Resultats de la cerca
Es mostren 214957 resultats
monestir de Sant Pere dels Arquells

Aspecte de l'església de Sant Pere dels Arquells
© Patrimonifunerari.cat
Monestir
Pabordia o priorat canonical dependent de l’Estany, situat a l’església parroquial de Sant Pere dels Arquells del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra).
Guillem Bernat d’Òdena i els seus dotaren aquesta església, que acabaren d’edificar l’any 1086, amb el terme del castell de Llindars i altres alous, i el 1100 Ramon Guillem d’Òdena, fill del fundador, la cedí a l’Estany perquè hi establís una canònica augustiniana Aquesta ja hi era el 1115, i aviat rebé importants donacions i les esglésies de Rubinat, Montmagastrell Urgell i Pontons Alt Penedès Inicialment hi havia un prior, prepòsit o paborde, quatre canonges, dos beneficiats i alguns servents Al s XV tenia només el prepòsit i un canonge, i al segle següent ja no hi residia cap canonge El…
triplet
Química
Estat dels àtoms o de les molècules que tenen dos electrons desaparellats; és representat pel símbol T
.
Pel que fa als àtoms, són triplets aquells que presenten dos electrons de valència en un sistema d’orbitals atòmics degenerats p , d o f , i en són exemples tots els àtoms la configuració electrònica dels quals presenta com a darrer terme p 2 , d 2 o f 2 , per sobre d’un sistema de capes tancades Pel que fa a les molècules, hi ha una correspondència biunívoca entre l’estat triplet i el caràcter diradicalari Hi ha poques molècules que presentin un estat fonamental triplet T o presenten, en general, una reactivitat molt elevada, i en són exemples els carbens i nitrens D’altra…
pigment

Pigments blancs
©
Química
Substància colorant d’origen natural, orgànica o inorgànica, o sintètica, insoluble i finament polvoritzada, que colora per superposició i que, afegida a un suport, al qual confereix el seu color o gràcies al qual esdevé opaca, dóna lloc a les pintures i altres productes.
Els pigments són designats pel nom del color que donen, seguit del de l’element més característic del compost que els constitueix o a partir del qual són obtinguts com ara el blanc de plom i el groc de cadmi , o bé seguit d’un nom de procedència com el blau de Prússia i el groc de París o del nom del seu descobridor com el blau de Thenard Les propietats que ha de tenir un bon pigment són elevat poder colorant, estat molt gran de divisió, bona estabilitat del color, opacitat suficient i inèrcia química respecte al producte que ha de colorar No poden ésser considerats pigments els colorants…
espai de color
Fotografia
Taula d’equivalències entre els valors numèrics d’un color i el patró universal CIELAB de color.
Hi ha espais de color RGB inicials angleses dels colors primaris Red, 'vermell’ Green, 'verd’, i Blue, 'blau’ per als dispositius que treballen amb llum, com per exemple, les càmeres digitals, els projectors, els escàners o els monitors, i espais de color CMYK inicials angleses dels colors primaris Cyan, 'cian’ Magenta Yellow, 'groc’, i Black, 'negre’ per als dispositius que treballen amb pigments o tintes, com per exemple, les impressores o les impremtes La funció d’un espai de color és convertir els valors de color d’una imatge digital creada amb un dispositiu determinat a uns…
escola
Jove patrícia , obra de l’escola de Leonardo da Vinci
© Corel Professional Photos
Història
Conjunt de pensadors, escriptors, artistes, científics, etc, que segueixen unes mateixes directrius ideològiques, estilístiques, estètiques, metodològiques, etc, i que manifesten en llur activitat i producció uns trets comuns peculiars i distintius.
Hom anomena les escoles per països concrets escola italiana, flamenca, etc o per ciutats com l’escola florentina i les escoles de Cambridge o d'Alexandria, o també des d’un punt de vista cronològic, sigui en sentit estricte com l’escola anglesa del s XVIII i l’escola romàntica, en art o amb un significat més ampli com les escoles clàssica i neoclàssica, en economia, o àdhuc segons el contingut ideològic o artístic escola cínica, escola surrealista, etc Hi ha també escoles, formades per deixebles, imitadors i estudiosos d’una personalitat important, que reben llur nom del mestre que segueixen…
Roland Pidoux
Música
Violoncel·lista i director d’orquestra francès.
Fou alumne d’André Navarra violoncel, Jean Hubeau i Joseph Calvet música de cambra al Conservatori de París, on obtingué els diplomes corresponents els anys 1965 i 1966 El 1968 fundà, amb el violinista Jean-Pierre Wallez, l’Ensemble Instrumental de França Formà part de l’orquestra de l’Òpera de París des del 1969 i, posteriorment, de l’Orquestra Nacional de França, de la qual fou violoncel solista 1978-87 Des del 1988 és professor de violoncel del Conservatori de París Ha estat un destacat intèrpret de música de cambra, membre del Quartet Via Nova 1971-78 i del Nou Trio Pasquier…
Maurice Vieux
Música
Violista francès.
Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare Fou alumne de TÉ Laforge al Conservatori de París, on es graduà el 1902 amb un primer premi en viola El 1907 fou contractat com a membre de l’Orquestra de l’Òpera de París, de la qual formà part fins el 1949 El 1918 succeí a Laforge com a professor del Conservatori de París Intèrpret reconegut de música de cambra, fou membre del Quartet Parent i del Quartet Touche Collaborà de manera continuada amb alguns dels solistes més cèlebres del seu temps, entre els quals sobresurten P de Sarasate, P Casals, J Thibaud, M Long, P Fournier i E…
Maxence Larrieu
Música
Flautista francès.
Fou deixeble de Joseph Rampal a Marsella i de Gaston Crunelle al Conservatori de París, centre on es diplomà amb primers premis en flauta i música de cambra Fou guardonat amb els primers premis del Concurs Internacional d’Interpretació Musical de Ginebra 1954 i del Concurs Internacional de Música de les Corporacions Radiofòniques d’Alemanya a Munic 1958 L’any 1964 fou nomenat primer flautista de l’Òpera de París, on restà fins el 1977 Ha estat professor dels conservatoris de Lió i Ginebra Considerat un gran intèrpret de música barroca, ha tocat sovint al costat d’altres grans figures de…
Albert Vallès Martrat

Albert Vallès Martrat (davant) en compteció amb Ramon Aixemeno (darrere) en una embarcació classe 420
© Arxiu Vallès Martrat
Vela
Regatista i tècnic de vela.
S’inicià en classe Optimist al Club Nàutic Calafell En aquesta categoria participà en els Campionats d’Espanya 1988, 1989 i 1990, on fou campió per equips l’any 1990 Posteriorment passà a competir en classe 420, juntament amb Ramon Aixemeno, amb qui assolí el Campionat de Catalunya 1993, la Copa d’Espanya 1993 i el Campionat d’Espanya Absolut 1994, i participà en el Campionat del Món 1994 i al Campionat d’Europa 1993 L’any 1995 participà en el Campionat del Mon en classe 470 junior, juntament amb Dani Folch De nou amb Ramon Aixemeno, competí en classe 49er en el circuit olímpic…
Ferdinando Gasparo Turrini
Música
Organista i compositor italià.
Nebot de F Bertoni, del qual també fou alumne, treballà com a mestre de clavicèmbal a Venècia El 1772 es tornà cec i li fou atorgat el càrrec d’organista a l’església de Santa Giustina a Pàdua, que mantingué fins al seu trasllat a Brescia, el 1880 En aquesta ciutat no tingué un ofici fix i determinat, i dugué a terme activitats ben diverses Esporàdicament continuà l’activitat d’organista i impartí classes d’orgue, i entre els seus alumnes tingué A Calegari Turrini és autor d’un gran nombre de sonates per a clavicèmbal, les quals s’allunyen dels models freqüents a la seva època i…