Resultats de la cerca
Es mostren 7495 resultats
Sant Feliu d’Avall
Municipi
Municipi del Rosselló, al Riberal, estès a la dreta de la Tet (pertany també al terme una estreta franja a l’esquerra de l’actual límit del riu, aigua avall de Sant Feliu d’Amunt, fins al límit amb la plana de Tuïr.
El terme és drenat, a més, per la riera del Soler Una bona part del territori és regat amb aigua de la Tet, a les hortes properes al riu, i dels canals de Castellnou i de Perpinyà, a la resta del terme La superfície agrícola és de 661 ha, amb 317 d’arbres fruiters 281 de presseguers, 36 d’albercoquers, 226 de vinya, 156 d’hortalisses, 4 de cereals i 2 de farratge La principal activitat industrial és la ceràmica bòbiles i teuleries El poble 1 552 h agl 1982, feliuans, feliuencs o santfeliuencs 90 m alt és situat a la plana alluvial de la dreta de la Tet, a poca distància del riu…
Níger
El riu Níger a la zona de Massina, a l’estat de Mali
© Fototeca.cat
Riu
Riu de l’Àfrica occidental, el tercer dels grans rius africans, després del Nil i del Congo (4 160 km de longitud i 2 092 000 km 2
de conca).
Neix a la cara S del massís Fouta Djalon, segueix la direcció SW-NE, travessa el territori de Mali, on hi ha la regió pantanosa de Massina és navegable entre Kouroussa i Bamako, i continua amb un recorregut accidentat per nombrosos ràpids En aquest curs mitjà, en entrar a la plana saheliana, arriba a tenir un cabal de 10 000 m 3 /s a l’època de les pluges Continua per una regió d’una gran aridesa, on l’evaporació fa disminuir el cabal a Tombouctou enregistra 20-30 m 3 /s en l’estiatge Des de Boutem pren la direcció S-SE, molt encaixat entre els altiplans cristallins de Benín i de…
Minas Gerais
Divisió administrativa
Estat del Brasil, a l’altiplà central, entre els estats de Bahia, Espírito Santo i Rio de Janeiro a l’E, São Paulo al S, Mato Grosso i Goiás a l’W i Bahia al N.
La capital és Belo Horizonte El territori es desplega en un complex altiplà drenat per nombrosos rius, en especial pels braços originaris del Paraná i el curs superior del San Francisco El sud comprèn un àrea accidentada per les serres de Mantiqueira i dos Aimorés L’activitat minera, que dóna nom a l’estat, és important per l’extracció de ferro jaciments d’Itanira, Rocas Novas, Sabará, etc Jaciments d’urani i de bauxita a Poços de Caldas Minas Gerais té el principal centre aurífer del Brasil a Nova Lima L’agricultura és molt diversificada, amb importants conreus d’arròs, cítrics…
Michoacán
Divisió administrativa
Estat de l’W de Mèxic, a la costa del Pacífic.
La capital és Morelia Limita amb els estats de Jalisco, Guanajuato, Querétaro, Mèxic, Guerrero i Colima El territori és accidentat al N per la Cordillera Neo-volcánica, d’activitat volcànica recent, i al S per l’extrem NW de la Sierra Madre del Sur Entre ambdues serralades es troba la vall del riu Tepatepec, afluent del Balsas límit meridional de l’estat El clima és temperat al N i tropical plujós al centre i a la costa La població, la major part de la qual es concentra al N a la vall del riu Lerma i vora el llac de Chapala, és mestissa La ciutat més important és Morelia L’agricultura fruita…
Virà
Municipi
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, que s’estén per les valls de capçalera de la Matassa: la vall de la ribera de Boissavila, que davalla del roc de Boissavila (1.247 m alt) i del serrat Naut (1.310 m alt), a la divisòria d’aigües amb la vall de Santa Creu (de l’actual departament llenguadocià de l’Aude), i la riera de Virà, que davalla del coll de l’Espinàs (1.050 m alt), que comunica aquesta vall amb Sornià.
Les dues rieres s’uneixen al molí de Perles, prop de Fossa, per formar la Matassa Gran part del terme és boscada, especialment el sector meridional i oriental, que forma part del gran bosc de Boissavila el 60% del terme a la capçalera de la riera de Boissavila hi ha els refugis forestals de Ròcabruna i Gastepà La superfície agrícola és de 49 ha 4% del territori, 30 de les quals de pastures i farratge, 8 de cereals, 9 de vinya, 1 d’arbres fruiters i menys d’una de patates El cens ramader dóna 76 caps d’oví i 51 de cabrum El poble , que agrupa la poca població del municipi, és situat a 620 m…
Tripura
Divisió administrativa
Estat de l’Índia.
La capital és Agartala 157358 h 1991 Situat a l’E de Bangladesh, limita amb els estats de Mizorām i Meghālaya Regió muntanyosa, de serres d’orientació N-S, amb explotació forestal i conreus itinerants, l’agricultura el 24,3% de la superfície es dóna principalment a l’W arròs, jute, cotó, ananàs i te Densament poblada 292 h/km 2 est 1994, la ciutat principal és Agartala El pla de desenvolupament del govern es dirigeix principalment a solucionar les comunicacions, l’educació i la sanitat, malgrat els problemes que planteja el terreny, el clima i la població nòmada Antic principat, fou integrat…
Trillà
Trillà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, a la vall de l’Aglí.
S'estèn entre la serra que separa aquesta comarca del Rosselló coll de Sant Joan, 807 m alt i el riu, límit septentrional del terme que comprèn, també, un petit sector del curs més baix de l’Adasig, afluent de l’Aglí per la dreta El territori és molt accidentat i en bona part cobert de bosc i de matollar Es conreen 131 ha, destinades bàsicament a la vinya 128 ha, 104 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior Hi ha petites extensions d’hortalisses, arbres fruiters i farratge i el cens ramader és nul La cooperativa vinícola té una capacitat de 8 000 hl El poble 64 h agl…
la Torre de Vilella
la Torre de Vilella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, al límit amb la comarca aragonesa del Baix Aragó, a l’esquerra del riu de Mesquí, límit oriental del terme.
El territori és drenat, a més, per diversos torrents que desguassen directament, per la dreta, al Guadalop El sector meridional és accidentat per la serra de la Ginebrosa 890 m alt, contrafort nord-oriental del Sistema Ibèric la resta del municipi és relativament plana L’agricultura és l’activitat econòmica predominant 987 ha cereals, arbres fruiters, ametllers i, sobretot, oliveres la resta són boscs de pins i alzines i matollars Hi ha bestiar oví i porcí La vila 217 h agl 1981, torredans 611 m alt és al peu de la serra de la Ginebrosa, a l’extrem meridional del sector més pla…
la Bastida de les Alcusses
Poblat ibèric en terme de Moixent (Costera), un dels més ben coneguts del País Valencià.
Excavat en bona part 1927-28 sota la direcció de Lluís Pericot i d’Isidre Ballester i Tormo, pot ésser pres com a prototip de la primera fase ibèrica ss V i IV aC fou destruït i abandonat a la segona meitat del s IV aC Entre les troballes més importants, conservades al Museu de Prehistòria de València, cal destacar el plom de la Bastida , placa amb inscripció en alfabet ibèric meridional o subibèric, dit també turdetà, cas molt rar en territori valencià Des del 1990 s’hi realitzaren treballs importants de consolidació i restauració També s’hi dugueren a terme alguns sondatges que…
península Antàrtica
Península
Península de l’Antàrtida que separa la mar de Weddell de la mar de Bellingshausen.
Coneguda també amb el nom de Terra de Graham, península de Palmer o Terra d’O'Higgins, té 1 500 km de longitud i culmina a 4 171 m Tectònicament i petrogràficament és continuació de la serralada andina, que es prolonga per sota l’oceà pel Scotia Ridge Part d’aquest territori podria ser de caràcter insular, avui soldat per inlandsis Aquesta península ha sofert plegaments i falles i té tres alineaments muntanyosos La costa és molt retallada, amb nombrosos fjorder , illes i canals, on afloren algunes roques eruptives i basàltiques Tocant a la mar de Weddell s’estén la Terra de Coats, en tota…