Resultats de la cerca
Es mostren 5768 resultats
Magúncia
Ciutat
Capital del land de Renània-Palatinat, Alemanya, a la vora esquerra del Rin, enfront del punt d’aiguabarreig amb el Main i de la ciutat de Wiesbaden.
És un centre comercial i industrial, situat al límit entre l’Alt Rin i el Baix Rin, a la zona dels turons del Rheingau, coberts de vinya És port fluvial Té una indústria diversificada fusta, ciment, productes químics, maquinària, vidre, cervesa És un centre administratiu i cultural important Hi ha universitat, fundada el 1477, i és seu d’un arquebisbat L’antiga Magontiacum dels romans fou capital de la Germània Superior Seu episcopal des del 747, amb sant Bonifaci, al s XIII fou la ciutat més important d’Alemanya i la capdavantera de la lliga de Renània El 1356 els arquebisbes de…
encíclica
Cristianisme
Document oficial del papa mitjançant el qual exerceix el seu magisteri ordinari.
El terme, que significa ‘circular’ i que apareix ja als VII restà fixat en aquest sentit als XVIII Hom sol conèixer i citar les encícliques indicant-ne les paraules inicials Rerum novarum , Mit brennender Sorge , Humani Generis , Pacem in terris , Ecclesiam suam , etc Sobre el problema de l’autoritat d’una encíclica, força debatut actualment, hom pot dir que l’adhesió demanada als catòlics afecta més llur obediència al servei pastoral del papa que no llur fe pròpiament dita Durant el pontificat de Joan Pau II, aquest escriví…
teixidor de lli
Història
Oficis manuals
Menestral que fabricava teixits de lli; normalment treballava també el cotó i el cànem (en especial al País Valencià), i a vegades la llana.
A diferència dels teixidors de llana, eren menestrals independents, si bé la indústria del lli no tingué al Principat la mateixa difusió que la draperia A Barcelona, el gremi de teixidors de lli i de cotó fou creat als XIV ordinacions del 1325 i el 1394 i rebé nombroses disposicions i privilegis durant els s XV 1402, 1466, XVI 1550, 1599 i XVII 1662-69 Durant el XVIII el gremi mantingué la seva cohesió interna, però sense participar gaire de l’embranzida econòmica de la centúria Al Principat hi hagué gremis de teixidors de…
diacronia
Lingüística i sociolingüística
Manera de considerar els fets lingüístics des del punt de vista de llur evolució.
Fins als XIX els estudis lingüístics tenien una orientació predominantment diacrònica, car el coneixement de l’evolució de la llengua constituïa una part de la història d’un poble A més, hom cercava en els factors històrics substrat, superstrat, colonitzacions, etc les causes de les vicissituds d’un domini lingüístic Els iniciadors de la distinció entre diacronia i sincronia foren Gaberenz i, especialment, Saussure, però hom en troba precedents, als XVIII, en l’obra de Thurot Saussure donà la prioritat a la sincronia, car la dimensió…
segona guerra Púnica
Història
Fet d’armes entre Roma i Cartago que tingué lloc els anys 219-201 aC.
Partí de les bases que els cartaginesos havien establert alS de la península Ibèrica, especialment Cartago Nova Cartagena, per compensar les pèrdues a Sicília Anníbal projectà l’atac directe a Roma, en una expedició per terra El primer episodi fou la presa de Sagunt, aliada dels romans, que es defensà aferrissadament Un cop dominada, Anníbal, amb un gran exèrcit, travessà els Pirineus i els Alps, seguint una ruta molt discutida en els detalls, penetrà a Itàlia, on aconseguí grans victòries batalles de Trebia i Trasimè, però no s’atreví a assetjar Roma i…
Sant Martí de la Morana
Poble
Poble (551 m alt.) del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), entre Gra i la Morana .
L’església Santa Maria depèn de la de Guissona El lloc és esmentat el 1099 la senyoria pertanyia a la collegiata de Guissona Als XIX formà un municipi amb la quadra de Nial actualment del municipi de Guissona
Moray Firth
Badia
Badia de la mar del Nord, al NE d’Escòcia.
Terra endins, la península de Black Isle la divideix, i forma el Cromarty Firth, al N, i el Firth of Inverness, alS En forma d’embut, a l’embocadura té 60 km de llarg per 33 d’ample
castell de Montessor

Castell i vilatge de Montessor
© Fototeca.cat
Castell
Castell del comtat d’Urgell, esmentat als s. XII i XIII, les restes del qual es troben al despoblat de Montessor, al municipi d’Os de Balaguer (Noguera).
Hi ha l’antiga església que el 1103 fou donada al monestir d’Àger i les restes del castell de Montessor , un dels castells del comtat d’Urgell, esmentat als s XII i XIII Es despoblà al s XIV
Gènova
Nucli
Poble i nucli residencial del municipi de Palma (Mallorca), al vessant oriental de la serra de na Burguesa, a ponent de la ciutat.
Es formà als XIX El 1860 fou construïda l’actual església Sant Salvador, erigida en parròquia el 1911 Prop seu hi ha les coves de Gènova , d’origen càrstic, descobertes el 1906 i obertes al públic el 1945
Garigliano
Riu
Riu d’Itàlia que forma el límit entre les regions del Laci i la Campània (158 km).
És constituït per l’aiguabarreig dels rius Liri i Rapido Corre entre la turonada calcària dels Aurunci, a l’W, i el Monte Camino, a l’E, i desemboca a la mar Tirrena al S del golf de Gaeta