Resultats de la cerca

Situació A uns 150 m en direcció sud-oest del mas Viladelleva, passant per un petit camí que surt del costat de ponent d’aquest mas, en un petit bosquet, hi ha un cementiri format per sepultures del tipus “cista” que havia romàs inèdit fins ara Long 1°46’54” — Lat 41°49’15” Necròpoli Planta de les quatre tombes aparegudes a 40 cm del nivell del sòl, disposades l’una al costat de l’altra i mirant en direcció a sol ixent A Mazcuñan-F Junyent Josep Sanz i Dolz Les tombes, concretament quatre, aparegueren en obrir-se un camí, soterrades a 40 cm del nivell del sòl Estan disposades una al costat de…

Cultivà un impressionisme decorativista, que en ocasions mostrà una acusada influència del cubisme Del 1945 al 1948 treballà a l’estudi d’Oleguer Junyent, amb el qual es formà, com també a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi Féu molts apunts de temes de music-hall i de ballet al Rigat i al Liceu, i posteriorment de l'ambient del jazz Exposà per primera vegada el 1949 a la sala Rovira de Barcelona El 1951 anà per primer cop a París, on  exposà, i posteriorment a Nova York També ho féu a Madrid, Bilbao, Santander, Sitges, Palma, París, Filadèlfia, Ulm, Londres i Ginebra, entre…

Era fill de Bernat de Septimània Bernat I de Tolosa i de Duoda i net de Guillem I de Tolosa A dinou anys ja era comte de Bordeus i duc d’Aquitània i de Gascunya, creat pel rei Pipí II d’Aquitània Fou fet presoner pels normands el 847 En deslliurar-lo, Pipí el feu comte de Barcelona per a compensar-li Bordeus De fet, Guillem, el 848 entrava dolosament a Empúries i a Barcelona, d’on sembla que feu occir els comtes Sunyer i Sunifred, respectivament Juntament amb el Rosselló, governà aquests comtats durant dos anys S'aprofità de l’ajut de l’emir ‘Abd-al-Raḥman contra el rei Carles el Calb Feu…

El 1957 entrà al grup d’Ornette Coleman, on romangué quatre anys durant els quals gravà els primers set discos del saxofonista, incloent el revolucionari Free Jazz 1960 Després formà part dels grups de Sonny Rollins, Archie Shepp i Albert Ayler Al principi dels anys setanta visqué a Suècia i actuà sobretot per Europa Més tard formà el trio Codona i collaborà amb el cantant Lou Reed A la dècada dels vuitanta tocà un altre cop amb Ornette Coleman i formà part del grup Old and New Dreams, que incloïa antics membres dels grups de Coleman Fou un dels músics que liderà el free-jazz ,…

El 1958 es matriculà com a estudiant de cant a l’Escola Coral de Ràdio França Posteriorment estudià piano i direcció coral Tingué com a mestre, entre d’altres, J Jouineau, de qui fou assistent entre el 1968 i el 1973 Parallelament inicià una intensa tasca docent al Conservatori d’Argenteuil i fins el 1974 dirigí la Coral Vittoria, que havia fundat un any abans El 1978 creà el Conjunt Vocal Michel Piquemal, amb el qual s’especialitzà en el repertori de música antiga, amb incursions en les composicions del segle XX Més tard exercí de professor de l’Escola de Ràdio França i del…

Fou actor i director teatral, músic i periodista Estudià màgia, ocultisme i alquímia Des que publicà O alquimista 1988, les seves novelles han aconseguit una difusió internacional extraordinària Les concepcions morals i intellectuals implícites en el seu contingut, que sovint adopten la forma de paràboles, han donat lloc a controvèrsies Hom pot esmentar O Diário de um mago 1987, Brida 1990 As Valquírias 1992, el volum d’aforismes i paràboles Maktub 1994, O manual do guerrero da luz 1997, Veronika decide morrer 1998, O demônio e a Srta Prym 2000, Histórias para pais, filhos e…

Estudià cant a Barcelona amb Joan Goula i seguidament amplià els estudis a França i a Itàlia Debutà al Gran Teatre del Liceu el 1883 amb Faust , de Gounod, i el mateix any al Teatro Real de Madrid amb  Les huguenots de G Meyerbeer, teatre aquest últim en el qual fou l’artista espanyol que més vegades actuà, amb 327 funcions en onze temporades 1883-1907  Feu una carrera ràpida i molt brillant, que el portà a actuar amb èxit als grans teatres d’Europa i d’Amèrica Al Gran Teatre del Liceu estrenà les òperes  L’attaque du moulin , d’Alfred Bruneau, i el 1906 Bruniselda d’Enric Morera Una de les…

L’integraven l’escultor Cèsar Cabanes i Badosa Arenys de Mar, Maresme 1885 — Terrassa, Vallès Occidental 1952, el dibuixant Joaquim Biosca , el pintor i escultor Martí Gimeno i Massague r Torroella de Montgrí, Baix Empordà 1889 — Buenos Aires 1971 —fill de Francesc Gimeno—, Enric Moles i altres, actualment desconeguts, com Jaume Muntasell i el dibuixant Carles Grau Enric Casanovas s’apropà al grup i el 1903 exposà amb Ainaud i Grau a Els 4 Gats Admiraven Nonell, especialment el de temàtica sòrdida, i l’escultura de Carles Mani, al costat del qual Ainaud arribà a exposar Ainaud, Gimeno, Biosca…

Conté divuit poesies, dotze de les quals són danses dues assignades i una d’atribuïble al Capellà de Bolquera , una a Dalmau de Castellnou , i una altra a Pere Alemany dues més esmenten Hugó Prior i Francesc les restants són anònimes Obra d’un conjunt de poetes que hom relaciona amb l’infant Pere de Ribagorça, que enllaça els últims trobadors pròpiament dits amb els poetes catalans, al marge de l’esperit restrictiu de l’escola de Tolosa Jordi Rubió i Balaguer en feu una edició a la Revista de Bibliografia Catalana , 1905 JH Marshall ha publicat els tractats The ‘Razos de trobar…

Primera empresa d’aquest sector de Catalunya És de capital eminentment familiar i té l’origen en l’empresa de concentrats de carn Gallina Blanca que el fundador creà l’any 1937 Participa en nombroses empreses, que van des de l’elaboració del producte fins al consum final, i s’ha diversificat en els camps de la perfumeria, el material sanitari o l’alimentació animal, molt sovint associat a capitals estrangers, cosa que li ha permès una important presència internacional Cal esmentar, entre les marques més destacades, Gallina Blanca productes alimentaris preparats, Gallina Blanca…