Resultats de la cerca
Es mostren 25785 resultats
Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans
Política
Organització política constituïda el 1969 partint de l’escissió, produïda l’any anterior, del sector més jove i esquerranista del Front Nacional de Catalunya.
Influïda pels fets de Maig francesos, prengué com a àmbit d’actuació els Països Catalans —fou present al País Valencià d’ençà del 1974, i a les Illes des del 1976— En foren dirigents destacats Joan J Armet, Jaume Fuster i Josep Guia Integrà l’independentisme en el marc teòric marxista i volgué mobilitzar les classes populars catalanes per a l’assoliment de l’Estat Socialista dels Països Catalans Una escissió del 1974, a propòsit de la discussió sobre la lluita armada, formà el PSAN-Provisional, de caràcter més radical, que el 1979 donà lloc a Independentistes dels Països Catalans El PSAN…
Junts pel Sí
Política
Coalició electoral creada per a concórrer a les eleccions del Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015.
Creada amb l’objectiu d’aconseguir una majoria al Parlament per a assolir la plena sobirania de Catalunya com a Estat, es presentà públicament el 20 de juliol Amb una preponderància de la societat civil, incloïa personalitats no adscrites a partits polítics En fou nomenat president Jordi Turull substituït el juliol del 2017 per Lluís Corominas L’antic eurodiputat i exmembre d’ICV Raül Romeva fou designat cap de llista per Barcelona, i Carme Forcadell i Muriel Casals, expresidentes de l’ Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural , ocuparen el segon i el tercer lloc, respectivament Altres…
corregiment de Barcelona
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya creada pel decret del governador general francès Augereau el 6 de març de 1810.
El seu corregidor era ajudat pels sotscorregidors de Barcelona, de Manresa i de Vic Comprenia el territori que aproximadament tingué després la província el 1833 Perdurà fins a l’annexió de Catalunya a l’imperi francès 1812
Ramon Martí i Alsina

Ramon Martí i alsina, Autoretrat (1875)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor.
Orfe de pare a l’edat de vuit anys, malgrat les dificultats econòmiques pogué estudiar dibuix a l’escola de Llotja 1840-44 i obtenir alhora el títol de batxiller en filosofia 1845 Al començament combinà una gran activitat com a retratista —especialment a Mataró, la ciutat natal de la seva mare— amb la traducció de llibres del francès i, fins i tot, escrivint drames en vers d’influència romàntica, que no arribaren a ésser mai publicats Casat amb Carlota Aguiló 1860, obtingué poc temps després, per oposició, la càtedra de professor d’aritmètica i geometria a l’escola de Llotja 1852 i, més…
el Baix Empordà

Comarca
Comarca de Catalunya, una de les dues comarques en què és dividit l’Empordà.
La geografia Cap de comarca, la Bisbal d’Empordà Hom l’anomena popularment l’ Empordanet La part plana de la comarca és essencialment la depressió de l’Empordà, formada per la conca baixa del Ter i gairebé tota la del Daró consta d’un sector d’aiguamolls llaunes , que rebutjaren el poblament fins a la colonització arrossera, i dels fondals de l’interior Una fossa tectònica enllaça aquesta plana amb la badia de Palamós el corredor de Palafrugell, seguit per la riera d’Aubí Una altra fossa, més petita, enllaça la depressió de la Selva amb el port de Sant Feliu de Guíxols la vall d’Aro Dins la…
Agència Catalana de l’Aigua
Empresa pública de la Generalitat de Catalunya fundada el 1998, adscrita al departament de medi ambient i habitatge.
S'ocupa de dictar la política i la gestió en matèria d’aigües dins el marc territorial de Catalunya Es fonamenta en els principis de la directiva marc de l’aigua, que s’inspiren en el principi de la sostenibilitat S'estructura en sis demarcacions Girona, Tordera- Besòs, Llobregat-Foix, Tarragona, Lleida i Terres de l’Ebre Duu a terme actuacions de formació seminaris, congressos, etc, de millora de la disponibilitat i la qualitat de l’aigua, de reducció de riscos i d’educació ambiental
pirral
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda siciliana d’or o d’argent feta encunyar per Pere II de Catalunya-Aragó i Constança (1276-85).
El pirral d’or equivalia al tarí i pesava 4,35 grams El pirral d’argent , de pes entre 3,25 i 2,80 grams els més lleugers, representava el croat barcelonès, de 3,10 grams, i hi equivalia sensiblement Uns i altres portaven l’escut amb els pals de Catalunya a l’anvers i al revers l’àguila de Sicília
l’Alt Empordà

Comarca
Comarca de Catalunya, una de les dues en què es divideix l’Empordà.
La geografia Cap de comarca, Figueres És constituïda fonamentalment per una plana, però també inclou els vessants de les muntanyes que l’encerclen pel N i l’W La plana de l’Empordà, amb les característiques tanques de xiprers © Fototecacat Pel S i el SW, el límit de la comarca amb el Pla de l’Estany, el Gironès i amb el Baix Empordà és d’ordre purament humà, ja que continuen la mateixa plana Vers l’E s’obre a la mar Mediterrània i forma el golf de Roses La plana és el sector més important de la comarca, tant per l’extensió com pel seu significat econòmic Tectònicament, és una àrea enfonsada…
Cypsela
Revista de prehistòria i arqueologia editada pel Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona, pertanyent al Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Pren el seu nom de la ciutat de Cypsela, esmentada en el periple d’Aviè S'hi han publicat principalment treballs sobre Catalunya Des del 1998 ha pres una nova orientació, centrada en la publicació de treballs de prehistòria i protohistòria
guerra dels Infants de la Cerda
Història
Període de guerres civils entre Castella i Catalunya-Aragó (1289-1304) ocasionades per la successió al tron castellà d’Alfons X.
Aquest monarca, havent fracassat les seves aspiracions al regne de Navarra, retirà el seu ajut al seu fill Sanç i intentà de trobar una solució de compromís que permetés als infants de la Cerda de conservar alguns drets sobre el regne castellà Sanç, ajudat per la noblesa i les ciutats, s’oposà als designis del seu pare i, davant l’ajut que el rei Felip III de França oferia als seus nebots Blanca, la mare dels infants, era germana de Felip, hagué d’aliar-se amb Pere II de Catalunya-Aragó Mort Alfons, Sanç Sanç IV de Castella, que no es volia enemistar amb Roma, contrària als…