Resultats de la cerca
Es mostren 3943 resultats
Les finances judeoconverses i l’empresa americana
“ Un descendiente de judíos fue quien prestó la llave áurea con que se abrieron las puertas del Nuevo Mundo Luis de Santángel, bisnieto de don Noé Chinillo, suplió las deficiencias del real tesoro, consumido por las guerras, para que Colón pudiese navegar, por mares hasta entonces nunca surcados, hacia las ricas y perfumadas islas del Nuevo Continente ” Així s’expressava, l’any 1918, l’erudit i historiador Manuel Serrano y Sanz en el seu estudi sobre els amics i protectors aragonesos de Colom Val la pena subratllar que la majoria dels amics que podien haver actuat com a protectors de Colom ja…
Matarâm
Història
Antic regne del centre de Java, fundat per una dinastia xivaïta a la meitat del s VIII. Al final del mateix segle, una nova dinastia budista, els Sailendra, feren construir nombrosos monuments.
El soldanat de Matarâm fundat el 1508 dominà l’illa des de les acaballes del s XVI fins al s XVII, que, per la competència de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals, decaigué i desaparegué 1775
sobrecollida
Història
Demarcació històrica del regne d’Aragó per a la col·lecta de l’impost del morabatí i d’altres drets i per a la localització de les duanes o taules de la generalitat.
N'hi havia dotze Jaca, Aïnsa, Ribagorça, Tarassona, Osca, Barbastre, Calataiud, Saragossa, Daroca, Montalbà, Alcanyís i Terol Més tard prengué la denominació de vereda
Gazeta de Valencia
Periodisme
Periòdic en castellà bisetmanal que fou publicat al País Valencià, amb diversos títols, del maig del 1808 al gener del 1815 per a difondre les ordres de la Junta Superior del Regne.
Impresa a València amb el títol de Gazeta de Valencia per Josep Estevan i després per JFerrer d’Orga i per la Imprenta Patriótica del Pueblo Soberano, del desembre del 1810 al gener del 1811 s’anomenà Gazeta de la Junta Superior del Gobierno de Valencia , i Gazeta de la Junta-Congreso del Reino de Valencia fins al novembre del 1811 Ocupada la ciutat pels francesos, passà a Alacant, on fou publicada per Nicolau Carratalà amb el títol de Gazeta del Reino de Valencia juliol del 1812 — juliol del 1813 Després de la retirada de les tropes de…
Tractat de Brussel·les
Història
Acord d’aliança defensiva i de coordinació econòmica signat a Brussel·les, el 12 de març de 1948, per França, Holanda, Bèlgica, Luxemburg i el Regne Unit, amb una validesa de 50 anys.
El 1955, amb l’adhesió d’Itàlia i l’Alemanya Federal, el pacte serví de base a l’articulació de la Unió Europea Occidental Unió Europea
Liber iudiciorum
Història del dret
Compilació de lleis formada al segle VII, al regne visigòtic, per iniciativa de Recesvint en el vuitè concili de Toledo (653) per tal d’unificar la legislació dels gots i dels hispans.
Probablement era ja acabada en 654-655 Els diversos elements que integren el recull conserven llur personalitat i indicació de procedència 319 lleis, dites antiqua —algunes amb l’expressió emendata —, són anteriors a Recared, i 192 són de sobirans posteriors, fins a Recesvint, amb 15 capítols de filosofia política extrets de les etimologies isidorianes Ervigi en feu una revisió el 681 afegint-hi altres lleis i esmenant-ne encara hi foren introduïdes després noves lleis, fins al regnat d’Ègica Abasta els drets polític, civil, penal i processal i en petita part afecta el dret eclesiàstic La…
altaic | altaica
Etnologia
Individu d’un poble turc de Sibèria, que habita a la república de Gorno-Altaj (Rússia), de tipus mongòlic, també anomenat calmuc muntanyenc o calmuc blanc perquè habità el regne mongol occidental.
És un poble tradicionalment pastor rens i caçador, si bé alguns també són agricultors S'agrupen en lligues de famílies de les quals surten els prínceps Originàriament xamanistes, es convertiren només externament al cristianisme ortodox Actualment estan fortament russificats Són uns 45 000 individus
marquesat de Vilana
Història
Títol concedit al Regne de Nàpols el 1750 a Antoni de Millars, òlim de Peguera i de Vilana-Peguera, senyor de Monells i Toloriu i nebot del primer marquès austriacista de Vilana.
El succeí el seu fill Francesc de Paula de Millars, òlim de Peguera i de Camps, que morí sense fills el 1810 Passà als De las Infantas, cognomenats Millars
Tràcia
Geografia històrica
Pràcticament correspon a la conca del Marica, i s’estén des del vessant meridional de la serralada Balcànica, al N, fins a les costes de la mar Egea i de la mar de Màrmara, al S, i de les costes de la mar Negra i l’estret del Bòsfor fins a la vall del riu Mesta, que n'assenyala el límit occidental La seva extensió ha variat molt al llarg de la història, i en l’antiguitat hom havia considerat el Danubi com el límit N Hom hi distingeix un sector occidental, que correspon a la Tràcia grecobúlgara, més muntanyós, dominat per la serralada dels Ròdope, amb altituds superiors als 2 000 m, que separa…
Felip Mateu i Llopis
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Numismàtica i sigil·lografia
Numismàtic, historiador, arxiver i bibliotecari.
Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València el 1923 i es doctorà en història a Madrid el 1926 amb la tesi La ceca en Valencia , un estudi sobre la seca de València des de les primeres emissions de Jaume I fins a l’abolició dels Furs, tema que li suggerí l’erudit valencià Josep Rodrigo i Pertegàs El 1930 ingressà al Cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs i la seva primera destinació fou la direcció del Museu Arqueològic i la Biblioteca Provincial de Tarragona Aquell mateix any començà a participar activament en el si del moviment nacionalista,…
, ,