Resultats de la cerca

Hagué d’acceptar la dominació dels escites, i l’aprofità per a entrenar el seu exèrcit en les tècniques guerreres d’aquells, sobretot en el tir d’arc a cavall Expansionà el regne mede fins a les muntanyes d’Anatòlia i el llac Van, i posteriorment reeixí a expulsar els escites de Mèdia Marxà després contra Assíria, assetjà Nínive i la prengué el 612 amb l’ajuda de Nabopolassar, rei de Babilònia L’expansió posterior del regne fou a les despeses de l’Urartu i de Lídia, amb la qual lluità molt de temps fins a arribar a un tractat de pau pel qual el seu fill i successor Astíages es…

Professor a la Sorbona 1929-60, serví a la Societat de Nacions 1924-38 i durant la Segona Guerra Mundial fou membre del govern francès a l’exili Vicepresident del consell d’estat 1944-60 i representant de França a l’ONU 1946-48 i 1950-51, fou l’autor principal de la Declaració Universal dels Drets Humans 1948 Delegat a la UNESCO, esdevingué president de la Comissió de Drets Humans de l’ONU 1955-57 i de l’Académie des Sciences Morales et Politiques 1962-76 El 1968 rebé el premi Nobel de la pau Escriví diversos tractats de dret i, en collaboració amb R Aron, Trente ans d’histoire,…

Llicenciat en geografia a la Universitat de Barcelona 1972 Professor de la Universitat de Barcelona des del 1972, s’hi doctorà el 1976 amb la tesi El paper de Barcelona en la formació i en l’ordenació del territori de Catalunya Collaborà amb Pau Vila en un estudi sobre Barcelona Barcelona i la seva rodalia al llarg del temps 1974 S’interessà en nombrosos aspectes de la geografia de Catalunya Fires i mercats a Catalunya 1978 El Lluçanès, evolució entre 1950 i 1970 1975, i especialment en l’organització del territori, camp en què publicà, en collaboració amb J Clusa, L’…

Filla d’una família pagesa, féu la carrera del magisteri i exercí de mestra a Argençola Ingressà 1870 en la congregació de carmelitanes descalces missioneres, fundada pel seu oncle Francesc Palau, de la qual fou visitadora fins el 1872 En morir aquest, tornà a la vida seglar, però el xantre d’Osca Sadurní López l’encaminà cap a l’apostolat dels malalts el mateix 1872, a Barbastre, amb la seva germana Maria i una amiga, es constituïren comunitat de germanetes, i l’any següent obriren el primer asil a València germaneta dels malalts desemparats Fou beatificada per Pius XII el 1958 i…

A la dieta de Szekesfehervar 1526 fou elegit rei d’Hongria El seu adversari Ferran d’Àustria es proclamà rei un mes més tard, a Presburg, i Joan Szapolya es declarà vassall del soldà turc Solimà I, per obtenir-ne l’ajut El 1538, després d’una llarga lluita, ambdós reis signaren la pau de Nagyvarad, per la qual es partiren el reialme hongarès l’Hongria occidental restà per a Ferran, i l’oriental, per a Joan una clàusula establia que, a la mort d’aquest darrer, la seva part del territori també passaria als Àustria Szapolya, però, no la respectà i intentà d’assegurar la successió…

Estudià amb Lavignac i César Franck, del qual fou el principal deixeble i cap del grup dels seus seguidors Chausson, Chabrier, Ropartz, Duparc, etc Amb Ch Bordes i FA Guilmant fundà 1894 la Schola Cantorum de París, on fou professor El 1895 dirigí a Barcelona una tanda de la Societat Catalana de Concerts causà una profunda impressió als músics catalans i feu conèixer la música francesa d’aleshores Tornà a Barcelona el 1898 Teatre Líric, el 1908 Liceu, el 1917 Palau de la Música i el 1930 amb l’Orquestra Pau Casals Escriví òperes —amb llibret propi—, com Fervaal 1897 i L’Étranger…

Després de cursar filosofia i lletres a Munic es traslladà a Berlín Oriental 1955 Influït per B Brecht, intentà de superar les doctrines d’aquest i es convertí en un dels seus successors més representatius Les seves obres teatrals interpreten esdeveniments històrics des del punt de vista marxista, com Theaterstücke ‘Peces teatrals’, 1957, Der Müller von Sanssouci ‘El moliner de Sanssouci’, 1958, Der Friede ‘La pau’, 1962 basada en Aristòfanes, Adam und Eva 1973, Ein Gespräch im Hause Stein über den abwesenden Herrn von Goethe ‘Conversa a casa del senyor Stein sobre el senyor von…

Fill d’Edmund Tudor, comte de Richmond, i de Margarida de Beaufort, i cap dels Lancaster, aprofità l’ambient d’hostilitat que hi havia a Anglaterra contra Ricard III i el vencé a la batalla de Bosworth Field 1485 Acabà, així, amb la guerra de les Dues Roses i consolidà la pau en casar-se amb Elisabet, filla d’Eduard IV, hereva dels York Intervingué activament per neutralitzar tots els fronts conflictius casà la seva filla Margarida amb Jaume IV d’Escòcia, instaurà la legislació anglesa a Irlanda 1494, signà un tractat amb Carles VIII de França 1492 i un altre amb els Reis…

Fou rector de Sant Pau de Fenollet el 1782 Favorable a la Revolució, jurà la Constitució Civil del Clergat i fou elegit bisbe de Perpinyà sense l’acord de Roma el 1791 Consagrat a París, publicà una Lettre pastorale de M l’evêque du département des Pyrénées Orientales i una Lettre de comunion écrite au pape par M Deville , atac molt dur contra la cúria romana Tingué un consell espiscopal de 16 membres triats dins el clericat constitucional El 1793 renuncià el bisbat i féu apostasia pública Es retirà a la Torre de França, on treballà a les fargues familiars Abans de morir féu una…

Format a l’Escolania de Montserrat, posteriorment prosseguí els estudis de piano amb JB Pellicer i els de composició amb E Morera i A Vives Mestre de capella a Sitges, parallelament a la seva activitat com a concertista, es dedicà a la composició Del conjunt de la seva obra sobresurten els quatre quartets de corda, un dels quals, el Quartet en re menor , fou premiat per la Generalitat de Catalunya i per la Institució Patxot Pel que fa a la seva obra orquestral, cal destacar el Poema psíquico 1928, la Suite 1929 i els tres Preludis simfònics 1930, dos dels quals foren estrenats per l’Orquestra…