Resultats de la cerca

Hom el pot considerar un dels millors aquarellistes del Principat de Catalunya els anys següents a la Guerra Civil Espanyola Illustrà un Romancero gitano i moltes altres obres Amb aquarelles seves i texts de Camilo José Cela publicà el volum Barcelona També edità un Viaje artístico por España

Es dedicà a la pintura El 1894 fundà la germandat de Sant Pau i el 1896 la de Jesús Fou president del Centre Tradicionalista, de tendència carlista, des d’on fundà el periòdic El Radical  i diverses associacions benèfiques, mutualistes i literàries, com la secció dramàtica del Patronat Obrer de Sant Josep, que dirigí Escriví obres menors per al repertori teatral de companyies no professionals, bàsicament comèdies com La boina , La neta , Infraganti , No t’apuris , La fi del món i Los corridos , i la sarsuela Lo pecador També signà uns pastorets titulats Lo naixement i adoració de Jesús

Format a Cambridge i als estudis dels arquitectes Ramón Vázquez Molezún i Alejandro de la Sota, actualment és catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Madrid Com a artista plàstic s’inicià dins el corrent de l’art conceptual i participà en els Encuentros de Pamplona i en la Biennal de Venècia del 1978 A partir dels anys vuitanta s’interessà per la pintura L’any 1990 obtingué el Premio Nacional de Artes Plásticas La seva investigació arquitectònica, desenvolupada parallelament en el camp pictòric, se centra en el paper configurador de la llum amb relació a l’estructura i els materials que…

Estudià belles arts a la Reial Acadèmia de Sant Jordi de Barcelona, de la qual esdevingué membre posteriorment És autor del conjunt escultòric de la façana de Sant Antoni a l’església de Vilanova i la Geltrú, el Sant Jordi del Maricel de Sitges i els Àngels del Museu Dalí de Figueres És també autor de diversos monuments públics al Treball Esplugues de Llobregat, La Sirena Pineda de Mar, a Pep Ventura Cornellà de Llobregat, etc Rebé nombrosos guardons i exposà a diversos països europeus i als EUA

Fill de Càrmides La seva inscripció a la peanya del Zeus d’Olímpia informa que fou deixeble d’Hegies i d’Hagelades i que començà a treballar vers el 470 aC El punt culminant de la seva vida artística fou la construcció del Partenó, en temps de Pèricles, que li encomanà la direcció de les obres, segons diu Pausànies Sembla que, per aquest motiu, hom li pot atribuir, bé que no la totalitat de la decoració escultòrica del Partenó, sí la decoració general, el croquis de conjunt del fris de la Panatenees i les figures dels frontons, probablement Per al mateix temple féu l' Atena Pàrtenos La…

Rebé la influència dadaista, però, amb una tècnica expressionista, es dedicà a expressar les sofrences de la classe obrera i de la postguerra L’obrer , 1921 Participà en el grup Neue Sachlichkeit i professà a l’acadèmia de Dresden 1927-33, d’on fou expulsat la seva obra, jutjada decadent, fou parcialment destruïda pels nazis 1933 Després del 1945, es dedicà a l’art religiós

Collaborà amb Dante Gabriele Rossetti en els frescs de l’Oxford Union 1857 i fou l’epígon de la germandat prerafaelita Enemic declarat del realisme i de tot el que és anecdòtic en l’art, pretenia de reflectir només el que és típic o simbòlic De tots els prerafaelites fou el que aconseguí d’apropar-se més a l’art de Mantegna, Carpaccio o Botticelli King Cophetua and the Beggar Maid , 1884, Tate Gallery, Londres, i alhora establí, amb el seu decadentisme i el seu arabesc ondulant, un pont entre l’art dels membres de la germandat i el dels modernistes anglesos Sidonia von Bork 1560, 1860, Tate…

El 1887 féu, a Pont-Aven, el primer quadre sintetista — Pots de grès et pommes París, Musée d’Art Moderne—, tècnica que Gauguin s’apropià i desenvolupà Defensà des de molt aviat l’art de Cézanne Del 1894 al 1904 viatjà per Itàlia, Egipte i la península Ibèrica, cosa que el retornà conscientment a un academicisme italianitzant Conreà també la tapisseria i la illustració de llibres i publicà poemes, assaigs i articles en la Rénovation Esthétique 1905-10

Influït per Filippo Lippi i Domenico Veneziano, féu una pintura refinada que fa pressentir Botticelli Tractà d’incorporar la pintura a l’oli i a l’ou als murals, motiu pel qual moltes de les seves obres no s’han conservat Sobresurten la seva Madonna del Musée du Louvre de París i la Madonna amb el Nen i sants ~1453 als Uffizi de Florència Escriví un dietari Libro dei ricordi , fon t interessant per a l’estudi de l’art de la seva època

Al servei de Cosimo III de Mèdici, l’acompanyà 1668-69 amb la finalitat d’illustrar un llibre de viatges preparat per aquest Entre les seves illustracions hi ha algunes vistes de Barcelona