Resultats de la cerca

Contribuí al desenvolupament de la bomba atòmica Els anys quaranta realitzà estudis de química a la Universitat de Chicago i s’incorporà al Projecte Manhattan per desenvolupar la bomba atòmica A l’estiu del 1945, en veure les proves realitzades al desert de Nou Mèxic i les conseqüències produïdes arran del llançament d’aquestes bombes sobre Hiroshima i Nagasaki, abandonà la seva vinculació amb el projecte i es dedicà a altres activitats en el camp científic

Catedràtic a Las Palmas 1874, fou destituït per raons polítiques Retornà a Madrid, on fundà , junt amb d’altres professors destituïts, la Institución Libre de Enseñanza Obtingué la càtedra de geologia de la Universitat de Sevilla 1884, i més tard fou traslladat a Madrid Fou autor d’estudis sobre les roques volcàniques, especialment de les de Canàries, i de la Memoria sobre las formaciones volcánicas de la provincia de Gerona 1907, així com de Los minerales de España 1911

Originari d’Extremadura, ingressà a la Companyia de Jesús de Toledo 1752 El 1767 passà a Itàlia arran de l’expulsió de l’orde S'establí a Roma, on publicà un catàleg d’incunables hispànics De prima typographiae hispanicae aetate specimen , 1793, estudis, com Osservazione sulla patria del pittore Giuseppe di Ribera 1796 i Bibliotheca scriptorum Societatis Jesu Supplementa 1814-16, i diverses obres en defensa de la colonització castellana d’Amèrica, sovint sota el pseudònim de Philiberto Parripalma

Estudià medicina a Barcelona i es doctorà el 1892 Amplià estudis amb Salvador Cardenal i treballà amb Pi i Sunyer en el terreny experimental Al costat d’Àlvar Esquerdo, es distingí aviat per l’acurada tècnica operatòria preconitzà les incisions àmplies, la supressió del drenatge en les lesions asèptiques i la raquianestèsia Exercí el seu mestratge a l’Hospital de la Santa Creu Collaborà en els Annals de Medicina de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya

Obtingué el primer premi de flauta en acabar els seus estudis a Marsella i al Conservatori de Música de París Inicià la seva carrera com a solista l’any 1945 A París, conjuntament amb el Quintet de Vent, formà el Conjunt Barroc de París Aconseguí en diverses ocasions el Gran prix du Disque 1954, 1956, 1959-61, 1963, 1964 i 1978, a més d’altres premis Actuà també en conjunts de jazz i escriví La flûte 1978

Féu importants aportacions en fisiologia i anatomia, que posaren les bases científiques de l’antropologia física, ciència de la qual pot ésser considerat un dels fundadors A partir dels seus estudis craniomètrics establí una divisió de l’espècie humana en cinc varietats caucàsics o blancs, mongòlics o grocs, malais o bruns, etiòpics o negres i americans o roigs El seu Handbuch der vergleichende Anatomie und Physiologie ‘Manual d’anatomia i fisiologia comparades’, 1804 tingué una gran difusió

Estudià a Cremona i a Pavia Fou professor a les universitats de Pisa 1863, Bolonya 1867, Roma 1873 i Pavia 1876 En el camp de la física matemàtica publicà treballs sobre hidrodinàmica, òptica, teoria del potencial, electromagnetisme i termodinàmica, i donà un gran impuls als estudis sobre elasticitat Generalitzà els resultats de la teoria de funcions de variable complexa a les superfícies amb curvatura constant i investigà sobre les geometries no euclidianes Fou membre de l’Accademia dei Lincei

Fou catedràtic dels instituts de Maó i de Reus i president del Centre de Lectura de Reus Autor de diverses obres de caràcter didàctic, de diversos estudis d’història local gironina i de collaboracions a la “Revista de Gerona” Prengué part, més tard, en el moviment renaixentista barceloní i fou un dels fundadors i president de la secció de literatura de la Jove Catalunya Deixà inèdits uns volums d’efemèrides reusenques i de biografies de fills illustres de Reus

Establert d’infant a Tarragona, hi cursà estudis al Taller-Escola de Pintura i Escultura de la Generalitat, on fou deixeble d’Ignasi Mallol i Joan Rebull Exposà per primera vegada a Tarragona 1945, on fou professor de l’Escola-Taller d’Art des del 1947 Obtingué, entre altres premis, dues medalles Tapiró 1946 i 1952 i el premi Ciutat de Barcelona de pintura del 1973 Intèrpret personal del paisatge tarragoní, evolucionà cap a una aparent abstracció

Jesuïta Fou impulsor del moviment literari basc al s XVIII Escriví apologies en defensa de la llengua i estudis gramaticals El imposible vencido Arte de la lengua bascongada 1729, primera gramàtica basca, Diccionario trilingüe castellano, bascuence y latín 1745 i Corografía o descripción general de la MN y ML provincia de Guipúzcoa 1882, publicada a Barcelona Amb una visió utòpica i romàntica de la llengua, posà les bases d’un moviment del qual sorgí un gran nombre d’escriptors