Resultats de la cerca

Lleial servidor del comte duc d’Olivares, de qui fou advocat i bibliotecari A ell degué els càrrecs que ocupà –inquisidor de Sevilla, cronista reial i bibliotecari del rei– i l’acompanyà fins al desterrament A mitjan 1641 publicà, anònimament –tot i que un aviso de J Pellicer en revela l’autoria–, una apologia de l’actuació del valido de Felip IV en la crisi catalana titulada Aristarco, o censura de la Proclamación Católica que escribieron los catalanes el año pasado , que formà part de la campanya propagandística que inclogué J Adam de la Parra i J Pellicer Plantejada com una rèplica puntual…

Nascut en una família de tradició musical, amb només quatre anys el seu pare confià la seva educació musical al violinista austríac Camillo Ritter Amplià la seva formació a la Guildhall School de Londres amb Max Mossel i a Brussel-les amb Eugène Ysaÿe, que l’encoratjà a canviar el violí per la viola Fou viola del London String Quartet des del 1930, amb el qual feu les primeres gires per Amèrica Dos anys després de la dissolució d’aquesta formació, el 1937, fou contractat com a membre de l’Orquestra Simfònica de la NBC, que dirigia A Toscanini El 1939 fundà el Primrose Quartet Després de la…

Començà a cantar en un cor d’església i, parallelament, estudià clarinet i guitarra, aquest darrer instrument de manera autodidàctica El 1826 ingressà en una companyia d’òpera itinerant, però el seu debut tingué lloc el 1830 a Sant Petersburg, amb una sèrie d’actuacions que el feren famós El 1836 participà en l’estrena d' Una vida pel tsar , de M Glinka, amb una interpretació del paper d’Ivan Susanin que tingué molta anomenada a la seva època També fou el Ruslan de Ruslan i L’udmila -estrenada el 1842 i també de Glinka-, el moliner de Rogneda 1865, d’A Serov, l’Ivan el Terrible de La donzella…

Començà els seus estudis musicals simplement com a afeccionada amb G Tintorer i E Puig El director d’orquestra Joan Goula descobrí les seves qualitats, i després de formar-se amb ell durant tres anys, l’ajudà a presentar-se davant del públic Debutà al Liceu amb l’òpera Lohengrin , i assolí una acollida molt bona Després de passar pel Teatro Real de Madrid, estrenà a Barcelona La jolie fille de Perth de G Bizet, Nerón d’Anton Rubinstein i Bruniselda d’E Morera A València estrenà Sagunto de S Giner Realitzà gires per Itàlia, i viatjà a Lisboa i Amèrica, on cantà al costat de Caruso al Teatro…

Organitzat per la Unió Ciclista Internacional, la modalitat de carretera celebrà la primera edició a Nuremberg Alemanya l’any 1927 Barcelona fou seu del campionat els dies 1 i 2 de setembre de 1973 En categoria femenina s’imposà la neerlandesa Nicole Van den Broeck La cursa masculina es disputà sobre un circuit de 14,5 km per la muntanya de Montjuïc, amb un recorregut total de 248 km S’imposà l’italià Felice Gimondi, per davant del belga Freddy Maertens i l’espanyol Luis Ocaña Unes 100000 persones presenciaren la competició en directe El 1984 es disputà de nou, només en categoria masculina,…

De formació fonamentalment autodidàctica, arribà a tocar la viola en l’Orquestra Filharmònica de Berlín entre el 1907 i el 1910, però deixà aquesta activitat per a estudiar amb A Schönberg durant dos anys El mestratge s’interrompé quan Schönberg realitzà la gira de l’estrena mundial del seu Pierrot Lunaire A partir de llavors, Scherchen inicià una brillant carrera com a director, durant la qual dirigí diverses orquestres, però rarament arribà a establir-hi una relació duradora Així, passà per la Simfònica de Riga 1912, la Grotrian-Steinweg de Leipzig el mateix any, la Ràdio de Frankfurt 1923…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Octubre Produccions Fèlix Riera, Barcelona ARGUMENT MBalaguer GUIÓ MBalaguer FOTOGRAFIA David Omedes color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pau Ros, Sandra Rubiés MUNTATGE Vicenç Turmo MÚSICA Eduardo Arbide SO Ricard Casals estudi, Joan Maria Quilis directe INTERPRETACIÓ Cristina Brondo Maria, Mathieu Carrière Mike, Sílvia Munt Cristina, Tomás Martín Jasin, Joan Dalmau Sebastià, Pau Gómez Biel, Samira Bakkari Hafida, Pitu Costa sr Joan, Joan Villalonga Paquito, Armand Pons ESTRENA Barcelona, 09101998 Sinopsi Cinc vides s’encreuen a l’illa de Menorca les d’…

Vida La seva carrera començà en el camp de la distribució i el doblatge, a partir del 1933 als estudis Metro-Goldwyn-Mayer de Barcelona i després com a director de doblatge a les empreses Fono Barcelona, Acústica, Orphea i Parlo Films Debutà com a realitzador amb el thriller Enemigos 1943 i les aventures La noche del martes 1944, abans d’abordar temàtiques religioses, des del drama Almas en peligro 1951 i la comèdia Sucedió en mi aldea 1954 Contractat per la productora d’Ignasi F Iquino, dirigí el drama Hospital de urgencia 1956 i els policíacs El presidio 1954, El ojo de cristal 1955 i…

Vida Crític cinematogràfic del diari falangista "Solidaridad Nacional", a partir del 1958 inicià una trajectòria com a guionista al costat d’Antonio Santillán en Cita imposible 1958 Los desamparados 1960 Trampa mortal 1962 i Senda torcida 1962 Després adaptà la versió de Maria Rosa 1964, Armand Moreno, protagonitzada per Núria Espert, i treballà regularment amb Germà Lorente a Donde tu estés 1963 Un día después de agosto 1966 Su nombre es Daphne 1966 Cover Girl 1967 i Sharon, vestida de rojo 1968 Autor de l’argument de Tuset Street 1968, Lluís Marquina, iniciat per Jordi Grau, tornà a…

Vida Llicenciat en farmàcia per la Universitat de Barcelona el 1894, regentà a Tortosa un centre d’específics i d’anàlisi Encuriosit per la fotografia, a final del segle XIX inventà el visor Poliscop Vergés, patent que li comprà una casa de París i que consistia en un aparell amb mecanisme de canvi automàtic dels clixés que admetia tres-centes plaques de vidre en format estereoscòpic, impressionades per ell mateix, llegat que es conserva Després construí una ampliadora que gràcies a un dispositiu mantenia constant la imatge a focus, i el 1915 publicà el text Fotografías animadas "Ibérica",…