Resultats de la cerca
Es mostren 9508 resultats
el Glorieta

Vall del riu Glorieta
© Xevi Varela
Curs fluvial (altres)
Afluent del Francolí per la dreta; neix a les muntanyes de Prades, sota els Motllats, dins el terme de Mont-ral (Alt Camp).
Travessa el terme d’Alcover, on s’obre a la plana, separa els del Rourell i de Vilallonga Tarragonès i desguassa al del Morell Hom n'havia aprofitat l’aigua, després d’establir un seguit de molins, per a la producció elèctrica, en petites centrals, i actualment l’aprofita per a establir, amb comunitats de regants, llenques de regadiu
dietilamina
Química
Amina secundària obtinguda per metilació de l’amoníac amb iodur d’etil i ulterior separació de les formes mono-, di- i trimetilades.
És un líquid incolor que bull a 55,5°C, i miscible amb aigua Té un caràcter fortament bàsic És emprada en la indústria del petroli i del cautxú sintètic, en l’obtenció de colorants i medicaments i també com a solvent i com a agent de flotació És fortament irritant de la pell i de les membranes mucoses
suc vacuolar
Biologia
Solució aquosa molt fluida, de caràcter gelatinós, continguda en els vacúols, constituïda per substàncies minerals (com ara sulfats, nitrats, clorurs, fosfats, etc) i orgàniques (com ara àcids orgànics, glúcids —especialment sacarosa, glucosa i tanins— i lípids).
En els vacúols s’acumulen substàncies de reserva i substàncies procedents de totes les vies metabòliques de degradació tòxiques per al citoplasma que les produeix El suc vacuolar permet al citoplasma de conservar el grau d’imbibició convenient L’entrada d’aigua del medi a l’interior de la cèllula, per osmosi, té com a conseqüència la turgència cellular
bàlsam de Tolú
Botànica
Farmàcia
Bàlsam obtingut de l’arbre Myroxylon balsamun
, papilionàcia de l’Amèrica Central; es presenta en forma de masses toves, sòlides i trencadisses, que s’estoven naturalment i adopten la forma del recipient que les conté.
Es aromàtic i de gust agradable, soluble en alcohol i insoluble en aigua, tot i que li comunica l’olor i el gust Els seus principis actius són els mateixos que els del bàlsam del Perú, però predominen l’àcid cinàmic i els components resinosos és emprat com a anticatarral en forma de xarop o de píndoles
pentòxid d’arsènic
Química
Sòlid blanc deliqüescent, metzinós, que es fon a 315°C, conegut també per anhídrid arsènic.
Soluble en alcohol i aigua amb la qual forma àcid arsènic És obtingut per deshidratació tèrmica de l’àcid arsènic a 200°C A 400°C es descompon en anhídrid arsenós i oxigen Amb els àlcalis forma arsenats És emprat com a substància de partida per a la fabricació d’arsenats per a insecticides i per a obtenir colorants
2-amino-2-metil-1-propanol
Química
Líquid incolor que bull a 165°C, o sòlid cristal·lí que es fon a 31°C, anomenat també isobutanolamina.
És miscible amb aigua i soluble en alcohols i és obtingut reduint el compost nitrat corresponent És emprat com a absorbent de gasos àcids, en síntesi orgànica i, en forma de sabó, com a emulsionant d’olis minerals, greixos i ceres, en productes cosmètics, poliments, taladrines, productes per a les indústries tèxtil i del cuir, etc
boira de mescla
Meteorologia
Boira lleugera i de curta durada que es forma per la mescla de dues masses d’aire humit, però no saturades, amb temperatures diferents.
La mescla de masses d’aire no saturades en proporcions i temperatures adequades pot produir la saturació i la posterior condensació en les petites gotes que formen la boira, però la quantitat d’aigua condensada, i, per tant, la boira resultant, no és gaire important gràcies a l’efecte del despreniment de la calor latent de condensació
estiloníquia
Protistologia
Gènere de protozous ciliats de la subclasse dels espiròtrics, de l’ordre dels hipòtrics, que presenten el cos aixafat dorsiventralment.
Llurs cilis s’aglutinen i formen els cirrus, a la part ventral de l’animal hi ha també alguns cilis de funció tàctil a la part dorsal Els cirrus són forts, punxeguts i amb moviment coordinat, a manera de potetes Les estiloníquies avancen arrossegant-se sobre la superfície dels suports, i no neden Habiten a l’aigua dolça
oleïna
Química
Oleïcultura
Triglicèrid de l’àcid oleic (glicèrid).
Forma part de la majoria de greixos i olis vegetals, constituint al voltant del 80% de l’oli d’oliva És un líquid oliós, més lleuger que l’aigua, que se solidifica a -5,5°C Hom l’obté dels olis vegetals refinats És emprada per a la preparació d’àcid oleic i com a lubrificant tèxtil
àcid metansulfònic
Química
Àcid sulfònic derivat del metà per substitució d’un hidrogen per un grup -SO3H.
Com l’àcid sulfúric, és molt higroscòpic, fortament àcid i soluble en aigua i en dissolvents polars Es presenta en forma totalment ionitzada en dissolució aquosa i en la majoria dels dissolvents orgànics Hom l’utilitza com a catalitzador en polimeritzacions, alquilacions, transesterificacions, eterificacions i deshidratacions Té una acció més suau i selectiva que la de l’àcid sulfúric