Resultats de la cerca
Es mostren 7269 resultats
gamboí | gamboïna
Història
Membre d’una facció (partidària de la influència castellana) que s’enfrontà a la dels onyasins (partidaris de la influència navarresa) al País Basc durant la baixa edat mitjana.
L’enfrontament tingué l’origen al comtat d’Àlaba, s’estengué després a tot el País Basc i es barrejà amb la lluita dels bàndols navarresos d’agramontesos i de beaumontesos Amb la consolidació del poder reial, a la fi del s XV, finiren els desordres
cotardia
Indumentària
Cota que usaven homes i dones a la baixa edat mitjana, ajustada a la cintura, amb la part superior bombada mitjançant un farciment de cotó o d’altre encoixinat.
timpanoplàstia
Reconstrucció quirúrgica del timpà i de la cadena d’ossets de l’orella mitjana, de vegades amb l’ús de pròtesis; és indicada en el tractament de l’otoesclerosi.
ancilosaures
Paleontologia
Grup de dinosaures quadrúpedes cuirassats i de mida mitjana, entre 2 i 8 m de longitud, característic del Cretaci tot i que se n’han trobat restes del Juràssic.
Eren de cos curt, massís i recobert per espesses plaques dèrmiques que els servien de protecció contra els seus depredadors Algunes espècies presentaven apèndixs defensius, com poden ser espines dorsals gruixudes en algunes parts del dors i una massa que culminava a l’extrem de la cua i que utilitzaven com a element dissuasiu Les evidències de restes d’ancilosaures a la península Ibèrica són més aviat escasses A Mas Romeu Maestrat s’han trobat restes fòssils del gènere Polacanthus , del Cretaci inferior, i a Salas de los Infantes Burgos una espina dorsal atribuïda al gènere Hylaeosaurus
baldaquí
Indústria tèxtil
Teixit de seda, adomassat, llavorat i generalment brocat i amb incrustacions de pedres precioses, que a l’edat mitjana fou molt emprat per a fer-ne dossers, cortines, etc.
argolla
Història
Dret
Pena infamant aplicada a l’edat mitjana als delinqüents, que consistia a exposar-los públicament amb una argolla al coll, que els subjectava al costell a la plaça pública.
brial
Indumentària
Vestit de seda o tela rica que portaven a l’edat mitjana, predominantment als ss XI-XIII, les dones, el qual, lligat a la cintura, baixava fins als peus.
bolet
Sureny
© Fototeca.cat / COREL
Micologia
Aparell esporífer o carpòfor, carnós o bé suberós, de diversos fongs superiors o macromicets (basidiomicets i ascomicets), de mida grossa, mitjana, o simplement visible, que representa l’aparell reproductor.
Descripció En general, el bolet consta d’un barret píleu, que porta l’himeni estructura, en forma de làmines, porus, agulles, etc, productora de les espores a la part inferior, sostingut per un peu o cama , o sense aquest, i, en aquest darrer cas, en forma més o menys semicircular d’altres tenen les formes més diverses Els bolets de consistència de suro suberosos o de cuir coriacis solen ésser lignícoles bolets de soca i no són comestibles llevat, en alguns casos, de quan són tendres, però poden fornir matèries interessants per altres conceptes, com l’esca Els bolets carnosos, per contra,…
almoixerif
Història
Als regnes cristians de la península Ibèrica, a l’edat mitjana, oficial que tenia cura de la percepció i la custòdia de les rendes i els drets dels reis.
El Sermó del bisbetó
Literatura catalana
Reben aquest nom els textos de caràcter parateatral que durant l’edat mitjana foren escrits amb motiu de la festa en què s’escollia un «bisbe» entre els escolans.
Aquesta festa, que a Catalunya fou molt popular fins al segle XVI, encara se celebra al monestir de Montserrat, i solia desenvolupar-se el dia de Sant Nicolau de Bari, patró dels estudiants de capellà i dels escolans El «bisbetó», potser amb un altre intervinent, recitava un «sermó», que prenia com a model l’homilètica seriosa, de to humorístic i satíric Actualment se’n conserven dos textos Un, del començament del segle XIV, de 122 octosíllabs apariats, al llarg del qual s’exposen els principals miracles de sant Nicolau, provinents de la Llegenda Àuria L’altre, de 898 versos, i al qual manca…