Resultats de la cerca

Membre de la lliga de socialdemòcrates russos, formà part del grup de marxistes anomenats economistes que el 1898 es rebellaren contra Georgij Plekhanov i se separaren del partit socialdemòcrata rus Fou director del diari Rabočeje Delo ‘La Causa dels Treballadors’, i intentà d’ésser reconegut com l’òrgan principal del marxisme rus

Autora de les peces dramàtiques avantguardistes Comunicação 1959, O Homúnculo 1964 i A Pécora 1983 i nombrosos reculls de poemes Cântico do país emerso 1960, O Vinho e a Lira 1966, Epístola aos iamitas 1976 O dilúvio e a pomba 1979, O armisticio 1985 i Sonetos Romanticos 1990 Fou diputada pel partit socialista

S'especialitzà en oftalmologia a París, i s’establí a Madrid 1853, on fou director de l’Instituto Oftálmico 1877 Diputat a les corts el 1869, formà part del grup de Castelar, i contribuí a la reorganització del partit republicà amb Salmerón 1891 Des del 1870 collaborà en la República Federal , de Madrid

El 1858 anà a Itàlia, empès per les seves idees liberals, a lluitar en l’exèrcit de Garibaldi, dins el qual arribà a sotstinent d’estat major El 1868 retornà a Tortosa, on participà en la revolució federalista del 1869 S’establí a Barcelona, on collaborà en la premsa del seu partit

Membre del partit socialdemòcrata des del 1928, entrà per primera vegada al Riksdag l’any 1932 Fou ministre sense cartera 1944-45 i d’educació 1945-46 i primer ministre durant 23 anys 1946-69 Pare de l’anomenat socialisme a la sueca, desenvolupà l’ajut al Tercer Món i el pacifisme

Membre del comitè central del Moviment Popular per a l’Alliberament d’Angola  MPLA, fou ministre d’Afers Estrangers 1975 i de Planificació 1978 El 1979 succeí Agostinho Neto  a la presidència de la República i de l’MPLA El 1991 impulsà l’aprovació d’una constitució democràtica que representava l’abandonament del marxisme leninisme i signà un acord de pau amb la guerrilla Unió Nacional per a la Independència Total d’Angola  UNITA, però la guerra civil es revifà després que aquest grup impugnés la victòria de l’MPLA en les eleccions del 1992 Signà nous acords amb UNITA 1994 i 1997, però el…

Les negociacions del projecte s’allargaren durant els deu mesos anteriors a la seva aprovació fins que un pacte entre el president Francesc Camps Partit Popular i Joan Ignasi Pla, secretari general del principal partit de l’oposició del Partit Socialista del País Valencià PSPV, possibilità una fórmula de consens rebutjada frontalment per Esquerra Unida i l’extraparlamentari Bloc Nacionalista Valencià BNV Després dels tràmits al parlament valencià i al Congrés i el Senat espanyols, el projecte fou definitivament aprovat el 27 de març per les Corts Valencianes i entrà en vigor l’11 d’abril…

L’any 2011 va començar amb la celebració al gener de l’onzè congrés extraordinari del Partit Comunista del Vietnam PCV, que té lloc cada cinc anys i que va culminar amb el nomenament de Nguyen Phu Trong com a nou secretari general El control d’aquest partit sobre el sistema polític es va veure reafirmat pocs mesos després en les eleccions a l’Assemblea Nacional, les quals li van atorgar automàticament 450 dels 500 escons totals en virtut de la llei electoral L’Assemblea va reelegir com a primer ministre del Vietnam Nguyen Tan Dung al juliol i, només un mes després,…

Les eleccions presidencials convocades al març van suposar un entrebanc important en les aspiracions de l’SMER, el partit del primer ministre socialdemòcrata Robert Fico, d’aconseguir el control de la presidència del país El milionari Andrej Kiska, que es va presentar a les eleccions sense estar adscrit a cap partit polític, va ser la sorpresa després de guanyar, en la segona volta, les eleccions amb el 59,4% dels vots emesos i quedar per davant de Robert Fico, que s’havia presentat com a candidat a les presidencials però que va mantenir el càrrec de primer ministre…

El nou Govern que va sorgir de les eleccions legislatives l’octubre del 2013 es va constituir a principi d’any L’executiu, una coalició de centreesquerra formada per tres partits –socialdemòcrates, democratacristians i el moviment ANO, sigla en txec d’Acció de Ciutadans Insatisfets–, l’encapçalava el primer ministre, Bohuslav Sobotka El nomenament del nou govern va tancar un període d’inestabilitat política important, que havia sacsejat el país el 2013, després de la dimissió de l’anterior executiu Petr Nečas, esquitxat per un escàndol de corrupció, i que va ser succeït per un Govern…