rem en punta de més de 3 m de llarg o amb un parell de rems scull/couple una mica més curts menys de 3 m El número de tripulants varia entre un i vuit remers A banda de les proves individuals, les embarcacions sempre tenen un número parell de remers i poden anar amb timoner o sense En funció de totes aquestes possibilitats, a l’hora de competir s’organitzen regates masculines i femenines, per categories d’edat i distingint segons el pes dels remers entre lleugeres i…
Alcazar d’Hiver
Cartell de l’Alcazar d’Hiver, obra de Léon Choubrac (1882)
Cafè concert situat al Faubourg Poissonnière, de París.
Fou un dels primers a adoptar la fórmula del music-hall i, a partir del 1867, presentà grans espectacles basats en operetes i ballets, acròbates, etc Tancà el 1889 i fou convertit en teatre
Alcazar d’Été
Façana de l’Alcazar d’Été
Cafè concert situat als Champs-Élysées de París.
Des del 1841, que fou creat, fins al 1930, que fou enderrocat, presentà els intèrprets més importants de la cançó