Resultats de la cerca

Pioners de la cançó al País Valencià adaptaren al català cançons de diversos intèrprets francesos com ara Georges Brassens, Jacques Brel, Gilbert Bécaud, etc Enregistraren el primer disc el 1964 Posteriorment, a la fi de la dècada dels seixanta, el grup es dissolgué L’any 1976 el grup reaparegué amb el nom Lluís Miquel i Quatre Z i enregistrà el disc 11 cançons i un adéu Així mateix contribuí decisivament a la creació dels estudis valencians d’enregistrament Tabalet

Cursà estudis a Llotja i es titulà el 1866 Soci fundador de l’Arqueològica de Barcelona És autor d' Apunts per una monografia de la catedral basílica de Barcelona 1879, reeditats el 1892 La seva obra arquitectònica més coneguda és el Collegi de Jesuïtes del carrer de Casp de Barcelona 1884 Fou comanador de l’orde d’Isabel la Catòlica i del Crist de Portugal Guanyà diploma honorífic a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1882

Des del 1870 residí a Xile, on estudià Amplià estudis a París 1886-92 Professor de química orgànica de la Universidad de Santiago, de química inorgànica a l’Escuela de Farmacia 1894 i de química i mineralogia a l’Instituto Pedagógico 1907-32, fou degà de la facultat de ciències de la Universidad de Chile i director 1934 de l’Escuela de Química y Farmacia Publicà Química orgánica introducción histórica 1904 i La obra de Berthelot 1929

Després d’haver estudiat al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, guanyà el premi Barrientos i amplià estudis a París 1935-36 amb Louis Bleuzet Més tard estudià a Düsseldorf 1940 i actuà com a solista per Alemanya i Suïssa Professor del Conservatori Municipal de Música i del del Liceu, fou solista d’oboè i ocasionalment de corn anglès de l’Orquestra Simfònica del Liceu, de l’Orquestra Municipal i de l’Orquestra Ciutat de Barcelona

Mestre d’escola elemental, fou director de l’arxiu històric de l’Alguer Des del 1929 collaborà en nombrosos diaris i revistes amb articles i poesies, aquestes en català de l’Alguer, i obtingué diversos premis La seva obra poètica —d’índole, en general, intimista— no ha estat recollida, però és un autor popular a l’Alguer gràcies a algunes composicions seves que han estat musicades Fou fundador i primer secretari del Centre d’Estudis Algueresos

Fou director de la Biblioteca Nacional i membre de l’Academia Española 1905 Es dedicà a l’estudi de la vida i les obres d’autors clàssics, com Luis Barahona de Soto 1903 i Pedro Espinosa 1907, i a l’edició de texts anotats, i s’especialitzà en estudis cervantins, com les edicions crítiques de diverses Novelles Exemplars i sobretot del Quixot edició definitiva, 1947-49, obra encara útil per l’interès de les seves anotacions

Després dels seus estudis d’arquitectura, que l’influïren fortament, conreà exclusivament la pintura El 1924 fundà el grup K, tot mantenint contactes amb el grup De Stijl de Leiden Membre del Cercle et Carrée 1930, participà en la fundació del grup Abstraction-Création, a París 1932 Fou fidel al neoplasticisme, però l’adaptà al seu propi estil a les seves obres, titulades sempre Composició , en substituí les verticals, les horitzontals i els quadrats per diagonals i triangles

Fou alumne dels Reales Estudios de Madrid, oïdor i governador de la sala del crim de València i diputat a les corts de Cadis Un seu germà, Antolí Villafanye i Andreu Castelló de la Plana 1762 — , cursà els mateixos estudis, treballà a les ambaixades de Lisboa, Viena i París i fou oficial de la secretaria d’estat Un altre germà, Dídac Villafanye i Andreu Castelló de la Plana 1765 — , fou advocat i treballà a la chancillería de Granada

Professor a la Universitat d’Amsterdam 1892 i de Leiden 1899-1926, publicà estudis sobre lingüística indoeuropea, sobre el basc Beiträge zu einer vergleichenden Lautlehre der baskischen Dialecte , ‘Contribucions a una fonètica comparada dels dialectes bascs’, 1903 De oudere lagen van de Baskische-Woordenschat , ‘Els estrats antics del lèxic basc’, 1942, i Gestaafde en vermeende affiniteiten van het Baskisch , ‘Afinitats segures i suposades del basc’, 1946 i sobre llengües americanes, com l’esquimal i l’algonquí

Estudià en l’acadèmia de la força aèria Žukovskij i posteriorment desenvolupà l’estudi dels motors d’aviació El 1931, juntament amb Korol’ov, Cander i Pobedonosčev fundà el GIRD grup d’estudis de propulsió coet que s’orientà vers l’estudi i desenvolupament de coets amb propulsant líquid Sota la direcció de Korol’ov participà en els primers projectes de satèllits artificials i sondes lunars i planetàries soviètiques Exercí la docència a l’institut Bauman