Resultats de la cerca
Es mostren 6155 resultats
Josep Verde i Aldea

Josep Verde i Aldea
© Generalitat de Catalunya
Història
Política
Polític.
Advocat, la seva activitat en el món del catolicisme progressista —fundador del Grup Cristià de Defensa i Promoció dels Drets Humans, membre de Justícia i Pau — el portà a defensar sovint acusats davant del Tribunal d'Ordre Públic i a integrar-se en el Reagrupament Socialista i Democràtic 1974, transformat després en PSC-Reagrupament , del qual fou secretari general a la mort de Josep Pallach 1977 Diputat a corts el 1977 dins del Pacte Democràtic per Catalunya , afavorí la incorporació del seu partit al nou Partit dels Socialistes de Catalunya i fou un dels redactors de l'Estatut d'Autonomia…
Silví Thos i Codina

Silvi Thos i Codina
© Fototeca.cat
Geologia
Literatura catalana
Geòleg i poeta.
Germà de Terenci Enginyer de mines, presidí el Congrés Internacional d’Enginyeria de Barcelona 1888 Fou president de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona 1895-1904, des d’on impulsà la construcció de l’observatori astronòmic i meteorològic del Tibidabo, gràcies al finançament de Camil Fabra Presidí l’Institut Nacional de Sant Isidre, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i la secció del Consell de Mineria Fou membre de moltes altres corporacions, cap superior d’administració civil, cavaller de la Gran Creu d’Isabel la Catòlica i inspector general…
,
Sant Julià del Vilar o de la Garriga (Queixàs)
Art romànic
Situació Finestra de l’absis d’aquesta derruïda església, un dels seus elements més característics ECSA - A Roura Els seus vestigis avui són totalment adossats i gairebé dissimulats pels edificis del mas arruïnat del Bon Mosso, al nord-est del veïnat de Santa Coloma de les Illes Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 58,8” N - Long 2° 39’ 2,4” E Hom hi arriba per un camí que parteix del coll de la Creu de la Feliba Història Potser faci referència a aquesta església un document de l’any 963 en què es fa donació a la catedral d’Elna de l’església de Sant Julià de Montoriol, dita…
Josep Maria Andreu i Forns

Josep Maria Andreu
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Música
Poeta i autor de lletres de cançons.
Publicà els reculls poètics Per entrar en el regne 1957 i Intento el poema 1960, amb el qual aconseguí el premi Carles Riba el 1959 Escriví lletres de cançons, les quals, musicades per Lleó Borrell, foren premiades i obtingueren molta acceptació Entre les més populars sobresurt Se’n va anar , que, en veu de Salomé i Raimon, guanyà el Festival de la Cançó Mediterrània del 1963 Altres cantants de la Nova Cançó que musicaren poemes seus foren Salvador Escamilla Amiga mort , Núria Feliu i Joan Manuel Serrat Anirem tots cap al cel , Lluís Llach i Dolors Laffite Temps i temps , Cels trencats…
,
Marià Gomà i Pujades
Arquitectura
Pintura
Arquitecte i pintor.
Obtingué el títol a Barcelona 1941 El 1945 fou nomenat arquitecte de la comandància d’obres i fortificacions de Lleida, ciutat on collaborà en la reconstrucció de la Seu Vella 1945-54 i projectà el seu edifici més important, la delegació de finances 1960, actualment Cambra de Comerç de Lleida Traslladat posteriorment a Madrid, hi fou nomenat cap del servei de valoracions urbanes 1961, catedràtic a l’escola d’arquitectura de Madrid 1968-76 i secretari del Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España 1969-75 Exposà també obra pictòrica Fou membre de la Real Academia de Bellas Artes de…
Josep Domènec Corbató i Chillida
Cristianisme
Eclesiàstic.
A dotze anys s’incorporà com a voluntari a l’exèrcit carlí, i hi féu la guerra amb la graduació de sergent Professà després en l’orde dominicà Enèrgic polemista polític, el 1893 fundà el diari “El Valenciano”, i animà moltes altres publicacions periòdiques al llarg de la seva vida, des de les quals desplegà una campanya permanent contra els partits i les ideologies de signe liberal El 1894 difongué el llibre León XIII, los carlistas y la monarquía liberal , que fou considerat ofensiu per a la jerarquia eclesiàstica i per a les institucions espanyoles, cosa que li valgué un procés judicial, l’…
Manuel Corachan i Garcia
Cirurgià.
Estudià a Barcelona, on treballava de barber per pagar-se la carrera, que acabà el 1905 S'especialitzà en cirurgia amb Enric Ribas i Ribas, a l’Hospital de la Santa Creu, del qual el 1921 fou nomenat director del servei de cirurgia Collaborà a la revista Monografies Mèdiques amb el treball La cirurgia en els processos abdominals aguts 1926, i fundà la Clínica Corachan 19 de maig de 1921, entitat privada que publicà uns Anales 1925-35 d’aparició irregular Presidí 1932-34 l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques Fou nomenat 1933 professor lliure de patologia quirúrgica de la…
Cimabue
Cimabue La Mare de Déu i el Nen amb Sant Francesc, mural de la basílica inferior de Sant Francesc, a Assís (1280)
© Fototeca.cat
Pintura
Nom amb el qual és conegut Cenni di Pepo, un dels pintors més notables de l’escola florentina del final del segle XIII.
Es traslladà a Roma 1272, on conegué l’obra de Pietro Cavallini, però la seva veritable formació tingué lloc a Florència, mentre participava en la realització dels mosaics de la cúpula del Baptisteri d’aquesta ciutat amb les dues escenes de la Història de Josep i la Imposició del nom del Baptista D’aquesta primera etapa seva és la creu pintada de l’església de San Domenico a Arezzo L’obra que enllaça amb el seu període de maduresa és la Maestà , pintada per a l’església florentina de Santa Trinità ~1285, Uffizi, que conserva els elements compositius simètrics i la iconografia dels models…
Gilbert Keith Chesterton
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Començà dedicant-se al dibuix i, aviat, al periodisme Defensà els nacionalismes bòer i irlandès Polemista agut, amb una dialèctica feta de paradoxes i d’humor, una imatgeria brillant i una sòlida base filosòfica Crític literari Browning 1903, Dickens 1906 Amb Heretics 1905 inicià les obres de pensament, de tendència catòlica, sobretot en Ortodoxy 1908, The Everlasting Man ‘L’home perdurable’, 1925 i St Thomas Aquinas 1933 Fou batejat el 1922 Escriví obres històriques i sociològiques de sentit demòcrata i anticapitalista, amb un cert medievalisme sovint influït per Hilaire Belloc What's Wrong…
Ferran Casablancas i Planell
Industrial.
Investigà els problemes de la filatura de fibres tèxtils i el 1913 inventà un dispositiu per a la filatura del cotó, que anomenà sistema de grans estiratges i que revolucionà la indústria cotonera El presentà oficialment a l’Escola Industrial de Sabadell, fou patentat en nombrosos països i adoptat, molt aviat, per les principals fàbriques de tot el món Posteriorment anà perfeccionant el mecanisme amb la creació de nous models que foren adoptats també universalment Per explotar els seus invents creà diverses companyies, algunes a l’estranger Milità a la Lliga Regionalista, fou president 1926-…