Resultats de la cerca

Combinà els estudis de dret amb els de música al Conservatori de Zuric En 1937-38 fou secretari i assistent del director Hermann Scherchen a Budapest i a Viena Posteriorment tornà a Suïssa, on treballà com a crític musical al mateix temps que estudiava amb Wladimir Vogel Fou en aquesta època que entrà en contacte amb el dodecatonisme El 1957 fou nomenat director de la Ràdio Alemanya del Nord a Hamburg, i dos anys després, director de la Staatsoper d’Hamburg Posteriorment dirigí l’Òpera de París 1973-80 Del catàleg de la seva obra, són molt apreciats el Concert des échanges 1964,…

Es formà bàsicament a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i orientà la seva carrera com a pianista El 1942 fou nomenat catedràtic de piano al mateix centre i el 1967 n’assolí el càrrec de sotsdirector Alguns dels molts deixebles que tingué han esdevingut, posteriorment, personalitats importants dins el panorama musical català, com és el cas, per exemple, d’Antoni Ros Marbà Les seves composicions estan molt arrelades a la tradició Autor de diverses sarsueles, entre les més populars destaquen La embajada en peligro , El caballero del amor i Romanza húngara Es dedicà…

Feu els estudis musicals al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, on fou deixeble de composició de Gabriel Balart, i en acabar-los fou guardonat amb el primer premi de contrapunt i fuga El 1889 fou nomenat professor de solfeig elemental en el mateix centre i el 1900, de solfeig superior, i més endavant també hi impartí les classes de composició, en qualitat de professor auxiliar Compongué motets, peces per a orquestra i música religiosa Entre les seves obres es poden esmentar Mar tranquilla , per a piano, les cançons Flor d’infantesa , Juleika i La fuga , dues misses de…

Fou membre del cor de la seu manresana del 1775 al 1777, i es formà en orgue amb Ramon Patzí i en violí amb Josep Capdevila L’any 1783 fou nomenat organista de la catedral de Solsona, de la qual obtingué la plaça de mestre de capella el 1793 El 1809 substituí Joan Patzí en el càrrec de mestre de capella de la catedral de Manresa L’obra seva més antiga amb datació segura és del 1782 La producció musical d’aquest autor és formada per nombroses obres, conservades a l’arxiu de la seu de Manresa, sobretot villancicos , pertanyents al període solsoní La seva música gaudí d’una bona recepció tant en…

Deixeble de Josep Reig, mestre de capella de Santa Maria del Mar, el 1669 assumí aquest càrrec interinament Cinc anys després en fou nomenat mestre en propietat, activitat que dugué a terme fins a la seva mort Només es coneixen vuit obres d’aquest autor -quatre de litúrgiques i quatre de música de romanç-, perquè moltes foren destruïdes en l’incendi de l’arxiu de la basílica de Santa Maria del Mar el 1936 cal destacar-ne tres a quinze veus, un joc sencer de completes, el càntic Nunc dimittis i el villancet Atención, atención , que el situen en la pràctica dels recursos habituals…

La seva formació musical tingué lloc a l’Escolania de Montserrat El 1689, després del canvi de la veu, ingressà en l’orde benedictí B Saldoni destaca el seu "notable i extraordinari aprofitament" en els estudis musicals, per la qual cosa fou nomenat mestre de l’Escolania i de la capella del monestir, on ocupà, a més a més, diversos càrrecs de responsabilitat, entre els quals el de mestre de novicis Autor de diverses obres litúrgiques i de romanç, que desaparegueren en l’incendi del 1811, resta el testimoni escrit del seu prestigi, que el situava, segons Saldoni, "entre els músics…

Deixeble de FX Haberl a Ratisbona, el 1948 fou nomenat mestre de capella de la basílica de Sant Marc de Venècia, i quatre anys més tard, de la Capella Sixtina Considerat un dels compositors de música sacra més importants de l’època, alguns dels seus oratoris foren molt apreciats a les primeres dècades del segle XX, com ara La Passione di Cristo secondo San Marco 1897 o Il Giudizio Universale 1904 Deixà vint-i-cinc misses, algunes de les quals esdevingueren habituals a tot el món catòlic Molt influïda per la polifonia italiana del segle XVI i pel llenguatge romàntic,…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare i els prosseguí amb Cerracchini A nou anys debutà com a pianista, i quan en tenia onze fou nomenat membre honorífic de l’Accademia Filarmonica de Roma Posteriorment continuà la seva formació musical a Anglaterra amb C Potter piano i HG Blagrowe violí El 1845, de retorn a Itàlia, s’establí a Bolonya, on estudià amb G Rossini i fou professor del Liceo Musicale El 1848 tornà a Anglaterra per dedicar-se a l’ensenyament del cant, primer privadament i, a partir del 1856, a la Royal Academy of Music Alumnes destacats seus foren Grisi, Patti,…

Estudià al Conservatori de Santa Maria de Loreto, a Nàpols, amb Francesco Durante, que hi exercí una gran influència El 1777 fou nomenat director titular de l’orquestra d’aquest conservatori El 1807, amb Giovanni Paisiello i Giovanni Tritto, dirigí aquesta institució des del 1808 anomenada San Pietro a Majella i en dissenyà els plans d’estudi fins el 1817, que fou substituït per Nicola Zingarelli D’esperit eminentment conservador, s’oposà a les innovacions de WA Mozart i FJ Haydn Compongué dues òperes, avui perdudes, però el més significatiu de la seva producció és la música…

Entrà a formar part de la capella de música de la Christ Church de Dublín El 1844 esdevingué organista d’aquella església i alhora del Trinity College, on començaren els seus vincles amb l’ensenyament universitari Es llicencià i posteriorment 1851 es doctorà en música, i el 1861 esdevingué professor a la universitat Durant bona part de la seva vida fou director de corals, de primer de tipus universitari, una tasca que compaginà amb l’exercici de les organisties El 1862 es convertí en organista a la catedral de Saint Patrick, un dels llocs més preuats de tot Irlanda El 1873 fou nomenat…