Resultats de la cerca

L’entitat organitzà dos Campionats de Catalunya escolars Els presidents han estat Miquel Ferré 1989-98, Javi José 1998-2007 i Antoni Bel des del 2008 Els dos darrers foren jutges de línia durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Té 40 socis i 25 practicants

Són interessants els epistolaris de Pietro Giordani, Giacomo Leopardi, Friedrich von Schiller amb Johann Wolfgang von Goethe, Wilhelm von Humboldt i Theodor Körner, Madame de Sévigné i Miguel de Unamuno Als Països Catalans, a l’edat mitjana, es destaquen els reculls de cartes reials, especialment a partir de Pere III a l’època del Renaixement, els epistolaris de la família Borja en català, de Lluís Vives en llatí, d’Estefania de Requesens en català i d’Antoni Agustí en llatí, català i castellà Del s XVIII, han estat publicats els epistolaris de fra Ginebró Serra, de Josep Finestres, de…

D’aparició irregular, sortí del 23 d’agost al 20 de setembre de 1812 i del 7 al 30 d’abril de 1813, que fou prohibit Durant aquesta interrupció, l’únic redactor feu aparèixer la Lluna Patriòtica Mallorquina  28 de març i 1 d’abril de 1813 i més tard, del 6 de juny al 22 de juliol, el Nou Diari de Buja Es tracta, doncs, d’una sola collecció, impresa per Sebastià Garcia i en tres casos per Antoni Brusi i Felip Guasp, d’un total de 34 números i 153 pàgines Escrit en llengua colloquial i dialectal, defensà l’absolutisme i atacà el focus liberal, concretat en l’ Aurora Patriótica Mallorquina  i…

Relació de guardonats 1969 Jordi Rubió i Balaguer 1970 Joan Oliver 1971 Francesc de B Moll 1972 Salvador Espriu 1973 JV Foix 1974 Manuel Sanchís i Guarner 1975 Joan Fuster 1976 Pau Vila 1977 Miquel Tarradell 1978 Vicent Andrés i Estellés 1979 Manuel de Pedrolo 1980 Mercè Rodoreda 1981 Josep Maria de Casacuberta 1982 Josep Maria Llompart 1983 Ramon Aramon i Serra 1984 Joan Coromines 1985 Marià Manent 1986 Pere Calders 1987 Enric Valor 1988 Xavier Benguerel 1989 Marià Villangómez 1990 Miquel Batllori 1991 Miquel Martí i Pol 1992 Joan Triadú 1993 Tomàs Garcés 1994 Jordi Sarsanedas 1995 …

Estudià als escolapis d’Igualada, entrà al noviciat de l’Escola Pia de Moià el 30 de juliol de 1876 i professà l’1 de setembre de 1878 Restà a Moià, on estudià francès i tingué cura de la sagristia i de l’oració contínua amb els alumnes més petits de l’escola Cursà els estudis eclesiàstics a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó Dotat per a les manualitats, féu les funcions d’encarregat del manteniment a les cases on residí S'inicià en el magisteri a Balaguer el 1885 Residí en els collegis cubans de Guanabacoa i de Camagüey 1891-99 i, de nou a Catalunya, en els de Palma Mallorca,…

Amb motiu de l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 , es desenvolupà, parallelament, un programa cultural i educatiu iniciat el 1988 amb el Pòrtic Cultural, on actuà Montserrat Caballé i Freddie Mercury, entre altres actes El 1989 fou declarat l’Any de l’Esport i s’inaugurà una exposició permanent de temàtica esportiva L’any següent, el de les Arts, es destacà el patrimoni modernista de la ciutat i el 1991, declarat l’Any del Futur, es presentà el projecte “Casa Barcelona”, que destacà les noves tendències en el disseny Amb la voluntat de promoure la interculturalitat es feu una…

Fill d’ Antoni Caralps i Massó  i germà d' Antoni Caralps i Riera  Es llicencià el 1965 per la Universitat de Barcelona i s’especialitzà en cirurgia toràcica com a resident a la Ciutat Sanitària de Terrassa 1965-67, on amb el seu pare dugué a terme els primers trasplantaments experimentals de cor i cor-pulmó en animals en condicions d’hipotèrmia profunda Posteriorment amplià estudis al Maimonides Medical Center de Nova York 1967-71 Instructor clínic de cirurgia a la State University de Nova York 1971-72, resident de cirurgia vascular a la Universitat d’Illinois,…

Fou ordenat el 1882 i es llicencià en teologia i en dret canònic a Toledo 1885-86 Essent rector de Porreres dugué a terme la restauració del santuari de Monti-Sion Fou canonge magistral de la seu de Mallorca 1893-98, catedràtic al seminari i vicari capitular a la mort del bisbe Cervera 1897, i el 1898 fou nomenat bisbe de Mallorca a instàncies del clergat de la diòcesi Tingué com a vicari general Antoni M Alcover Del punt de vista religiós destaquen les seves pastorals, la reforma del pla d’estudis del seminari i la introducció dels nous corrents litúrgics i la condemna de l’…

Vida Fill del músic de capella Jacint Juncà La catedral de Vic fou, probablement, el lloc on es formà, sota el mestratge d’Antoni Jordi El 1789 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral de Tarragona, en la qual succeí al mestre Antoni Milà Feu oposicions, infructuosament, per als mestratges de capella de les seus de València 1793 i Granada 1796 Autor de més de dues-centes obres, la major part d'elles es conserven a la seu de Tarragona Compongué abundant música litúrgica —motets, responsoris, lamentacions— i música religiosa en romanç —villancets, càntics…

Antoni Tremulles I Girona — Falset, Priorat ~1630 contractà el retaule de Sant Ramon per a l’església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès el 1605 El seu fill Antoni Tremulles II Falset, Priorat — Vilafranca del Penedès 1678 treballà a Valls entre el 1639 i el 1670 D’aquest escultor eren germans els també escultors Josep Tremulles Vilafranca del Penedès 1603 — , que residí molts anys a Valls i tingué taller a Barcelona, d’on era ciutadà el 1647, quan contractà el retaule major de Santes Creus, i Llàtzer Tremulles I Vilafranca del Penedès 1605 — Perpinyà…