Resultats de la cerca
Es mostren 5395 resultats
encavallada
encavallada metàl·lica (a dalt) i de fusta (a baix)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Artifici format per un mínim de dues peces rígides i un tirant disposades en forma de triangle, la base del qual és formada pel tirant que serveix de biga metra.
L’encavallada ha anat evolucionant tot complicant-se, per tal de resoldre el problema constructiu de cobrir naus amples Tradicionalment, les encavallades eren de fusta, però actualment solen ésser de ferro o de formigó
bec
Indústria tèxtil
Cap d’algunes agulles de màquina de gènere de punt, en forma de ganxo obert, que és tancat per la premsa al moment de fer desprendre la malla anteriorment formada.
dent de serra
Construcció i obres públiques
Tipus de coberta el perfil de la qual té forma de dents de serra, emprada en naus de fàbrica i formada per la successió de dos aiguavessos d’inclinacions diferents.
El més inclinat, fet de vidre, permet el pas de la llum cap a l’interior de la nau
tim
Dibuix que mostra la situació d’un tim
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Glàndula de secreció interna dels vertebrats formada per acumulacions del teixit tou situat a la regió branquial en els peixos i a la de la gola en els altres vertebrats.
En els ocells i mamífers és generalment bilobulada, amb una massa a cada costat del coll Segons sembla, és un òrgan relacionat amb la producció de leucòcits En l’home té una posició retrosternal, en el mediastí anterior, que desapareix o esdevé rudimentària en l’adult La medulla conté unes estructures cellulars epitelials, anomenades corpuscles de Hassall , i nombrosos limfòcits, juntament amb cèllules del teixit connectiu, com macròfag, cèllules reticulars i fibroblasts El tim i la seva posició 1, lòbul dret del tim 2, pulmó dret 3, vena subclàvia dreta 4, artèria subclàvia dreta 5, tràquea…
aiguaneu
Meteorologia
Precipitació formada per una barreja de pluja i neu que es produeix quan la temperatura de la capa d'aire propera a la superfície terrestre és lleugerament superior als 0°C.
zona marginal
Anatomia animal
Zona de la medul·la espinal, formada conjuntament per la zona terminalis (pont de substància blanca que uneix el cordó posterior al cordó antero lateral) i la zona esponjosa (més interna).
estigma
Botànica
Taca ocular, de color taronja viu, formada per corpuscles arrodonits rics en carotens, situada a la part anterior del plast, que presenten moltes espècies d’algues del fílum dels euglenòfits
.
divertiment
Música
Terme de significat molt poc precís que a la segona meitat del segle XVIII designà una peça ’de circumstàncies’ o d’entreteniment, formada per un seguit de fragments, sovint danses.
Conreat especialment a Àustria, és gairebé el mateix que la serenata, el nocturn o la cassació Algunes obres serioses quartets de corda, sonates per a teclat de J Haydn i d’altres compositors contemporanis seus duen també el títol de divertimento d’aquí prové l’ambigüitat del terme Posteriorment, ja al segle XIX i, sobretot, al XX, designà una obra d’estructura molt lliure, sovint concebuda per a un conjunt cambrístic Divertiment per a cordes de B Bartók
Front d’Alliberament de Catalunya
Partit polític
Organització armada independentista nascuda el 1969, formada per persones dels grups de Josep M. Batista i Roca del Consell Nacional de Catalunya i de les Joventuts Obreres d’Estat Català.
Fou conegut també com Front d’Alliberament Català i Front Armat de Catalunya Entre el 1969 i el 1971 realitzà prop de cent atemptats amb explosius i efectuà nombroses accions terroristes Quan el 1972 foren detinguts diversos militants, la seva direcció s’establí a Bèlgica A l’estiu de 1973 reuní a Brusselles la I Assemblea, en què es declarà marxista leninista i partidari de la creació del Partit Comunista de Catalunya Aquest mateix any es reorganitzà a Barcelona i començà a editar Catalunya Roja 1973 Mai no participà en les plataformes unitàries, com ara l’Assemblea de Catalunya El 1974 s’hi…
Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià
Literatura catalana
Diccionari conegut habitualment com a Diccionari quintilingüe, publicat en dos volums, datats el 1839, per una Societat de catalans formada per Salvador Estrada, Antoni Matamala, Joan Cortada i Lluís Bordas.
Fou publicat en plecs, el primer dels quals fou anunciat al Diario de Barcelona l’abril del 1839 Cada entrada porta una indicació gramatical, la definició en llengua catalana i la correspondència en les altres quatre llengües Utilitzà el Diccionario de la lengua castellana de la Real Academia Española per a les definicions i el de Magí Ferrer, del 1836, per a l’ortografia Al pròleg, s’hi assenyala que s’hi incorpora la llengua francesa per les relacions industrials catalanofranceses i la italiana per la passió existent per l’òpera Per altra banda, se’n justifica la publicació per omplir el…