Resultats de la cerca
Es mostren 7909 resultats
Jordi Sabater Morante

Jordi Sabater Morante
ARXIU J. SABATER
Vela
Regatista.
Patinaire del Club de Vela de Sant Antoni de Calonge, fou campió d’Espanya de patí de vela 1990, 1991, 1993 Assolí la medalla d’or a la V Copa d’Europa de patí 2005, considerada el Campionat d’Europa d’aquesta classe
Jaume Roura Calls
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou vicepresident i responsable de l’àrea econòmica de la Federació Catalana de Futbol durant el mandat d’Antoni Puyol, a qui substituí en el càrrec 2001-05 Durant la seva presidència, la selecció catalana absoluta s’enfrontà al Brasil i l’Argentina
Sidral deportiu
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista humorística d’esports publicada a Barcelona el 1925.
Fou fundada i dirigida per Antoni Ollé, que utilitzava els pseudònims Aquell , El savi de la redacció o Nyèbit , i hi collaboraren els populars dibuixants Roca i Mestres De periodicitat setmanal, tenia setze pàgines i se’n publicaren com a mínim quinze números
Gran Premi Cases Comercials
Ciclisme
Competició ciclista de carretera disputada anualment a Tarragona entre el 1959 i el 1967, i organitzada pel Club Ciclista Tarragona.
La participació era oberta i la patrocinava Casa Blandinieres Tenia lloc sobre el circuit del comte de Vallellano de Tarragona El primer guanyador fou Josep Suria També figuren en el palmarès David Duran un parell de cops, Antoni Miró i Ángel Ibáñez
Associació Catalana de Cetreria
Caça
Entitat pionera de la falconeria a Catalunya.
Fundada el 18 de novembre de 1975 pels germans Antoni i Josep Carbonell, Jordi Roy i Fernando Ruiz Després de la seva desaparició, els membres de l’associació continuaren treballant en altres institucions falconeres catalanes per promocionar i difondre aquesta pràctica millenària
literatura menorquina
Literatura catalana
Literatura escrita a Menorca en català literari o dialectal.
Les primeres manifestacions literàries escrites no sorgiren a Menorca fins a mitjan s XVIII, impulsades per uns nous condicionaments polítics, socials i culturals el contacte amb Europa a causa de les dominacions estrangeres —tres ocupacions britàniques, entre el 1708 i el 1802, i una de francesa, del 1756 al 1763—, el gran moviment del port de Maó i el nombre creixent de joves menorquins que anaven a estudiar a fora, especialment a França Cal esmentar en primer lloc, pel seu major pes i la seva persistent continuïtat, la prosa didàctica i erudita, conreada, entre altres, per Antoni…
Duran
Llinatge de comerciants barcelonins que obtingué la ciutadania honrada al segle XVII.
El 1686 un Josep Duran figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell El personatge més reculat del qual hom té notícies és Antoni Pau Duran , adroguer i ciutadà de Barcelona El seu fill Josep de Duran i Móra mort el 1735 obtingué el privilegi de cavaller del Principat de Catalunya i fou pare de Jaume de Duran i Pujades , de Miquel de Duran i de Muxika mort el 1737, prior de Santa Maria de Lledó, i de Domènec de Duran i de Muxika…
Eusebi Güell i Bacigalupi

Eusebi Güell i Bacigalupi
© Fototeca.cat
Literatura
Música
Industrial i mecenes.
Fill de Joan Güell i Ferrer Estudià mecànica, economia política, dret i ciències aplicades, a Barcelona, França i Anglaterra, i continuà els negocis del seu pare El 1871 es casà amb Isabel López y Bru, hereva dels marquesos de Comillas, la qual, en esdevenir vídua, fou creada 1919 gran d’Espanya Tingué deu fills, entre els quals el polític Joan Antoni de Güell , l’artista Eusebi Güell , la compositora Isabel Güell i l’artista Maria Lluïsa Güell Associat amb Ferran Alsina, creà a Santa Coloma de Cervelló una fàbrica de panes, que esdevingué la Colònia Güell 1891 Fundà la Companyia…
,
Son Ferriol
Barri
Barri residencial de Palma (Mallorca), 5 km a l’E de la ciutat, al llarg de la carretera de Manacor i unit, de fet, al poble de sa Creu Vermella.
Sorgí, el segon decenni del segle XX, vora el cafè de can Tunis el barri és conegut també com a Can Tunis La primera església s’erigí el 1929 el 1953 esdevingué parròquia Sant Antoni i hom construí una nova església en 1957-59
temptació
Filosofia
Religió
Amb valor subjectiu, estat del qui experimenta l’atracció d’una conducta que contrasta amb els ideals de la pròpia convicció moral o religiosa.
Tots els sistemes ètics i religiosos consideren que no és pecat de sentir temptacions, sinó únicament de consentir-hi fins al punt que els evangelis narren les temptacions de Crist, i la tradició cristiana, reflectida en l’art, recorda especialment les de sant Antoni