Resultats de la cerca
Es mostren 9726 resultats
coll de la Creueta
Collada
Depressió (1.820 m) de la serra que separa la vall de Toses (Ripollès) de la vall de Lillet (Berguedà), entre el tossal de la Creueta (2.068 m), a l’E, i el cim de Pla Baguet (2.031 m), a l’W.
Hi passa la pista de Castellar de n’Hug Berguedà a la Molina Baixa Cerdanya
salat
Botànica
Arbust, de la família de les quenopodiàcies, de 40 a 120 cm d’alçada, de fulles perennes, estretes, semicilíndriques i suculentes, de flors inconspícues, en inflorescències cimoses denses, i de fruits aqueniformes.
Es fa en sòls salins, a la terra baixa de l’Europa meridional i occidental
basal
Geobotànica
Dit de l’estatge inferior de qualsevol zonació altitudinal.
Sol correspondre a altituds inferiors a 500 m, és a dir, a la terra baixa
sisca
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 50 a 100 cm d’alçària, de fulles estretes més o menys enrotllades, amb lígula ciliada, i de panícula densa, cilíndrica, blanquinosa i sedosa.
És una herba termòfila que es fa en terrenys sorrencs i humits de terra baixa
Miquel Serra i Sucarrats
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari de Girona, on s’ordenà de sacerdot el 1892 Fou professor del seminari de Girona fins el 1896, que es llicencià en dret civil a Barcelona Obtingué per oposició una canongia de Tarragona i el 1908 fou nomenat professor de dret civil de la universitat pontifícia de Tarragona, d’on fou nomenat vicari general de l’arxidiòcesi el 1914 Fou bisbe de Canàries del 1922 al 1936, que fou traslladat a Sogorb, on fou pres al principi de la guerra civil i mort el dia 9 d’agost
meningitis carcinomatosa
Patologia humana
Meningitis provocada per la invasió de les meninges per cèl·lules tumorals malignes provinents de qualsevol altra estructura de l’organisme.
Es caracteritza per un líquid cefalorraquidi on hom distingeix cèllules tumorals, proteïnes elevades i glucosa baixa
zona nerítica
Ecologia
Medi marí pelàgic que correspon a la plataforma continental.
És subdividida en zona de marea alta, zona intermèdia o litoral i zona de marea baixa
aloc
Botànica
Arbret caducifoli, de la família de les verbenàcies, de fulles oposades, compostes de cinc o set folíols lanceolats, flors blaves i petites, i fruits menuts i arrodonits.
Pot dominar a la vora de les rambles de la terra baixa marítima, sobretot als baladrars
albereda
Geobotànica
Comunitat vegetal de ribera, integrada per plantes de fulla tendra i caduca, entre les quals domina l’àlber.
Es fa a les vores dels rius de la terra baixa, sota un clima general sec
albada terniflora
Botànica
Petit arbust semblant a l’albada, però tot ell més verd i de fulles sempre simples, de la família de les papilionàcies.
Es fa en espinars i timonedes, en llocs secs i subdesèrtics de la terra baixa mediterrània