Resultats de la cerca

Unitats estratigràfiques del Juràssic a la vora oriental d’Ibèria S’han indicat les formacions litostratigràfiques amb les seves relacions geomètriques i canvis laterals de fàcies, així com la divisió d’aquestes unitats en seqüències deposicionals Les unitats litostratigràfiques són les següents 1 formació d’Imón, 2 formació de Cortes de Tajuña, 3 formació de Cuevas Labradas, 4 formació de Cerro del Pez, 5 formació de Barahona, 6 formació de Turmiel, 7 membre de Casinos, 8 formació de Xelva, 9 part mitjana de la formació de Xelva, 10 formació de làtova, 11 formació de Sot de Xera, 12 formació…

Els primers jocs De vegades es diu que un nen o una nena juguen quan comparteixen la seva estona de lleure amb altres companys o quan manipulen una nina de drap o quan corren o salten al darrere d’una pilota, etc Però, l’infant juga ja des del moment del seu naixement Hi ha diferents estudis que consideren que no hi ha joc fins que no existeix la possibilitat que es pugui consensuar un sistema de regles Altres, per contra, diuen que algú juga quan té la consciència que ho està fent C Garvey, en el seu llibre El juego infantil 1978, diu que “la idea de si es juga o no depèn del contrast Només…

Situació i presentació El terme municipal de Preixens, d’una extensió de 28,67 km 2 , confronta a llevant amb Agramunt, a migdia, amb aquest mateix municipi i amb Castellserà, ambdós de la comarca de l’Urgell, a ponent, amb Montgai, i al sector septentrional, amb Foradada, Artesa de Segre i amb l’enclavament de Montclar, que pertany a Agramunt El municipi és a la vall mitjana del Sió, i continua morfològicament la plana urgellesa regada pel canal d’Urgell Algunes partides del terme són els Ofegats de Sant Pelegrí, Lladrell, Caubera, la Tapiada, Coscolls, les Serres, Captermes,…

Situació i presentació Limita amb els termes segrianencs d’Artesa de Lleida i Lleida N i d’Alfés W, i amb els garriguencs del Cogul S i Castelldans E Es troba a l’extrem de llevant de la comarca, en contacte amb les Garrigues, a la vall del riu de Set, que travessa el territori en direcció SE-NW, i en un paisatge ja propi de la plataforma garriguenca En el sector més septentrional del municipi s’ajunten les aigües de la coma o vall de Madrona amb les del riu de Set mentre que les de la riera de Vall de Melons ho fan a prop del mateix poble d’Aspa Les principals partides del terme són al N, la…

Situació i presentació El terme de l’Argentera té una extensió de 10,12 km 2 És al vessant oriental de la serra de l’Argentera, anomenada també de Pradell, envoltat pels municipis de Duesaigües NE, Riudecanyes E, Vilanova d’Escornalbou SE, Colldejou SW i, ja al Priorat, pels de la Torre de Fontaubella SW i el Pradell W El terreny és esquerp i sec hi predomina la garriga i és drenat per alguns barrancs, com el de la Serra i el de les Valls, que formen el barranc de l’Argentera, afluent per la dreta de la riera de Riudecanyes El municipi és format pel poble de l’Argentera, que n’és el cap, i…

Per estructura s’entén l’arranjament geomètric o disposició que presenten certs plans, línies, superfícies o cossos que hom pot trobar en una massa rocosa Solen existir diversos tipus d’estructures originades en el mateix moment de formació de la roca, les quals reben el nom d’estructures primàries, com ara l’estratificació encreuada que s’ha produït en determinades condicions en el moment de la sedimentació, o bé les fractures que s’originen quan se solidifica un cos magmàtic Hom anomena estructures secundàries aquelles que es produeixen en les roques, una vegada formades, en deformar-se,…

Vida i obra Obtingué la llicenciatura en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid el 1899 i, un any després, realitzà els exercicis a fi d’obtenir el grau de doctor davant d’un tribunal format per Sales i Ferré i Amador de los Ríos La seva tesi es titula Estado de la sociedad española en tiempos de Felipe IV Ingressà en l’Escola Normal Superior de Mestres de Madrid i en el curs 1900-01 obtingué el Certificat d’Aptitud Pedagògica El 1906 aconseguí la càtedra d’història universal antiga i medieval de la Universitat de València, i l’any següent, s’hi incorporà i també es feu càrrec de la…

Vida i obra Fou, ensems amb Martí d’Eixalà, el seu mestre, el representant més destacat de l’anomenada Escola de Barcelona Estudià filosofia i dret a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic d’història de la filosofia des del 1847 Amb la reforma Corvera 1858 la seva càtedra passà a denominar-se metafísica, i se li encarregà la de geografia 1858-65, de nova creació En 1867-69 donà classes de filosofia psicologia, lògica, metafísica i ètica a l’institut, i després retornà a la càtedra universitària fins a la seva mort Fill d’una família de professors universitaris de dret, s’envoltà d’…

Vida i obra Estudià medicina a la Universitat de València 1845, on el 1846 obtingué la llicenciatura en ciències, i cursà estudis de geologia a París Fou catedràtic d’aquesta darrera especialitat i de paleontologia a la Universitat de Madrid 1852-93 La major part de la seva producció científica està dedicada a la geologia, la paleontologia i la prehistòria o protohistòria, com ell preferia dir En el pla personal fou un home profundament religiós i d’ideologia conservadora, per la qual cosa en l’àmbit científic mantingué sempre una visió conciliadora entre la Bíblia i la ciència, mostrant-se…

Vida i obra Fou frare trinitari Estudià gramàtica a la Universitat de València L’any 1648 prengué l’hàbit al Reial Convent de Nostra Senyora del Remei de València, i professà el 1649 Estudià arts al convent de Xàtiva, i teologia al de València En el seu orde, entre altres, tingué els càrrecs d’examinador sinodal de l’arquebisbat de València, vicari provincial definidor dels convents d’Aragó i cronista general En la tertúlia del marquès de Villatorcas entrà en contacte amb el cercle preillustrat valencià, i es beneficià de la influència del degà d’Alacant, Manuel Martí, i dels altres membres d…