Resultats de la cerca
Es mostren 4804 resultats
el Vinalopó
el Vinalopó al seu pas per Novelda
© Fototeca.cat
Riu
Riu del sector meridional del País Valencià, que travessa perpendicularment les serres prebètiques i subbètiques valencianes; consta de tres segments, no gaire homogenis: l’alt, fins prop de Villena (Alt Vinalopó), un altre tram fins al nord d’Elda (Vinalopó Mitjà), i el sector final, que encara hom podria subdividir amb l’alineació de la serra de Tabaià.
Nascut a la serra de Mariola racó de Bodí, a Bocairent, després de travessar una clusa entra a la vall de Beneixama Alcoià, on talla una xarxa de paleocanals en espina de peix, rep el riu de la Marjal i voreja la llacuna dessecada del Salze, mentre corre en sentit E-W Des del racó del Campet Alcoià, a la foia del qual moria un exsangüe Vinalopó, s’ha espoltrit el jaç antic, substituït per una conducció artificial des del Saleret fins a les hortes del S de Villena, on ha pres la direcció del S Entre el recolze del riu i la séquia del Rei hi ha un relleu indecís, on els arqueòlegs situen una…
Bali
Camps d’arròs a l’illa de Bali, Indonèsia
© Corel Professional Photos
Illa
Divisió administrativa
Illa i província d’Indonèsia.
La capital és Denpasar 788589 2010 És separada de l’illa de Java per l'estret de Bali i de l’illa de Lombok per l’estret del mateix nom En general és muntanyosa, i culmina en el volcà Agung 3 142 m, bé que al sud presenta una extensa planura El clima és moderat, bastant sec al nord i amb pluges abundants al sud durant els períodes monsònics Els recursos econòmics principals són l’agricultura cafè, arròs, tabac i la ramaderia bovina i porcina La indústria és menestral, amb manifestacions artesanals escultura de fusta, treball del metall i teixits Els nuclis urbans principals són Singaradja i…
Antioquia
Ciutat
Capital de l’il d’Hatay, Turquia, vora el riu Orontes.
Centre administratiu, comercial i agrícola d’una fèrtil àrea cereals, cotó, oli, fruita amb indústries derivades de l’agricultura Ciutat de l’antiga Síria, fou una de les grans capitals de l’època hellenística i romana Fundada vers l’any 301 aC per Seleuc Nicàtor en memòria del seu pare Antíoc L’època més brillant durant el període hellenístic fou la del regne d’Antíoc III 223-187 aC Quan Síria passà a esdevenir província romana 64 aC, fou el lloc de residència del governador Durant tota l’època imperial romana mantingué una gran importància estratègica, administrativa i econòmica, i fou un…
les Gavarres
El massís de les Gavarres, extrem nord de la Serralada Litoral Catalana
© Arxiu Fototeca.cat
Massís
Massís que constitueix l’extrem N de la Serralada Litoral Catalana.
Cap al Baix Empordà forma un bloc aixecat limitat per una falla, així com també per l’W Gironès, on es posa en contacte amb la Depressió Prelitoral cap al S entra en contacte amb el batòlit granític de la Serralada Litoral i cap a l’E arriba fins a la costa, que en aquest sector esdevé escarpada i abrupta Els materials que el formen són paleozoics, bàsicament esquists silurians i alguns petits afloraments de calcàries devòniques i quarsites armoricanes molt dures En el contacte amb el batòlit aquests materials són profundament metamorfitzats L’estil tectònic que hi predomina és…
Frísia
Regió
Regió del nord d’Europa, compresa entre el NE dels Països Baixos i el NW d’Alemanya.
És una regió plana, banyada per la mar del Nord, orlada per una sèrie d’illes illes Frisones i formada per dunes sorrenques, pòlders marschen , a Alemanya i grans dimensions de torberes Cal distingir la Frísia septentrional, regió costanera occidental de la península Címbrica, inclosa en el land de Slesvig-Holstein, RF d’Alemanya, la Frísia oriental, que ocupa la plana baixa entre l’Ems i el Weser, a la Baixa Saxònia, RF d’Alemanya, i la Frísia occidental, que correspon al territori del NE de l’antic golf del Zuiderzee avui llac d’IJssel, als Països Baixos L’economia és basada sobretot en la…
octava
Literatura
Combinació rimada de vuit versos.
L’octava clàssica de la poesia culta catalana antiga —l’estrofa que hi fou més usada— constava de dues semiestrofes de disposició croada o encadenada De llur alternança i partint de l’ús de quatre rimes, hom obtenia quatre tipus bàsics l’estrofa creu croada ABBA CDDA, la cadenoencadenada ABAB CDCD, la creu encadenada ABBA CDCD i la cadenocroada ABAB CDDC Cal afegir-hi uns altres dos tipus, caracteritzats per la presència de dos apariats, o caudats, a la segona semiestrofa l’estrofa creu caudada ABBA CCDD i la cadenocaudada ABAB CCDD Tots aquests tipus es basen en la combinació de quatre rimes…
Josep Martí i Gómez
Periodisme
Periodista.
Exercí el magisteri fins el 1963, que entrà a com a corrector al Diari de Barcelona , iniciant una carrera en el periodisme Des del 1966 collaborà en diverses publicacions i diaris, com ara La Vanguardia cronista habitual des del 1987 i El País , i també a la ràdio, especialment a Ràdio Barcelona i la Cadena SER, emissora per a la qual fou cronista a Londres durant uns quants anys És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen els reculls d’entrevistes Hagan juego, señores 1976 i Veintiún hijos de su padre 1977, premi Manuel del Arco, en collaboració amb J Ramoneda, publicats al…
Quimi Portet
Música
Nom amb el qual és conegut el cantant, guitarrista i compositor Joaquim Portet i Serdà.
S’inicià en el món de la música amb grups com Kilimanjaro’s 1976, The Meder’s, The Dumper’s i Kul de Mandril L’any 1981 es traslladà a Barcelona, on conegué Manolo García i junts tocaren en Los Rápidos, que posteriorment s’anomenaren Los Burros 1983 i, finalment, El Último de la Fila 1985-98, que el 2025 anuncià una nova gira del grup durant l’any 2026 El grup, que aconseguí importants èxits, publicà, entre d’altres, els àlbums Cuando la pobreza entra por la puerta% 1985, Como la cabeza al sombrero 1988, Astronomía razonable 1993 i La rebelión de los hombres rana 1995 Durant…
Josep Subirats i Piñana

Josep Subirats i Piñana
© Fototeca.cat
Política
Polític i economista.
Doctor en ciències econòmiques L’any 1934 entrà com a redactor en el diari republicà El Pueblo , de Tortosa, que passà a dirigir el 1937 Després de la Guerra Civil Espanyola fou condemnat a cadena perpètua, de la qual complí set anys 1939-47 Un cop alliberat passà a dirigir 1947 el periòdic clandestí Ara , de Barcelona, i el Centre d’Estudis Politècnic 1955-75 Membre d’ERC des dels anys quaranta fins a l’inici de la Transició, posteriorment ingressà al PSC, fou senador a les corts constituents del 1977 reelegit senador el 1979 i vicepresident de la comissió de pressuposts del Senat Fou membre…
Aleix Vidal-Quadras i Roca

Aleix Vidal-Quadras i Roca
© Parlament Europeu
Política
Físic i polític.
Doctor en ciències físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1975, assumí la càtedra de física atòmica, molecular i nuclear de la UAB el 1989 Després d’un breu pas per Unió Democràtica de Catalunya , l’any 1983 entrà a Alianza Popular Elegit diputat al Parlament de Catalunya el 1988, fou nomenat president del Partido Popular de Catalunya el 1991 El 1992 i el 1995 fou candidat a la presidència de la Generalitat per aquest partit Des del desembre del 1995 fou senador del PP en representació del Parlament de Catalunya Dins de la direcció estatal del PP, fou membre del comitè executiu…